EL PLA DE BAGES, 4 de maig de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1351: Manresa contribueix amb soldats i 10.000 lliures a la conquesta de Sardenya
1 de maig de 1351.– Per la pacificació de Sardenya el gran rei Pere III havia emprès la guerra contra els genovesos que eren constantment els causants de sublevacions parcials. Aquella guerra va fer-la Catalunya estant aliada amb Venècia l’altra potència marítima d’aquella època. De bell antuvi no es pot pas dir que els èxits obtinguts per Venècia i Catalunya aliades fossin una victòria completa, car amb tot i haver reduït a la mitat l’esquadra genovesa, les pèrdues nostres eren grans.
Manresa va contribuir a l’esforç nacional amb homes i diners i és fama que aquella guerra va costar a la nostra ciutat més de 10.000 lliures, suma importantíssima per aquella època. En data d’avui els representants del Consell varen fer important entrega de diner al rei.
Més tard, Pere III va voler acabar d’un cop amb la rivalitat marítima dels genovesos, i va ordenar l’ampliació de l’Esquadra. Les Corts, reunides a Barcelona, votaren els crèdits i imposaren la condició que el nostre il·lustre Bernat de Cabrera fos l’almirall que comanés personalment l’expedició.
En l’avinentesa de parlar d’aquells fets, volem fer remarcar que Bernat de Cabrera era manresà, i esperem provar-ho aviat, malgrat les afirmacions d’alguns autors que el presenten com un personatge aragonès.
EL PLA DE BAGES, 5 de maig de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1794: Josep de Mas és nomenat comandant dels Miquelets
2 de maig de 1794.– Per comanar les forces manresanes que durant aquella guerra, entre la França revolucionària i l’Espanya, el Consell va nomenar comandant de les forces conegudes per Miquelets el notari Josep de Mas i Caselles, el qual tot seguit es va dirigir cap al Pendís amb llurs forces.
Aquell notari que així esdevingué home d’armes, no es va deixar enlluernar per la seva brillantor i va seguir estudiant i escrivint diverses obres, la més notable de les quals potser és un compendi de filosofia llatina demés d’alguns tractats legals i esglesiàstics.
1548: Després de més de dos segles i mig es beneeixen les obres de la Seu amb l’assistència de tot Manresa
3 de maig de 1548.– Va tenir lloc la solemne benedicció de les obres de la Seu, amb una processó i altres festes a les que assistí tota la ciutat.
Més tard es tingué de lamentar que durant els treballs que mancaven per acabar del tot aquella obra que va durar més de dos segles i mig, s’ensorrés la bastida, morint els treballadors Antoni Planes, Francesc Travessera i Joan Noves. Això va deixar en suspens les obres fins a l’any 1586.
1857: Primera pedra de Casa Caritat
3 de maig de 1857.– Amb una solemnitat ben escaient i amb el concurs de totes les classes socials, l’il·lustríssim bisbe de Vich i de Manresa, Dr. Antoni Palou, va posar la primera pedra per la construcció de la Casa de la Caritat, obra costejada per l’il·lustre manresà Francesc Cots i Argullol.
1608: Problemes per instal·lar el Convent de les Caputxines
4 de maig de 1608.– L’altre dia explicàvem la fundació del Convent de les Rnds. MM. Caputxines de la nostra ciutat i els aplaçaments que sofrí, a l’extrem que fins en 1638, morta ja la venerable fundadora, no va ésser una realitat.
Avui trobem com en aquesta data d’ara fa 318 anys, es feien les primeres gestions oficials. Inclús una comissió nomenada aquell dia, va anar a entrevistar-se amb el senyor bisbe perquè assenyalés lloc, car es demanava l’església de Sant Miquel, la qual no va ésser concedida, i sorgiren d’altres dificultats que impediren a la venerable M. Serafina poder deixar instal·lades a la seva ciutat natal les seves filles en religió, abans de morir.
EL PLA DE BAGES, 6 de maig de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1718: Dotació per la processó de Sant Ignasi
5 de maig de 1718.– En aquella època, com hem vist per altres fulls, la festa de St. Ignasi es celebrava en tota la ciutat amb gran explendor. Ultra de les festes populars i les cerimònies de les esglésies tenia lloc una gran processó.
En tal data com avui, de l’any 1718 la dotació feta en 1681 pel Rvnd. Doctor Torner destinada a la processó va ésser augmentada considerablement.
1871: Troballa d’un dipòsit d’armes dels Carlins
5 de maig de 1871.– En aquella època que hom encara creia només que en les solucions heroiques millor dit violentes dels problemes ideològics sovint n’esclataven guerres civils, revolucions i amotinaments locals per un tres i no res.
Manresa, per exemple, aportà un gran concurs a les guerres civils i es pot dir que les èpoques de relativa pau, no eren, llavors, altra cosa que la preparació de la guerra futura.
Avui fa els anys per exemple que la barraca d’uns camps coneguts per camps del Beya hi va ésser descobert un dipòsit d’armament consistent en 144 fusells 159 cananes i algunes caixes de municions que a judicar per la ideologia dels propietaris de la barraca i dels camps debien anar destinades als carlins per l’aixecament que es preparava.
El domicili dels senyors Ribes, coneguts per “Beyes”, va ésser registrat i hi trobaren 12 escopetes, 15 fusells moderns, 4 sabres de cavalleria, 12 d’altres armes, 6 cornetes, una espasa amb empunyadura d’or i moltes cananes. Els fills de la casa van ésser detinguts. Eren persones honorables que sentien honradament i amb valentia llurs ideals.
EL PLA DE BAGES, 7 de maig de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1756: Canvi de lloc de la Confraria de les Ànimes
6 de maig de 1756.– Després dels treballs preliminars per fundar a Manresa la Confraria de les Ànimes, en aquesta data, els canonges, Rnts. Ignasi Roc i Jaume Vilarrubias; els beneficiats, Rnts. Geroni Vila i Ignasi Esquerrà, el negociant Joan Casassas; els tenders de panyeria, Pau Fàbregues i Josep Mensa i el veler Ignasi Perera, tots ells ciutadans de Manresa, varen demanar autorització per establir la Confraria a l’altar de la Puríssima Sang, de la Basílica de la Seu.
Amb tot i que la petició va ésser concedida tot seguit, no varen organitzar-se definitivament fins pel 12 de juny, que el bisbe Sarmentero els va autoritzar oficialment.
1863: Primera reunió per fundar Caixa d’Estalvis de Manresa
6 de maig de 1863.– Es va celebrar la primera reunió de persones notables per fundar la Caixa d’Estalvis de Manresa.
Aquell mateix dia es va nomenar una Comissió per fer el reglament i començar a organitzar la institució.
1323: Jaume II augmenta el nombre de consellers en el govern de Manresa
7 de maig de 1323.– El rei Jaume II (El Just), va concedir per aquells dies, a Manresa, el privilegi de què puguin ésser sis, el número de consellers efectius d’exercici constant en el governament de la ciutat, demés dels jurats del Consell general, declarant que poden usar el títol de conseller en lloc de l’antic de prohom.
Aquells sis consellers havien d’ésser, dos de classe noble, dos de classe mitja i dos menestrals, amb igual salari, de 40 sous cadascú.
1650: Pregàries per obtenir la pluja
7 de maig de 1650.– Sovint anotem les pregàries per obtenir el benefici de la pluja feia el nostre poble tan creient, que no cal pas recollir totes les notes que trobem sobre aquest tema. No obstant avui consignem les que es celebraren el 7 de maig de 1650, perquè varen ésser d’un esplendor tant extraordinari que un cronista de l’època les va ressenyar en un manuscrit que pensem publicar quan després de complir-se l’any d’aquets fulls tinguem l’espai necessari.
EL PLA DE BAGES, 12 de maig de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1610: Pregàries a Joncadella per obtenir la pluja
8 de maig de 1610.– Aquell any, abans de recórrer a les solemnes pregàries per la pluja, treient Sant Salvador i la Mare de Déu de Juncadella, una comissió de la clerecia comarcal va anar en romeria al Santuari de la Patrona del Pla de Bages.
1730: Cessió de l’agutzil a l’Ajuntament
8 de maig de 1730.– El corregidor de la ciutat es negava a facilitar el seu agutzil a l’Ajuntament quan la Corporació el requeria per afers de la Céquia, al·legant que també el destinava a altres quefers.
L’Ajuntament va recórrer, obtenint en data d’avui una declaració de la superioritat, obligant el corregidor a cedir l’agutzil a l’Ajuntament sempre que aquest al·legués afers de la Céquia.
1675: Manresa envia una companyia a la guerra amb França
9 de maig de 1675.- Amb tot i ésser ben recent el record de les guerres de Catalunya pels seus privilegis i l’aliança amb França, Manresa sabia ésser fidel als compromissos contrets.
Per això veiem que avui fa els anys, al saber la ciutat que de bell nou havia esclatat entre França i el rei d’Espanya, i que les tropes franceses havien entrat a Catalunya, Manresa va armar i equipar una companyia d’homes i els envià a Palamós, on restaren fins el 27 de gener següent, mantinguts i pagats per la ciutat.
EL PLA DE BAGES, 15 de maig de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1315: Jaume II ratifica el títol de ciutat a Manresa
10 de maig de 1315.– Trovant-se de bell nou a Manresa el rei Jaume II, va ratificar el privilegi donat el dia 22 d’abril anterior concedint altra volta el nom de la ciutat, que havia tingut més antiguament.
És fama que aquell mateix dia va voler que el fill hereu de la Corona sigués directament Senyor de Manresa, cosa ben possible si tenim en compte els diversos moments de la nostra història que trovem la nostra ciutat fent present als prínceps o delme.
1372: Instruccions per les talles
10 de maig de 1372.– El príncep Joan, hereu de la Corona, dicta les instruccions per les talles, tal com havien de fer-se en aquesta ciutat.
1863: Acord per instal·lar un convent de Germanetes dels Pobres
10 de maig de 1863.– La Junta local, creada per l’extinció de la mendicitat pública, va acordar instal·lar un Convent de Germanetes dels Pobres, en l’antic convent dels Caputxins.
Per lograr-ho, va obrir públiques subscripcions que assoliren gran èxit.
1412: Admissió de quatre ermitans procedents de Montserrat
11 de maig de 1412.– El Consell de la ciutat, va acordar admetre a quatre ermitans vinguts de Montserrat.
Com que allavors existia a Manresa, als afores, on avui hi ha l’ermita de Sant Pau, un refugi pels llebrosos, sota la invocació de Sant Marc i Santa Bàrbara, els va destinar aquell lloc per que hi vivissin fent oració.
1351: Pere III confirma un privilegi a Manresa
12 de maig de 1351.– Trovant-se llavors a Perpinyà el gran rei Pere III, va confirmar un privilegi a favor de Manresa, resolent que mai es fes prejudici a la ciutat, ni en el cas de tributar homenatge al Duc de Girona, hereu de la Corona.
1859: Drets de Manresa sobre l’aigua de la Sèquia
12 de maig de 1859.– Com havia passat molt sovint, alguna població veïna volia mermar els drets de Manresa sobre la nostra Céquia, però avui fa els anys que una R.O. ratificava el dret de la nostra ciutat, de poder prendre 60.000 litres d’aigua per minat, del Llobregat, en destí a la Céquia.
EL PLA DE BAGES, 19 de maig de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1358: Pere III confirma tots els privilegis de Manresa
15 de maig de 1358 – El gran rei Pere III des de Girona on llavors es trobava va signar una reial carta confirmant tots els privilegis, furs, gracies concedides per ell o els seus antecessors a la Ciutat de Manresa.
Un cap militar s’endú joies de les esglésies de Manresa
15 de maig de 1823 – Segons dades del Mestre argenter Francesc Calvet que hi assistí com a testimoni i taxador, el Cap Militar delegat del Governament s’en va endur 48 arrobes de plata i or de Manresa, gairebé tot en joies de les Esglésies.
Entre aquelles joies, ultra d’una custòdia de 4 arrobes hi habia una Puríssima de mes de vuit pams, una medalla d’or de 17 onzes dotze safates una verge del Carme de quatre pams i mig i molts altres objectes preciosos.
Del poble de Sant Fructuós s’en va endur una Custòdia nova també.
1645: Cessió del dret de donar el títol públic d’escrivà
16 de maig de 1645 – El Molt Il·ltre. Paborde de la Basílica de Santa Maria de la Seu que llavors era el Dr. Joan Garriga, va cedir a cens als Consellers de la ciutat de Manresa, la facultat de poder donar títol públic als escribans de la ciutat.
Segons es desprèn de l’escriptura que en aquella data autoritza l’escribà de Barcelona Francesc Reverter, allavors el Paborde disfrutava el privilegi de nomenar escribans públics.
1722: Naixement del jesuïta Ignasi Campcerver
17 de maig de 1722 – Va naixer a la nostra ciutat Ignasi Campcerver, que més tard va ésser il·lustre jesuïta autor de diverses obres.
Lamentem no tenir a mans en aquest moment la biografia d’aquell il·lustre manresà que morí a Ferrara (Itàlia) en 1798, però haurem de esperar a publicar-la amb altres que preparem de grans manresans poc coneguts.
1345: Encàrrec a una empresa per acabar la Sèquia
18 de maig de 1345 – Reunit el Consell General dels Jurats i Consellers de la ciutat, a l’Església de Sant Miquel, després de la reglamentària crida de trompetes per tot el recinte de Manresa es va fer un nou pacte per la segona empresa que s’encarregà de acabar la Cèquia.
El plec constava de 24 condicions i els nous empresaris eren Guillem Catà, Pere Mataró, Guillem Galceran, Berenguer Costa i Arnau Roure.
Aquella vegada, com la primera tampoc l’empresa va lograr complir i encara va tardar anys a arribar l’aigua de la Céquia.
1864: Manresa forma una companyia de soldats per anar a la guerra
18 de maig de 1684 – El noble manresà Pere d’Amigant va arribar a Manresa, demanant una lleva de soldats car de bell nou havien començat les hostilitats amb els francesos després de la pau de Nimega.
Manresa va formar una companyia que sortí el dia 21, i no tornà fins el 5 d’octubre.
Aquella sortida va costar 1.667 lliures a la ciutat.
EL PLA DE BAGES, 21 de maig de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1292: Nou capellà destinat a l’església de Sant Bartomeu
19 de maig de 1292.– El Paborde de la nostra Seu va destinar el Rvnt. Mossèn Jaume de Plana per a què cuidés i servís l’Església de Sant Bartomeu, amb l’obligació de celebrar-hi tres misses cada setmana, ademés de la del Sant diumenge.
Amb el nomenament l’obliga a viure a Manresa i ademés a assistir a totes les solemnitats de la Seu.
1397: Autorització per celebrar Consell amb menys jurats
19 de maig de 1397.– La ciutat obté autorització perquè en els casos més necessaris l’assistència de 40 jurats del Consell sigui prou per celebrar Consell General i siguin vàlids els acords com si fossin 75.
1609: Autorització als consellers manresans per dur gramalla roja
20 de maig de 1609.– El Duc de Monteleon, Cap General militar del Principat de Catalunya, en nom del rei va concedir autorització a la ciutat de Manresa, perquè els 4 Consellers de Govern poguessin dur la gramalla roja i forrada de pell blanca d’armini, enlloc de vellut negre.
1877: Trasllat de la Verge de Valldaura a la seva església
20 de maig de 1877.– La imatge de la Verge de Valldaura des de l’església de Sant Miquel on es guardava amb motiu de les profanacions de què va ésser objecte durant la guerra civil, va tornar a ésser traslladada a la seva església que fins aquell dia va estar tancada.
1640: Pregàries per la pluja
21 de maig de 1640.– Per si la guerra i la peste no va deixar prou castigada la nostra ciutat, després va venir una secada tan gran que totes les collites de fora regadiu es perdien.
Les pregàries que aquell any va fer el bon poble de Manresa en demanda de pluja varen ésser un esdeveniment ben remarcable.
1684: Surt de Manresa una companyia d’homes armats
21 de maig de 1684.– Va sortir de Manresa la companyia d’homes armats que es va organitzar a petició de Pere d’Amigant per acudir en auxili de Girona.
1823: Els absolutistes trenquen la làpida de la Constitució
21 de maig de 1823.– Llavors als reialistes la Constitució els molestava perquè treia el poder de les mans d’un home per donar-lo al poble, aquest mateix poble orb que a Manresa, en data d’avui trencava la làpida commemorativa de la Constitució que hi havia a Casa de la Ciutat.
Cal dir, però, que si escolliren tal dia com avui, va ésser perquè havien entrat a Manresa les forces aliades que venien a mantenir Ferran VII al tron d’Espanya.
EL PLA DE BAGES, 26 de maig de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1315: El rei Jaume II aprova un privilegi per Manresa
22 de maig de 1315.– El rei Jaume II va signar un privilegi aprovant diversos usos i franquícies de la ciutat de Manresa.
Entre aquests hi havia l’autorització de que els prohoms i la Cort poguessin publicar bàndols com en altres temps.
L’aprovació dels capítols que hem esmentat era una bona base per escriure el codi d’usatges manresans.
1817: Canvis d’hàbits del Cor de la Seu
22 de maig de 1817.– El Capítol de la Seu sol·licita permís per variar els hàbits del Cor.
Llavors els duien tal com ordenaven les disposicions del juliol del 1771.
1823: El general Donadieu entra a Manresa
22 de maig de 1823.– Quan els aliats volien consolidar Ferran VII com a monarca absolut enfront de la Constitució, Manresa va comprendre que els seus esforços contra els francesos uns anys abans no representaven pas el que creia la ideologia popular, car en data d’avui fa 103 el Vescomte de Donadieu, General de la 10ª Divisió francesa, en nom de Ferran VII, entrava a Manresa i proclamava rei d’Espanya, sense donar cap valor a la Constitució i als drets de l’home.
1862: S’enderroquen les fortificacions que enlletgien la Seu
23 de maig de 1862.– Es procedeix a enderrocar les obres que enlletgien la Basílica de la Seu, i que s’havien mantingut en peu fins llavors perquè hom les calificava de fortificació.
1883: Defunció de Josep M. de Mas
23 de maig de 1883.– Va morir a Manresa el senyor Josep M. de Mas, un gran patrici autor d’uns notables assajos històrics sobre Manresa.
1622: Arriba a Manresa Frai Luperci d’Arbizu
24 de maig de 1622.– Arriba a la nostra ciutat l’il·lustríssim senyor Sr. Frai Luperci d’Arbizu, Comendador de l’Orde de Sant Joan de Malta, fundador del Col·legi de Sant Ignasi d’aquesta ciutat.
No cal dir la rebuda que va tenir, car era molt estimat dels manresans.
1896: Defunció del manresà Maure Canudes, monjo degà de Montserrat
24 de maig de 1896.– Va morir a Montserrat l’il·lustre manresà Fra. Maure Canudes Canelles, degà del Monestir on feia 65 anys que hi havia entrat.
Havia nascut a Manresa en 1817, professant a Montserrat en 1832.
EL PLA DE BAGES, 28 de maig de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1862: El periòdic “EL Manresano” esdevé comarcal
25 de maig de 1862.– El periòdic local “El Manresano” en arribar al número 43 de la seva publicació comença a convertir-se en una fulla Comarcal, portaveu del pla de Bages i de les muntanyes veïnes, deixant el caient localista que fins llavors havia tingut i esdevenint així una publicació més orgànica i de més clar sentit periodístic.
1863: Una riuada del Cardener causa grans desperfectes
25 de maig de 1863.– El fortíssim temporal que es va desencadenar aquells dies sobre aquesta comarca va originar una riuada que va destruir un dels pilars de pedra que sostenia el Pont de fusta, causant molts altres desperfectes i danys en molts indrets.
1607: Canvi en les guies dels hàbits del Cor de la Seu
26 de maig de 1607.– Reunits en Capítol els Canonges de la Seu, acordaren dur des d’aquell dia les guies dels hàbits del Cor, de pell, com els canonges de les demés Basíliques, en lloc de dur-les de satí carmesí com fins llavors.
1621: Acord sobre la percepció de delmes
26 de maig de 1621.– Entre el Consell de Manresa i els Capítols de Vich i de la Seu de Manresa, davant dels escrivents públics Lluís Torres i Baptista Paudesans es va formalitzar signar un acord sobre la percepció de delmes dintre la ciutat i llocs propers de Sant Iscle, Torruella i Vall dels Horts.
1129: Horaci II confirma una dotació a l’església de Manresa
27 de maig de 1129.– El Pontífex S. S. Horaci II va confirmar al Bisbe de Sant Pere de Vich, Santa Manresa [sic] de Manresa la dotació feta a l’església de la nostra ciutat pel Comte Sunyer i el Bisbe Jordi, en consagrar-la.
1347: Climent VI accepta les actes del prodigi de la Llum
27 de maig de 1347.– Des d’Avinyó Climent VI va expedir una Butlla acceptant les versions i actes del prodigi de la Llum ocorregut el 21 de febrer de dos anys abans.
1689: Carta d’agraïment de Carles II al Consell de la Ciutat
28 de maig de 1689.– Durant les commocions populars 1687 al 89 i en data d’avui fa els anys, el Consell de Manresa va rebre una carta de Carles II agraïnt als “aimants i fidels manresans” l’actitud adoptada. Nosaltres hem trobat proves de què llavors com en la Guerra dels Segadors i la de 1714 Manresa va complir el seu deure. Si anotem això és per millor destruir l’afecte d’una lletra com aquesta que no podia ésser res més que un formulisme oficial.
EL PLA DE BAGES, 29 de maig de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1374: El manresà Bernat Oller és nomenat superior general dels Carmelites
29 de maig de 1374.– A Brujas de Flandes es va celebrar aquell dia el Capítol General de l’Orde Carmelitana.
Va ésser en aquella memorable Assemblea que el manresà Rnt. P. Bernat Oller va obtenir per aclamació la ratificació dels seu nomenament de Superior General de tota l’Orde.
Com que llavors encara estaven en plena Cisma el Capítol va autoritzar el General perquè pogués instituir una Procuraduria general a la Cúria de Roma.
En diverses avinenteses hem parlat de Bernat Oller i de la seva clara visió política d’aquell moment de Europa, per lamentar que morís abans de Casp car el seu prestigi ens dóna dret a creure que hauria estat un dels compromissaris, i la reforma provincial de l’Orde Carmelitana feta per ell ens fa suposar que tenia un clar judici de la nació extricta, per oposar-se amb bons arguments a les pretensions de Sant Vicents Ferrer, que tan lamentables conseqüències varen tenir.
1453: El Crist de l’església del Carme sua sang
29 de maig de 1453.– Diverses notes de llavors ens parlen d’un miraculós prodigi que la tradició ha conservat.
Diuen que aquell dia la imatge de Jesús Crucificat que es venerava a l’Església del Carme va suar sang.
En una computació de dades trobem que aquella any el dia d’avui s’esqueia ésser la Pasqua de Pentacostes, i l’aniversari de la presa de Constantinoble per Mahomet, el jove.
1750: Recorregut de la processó de Corpus
29 de maig de 1750.– La Comunitat del Convent de Sant Francesc va demanar a l’Ajuntament que li senyalés el curs de la Processó que volien fer per Corpus i pel dimecres Sant.
Uns dies després els Caputxins demanaven la mateixa autorització però per una altra ruta.