EL PLA DE BAGES, 1 de juny de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1859: Peregrinació a Joncadella per aconseguir la pluja
31 de maig de 1859.– La secada d’aquell any amenaçava tant les collites que ultra les pregàries locals hom va organitzar una peregrinació a Juncadella on va ésser treta la venerada imatge de la Patrona del Pla de Bages.
1865: Un impost de la Sèquia passa a pagar-se en metàl·lic
31 de maig de 1865.– La Junta de la Céquia va obtenir que per R. O. s’autoritzés l’aplicació del trentè o impost pel suministre d’aigua en metàl·lic en lloc d’espècies.
Generalment, hom el pagava en gra i des de llavors cada cavall de força es pagaba a quinze rals i a dos cada quartera de regar.
1882: El bisbe Daulià visita Manresa
31 de maig de 1882.– El famós evangelitzador d’Austràlia Occidental i fundador de la Colònia de Nova Núrsia el molt Iltrim. senyor Bisbe Daulià va visitar aquell dia la nostra ciutat.
1373: Multa pels consellers que arribin tard
1 de juny de 1373.– El Consell de la Ciutat acordà, per tal de no perdre temps, que qualsevol conceller que arribés a l’església de Sant Miquel, on llavors es celebraven les reunions, més tard de l’hora senyalada, incorreria en la pena d’un sou de multa.
1811: L’Ajuntament es proposa mantenir 80 homes armats per resistir els francesos
1 de juny de 1811.– L’ajuntament va fer saber al Governador que encara estaba disposat a mantenir 80 homes armats dintre la ciutat per resistir als francesos quan calgués.
1857: Aparició d’”El Eco de la Montaña”
1 de juny de 1857.– Va començar a publicar-se “El Eco de la Montaña” periòdic quinzenal que més tard esdevingué setmanal.
1864: Els carters han de dur uniforme
1 de juny de 1864.– Es reorganitza l’administració de Correus de la ciutat. D’aquell dia els carters començaren a vestir uniforme.
EL PLA DE BAGES, 2 de juny de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1640: Corpus de Sang
El Corpus de 1640.– Un altre company ha tractat millor que nosaltres l’aspecte cristià de la festa de Corpus. Nosaltres, doncs, hem de parlar del Corpus de 1640, encar que sigui sintèticament, perquè cal que tothom els recordi aquells fets.
En 1640, Corpus s’esqueia el 7 de juny, però tantseval que per una vegada trenquem l’ordre cronològic d’aquests Fulls.
Després del siti de Salses al que tot Catalunya aportà un gran esforç les tropes que s’escamparen pel nostre país s’entregà a tota mena d’excessos (1). Endebades intentaríem anotar-los tots. La cançó popular que després esdevingué himne, prou que els esmenta.
Tot el país aixecà el sometent, i la rèplica culminà a Barcelona el dia de Corpus, que hi entrà la gent de muntanya com si fossin segadors. El virrei, comte de Santa Coloma, va ésser mort, i els presos, entre els quals hi havia el diputat Tamarit, alliberats.
Després d’aquests fets, Clarís, el gran patriota, organitzà la guerra en forma. Va acabar amb els reconeixements, per part de Felip IV, de tots els drets de la terra.
Manresa va portar-se com devia, i prou que ha estat el nostre orgull, consignar-ho sovint en aquests fulls.
(1) Melo
EL PLA DE BAGES, 4 de juny de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1373: Permís reial per posar torres a les muralles
2 de juny de 1373.– L’infant Joan hereu de la corona que sabiament duia el gran rei Pere III de Catalunya, estant llavors en funcions de Governador general d’aquest territori que s’esqueia dintre el seu Ducat, va donar facultat al Consell de Manresa per establir torres als murs de la ciutat i poder donar el seu comanament a la persona que lliurement designi la major part de Consellers.
1808: Crema del paper segellat
2 de juny de 1808 – La crema del paper sellat francès i constitució d’una junta de Defensa.
EL PLA DE BAGES, 10 de juny de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1772: Confirmat un dret de Manresa
3 de juny de 1772.– L’Audiència del Principat de Catalunya ratifica i aprova sentències anteriors que com la dictada en 1769 confirma el dret de Manresa a fer visita anual de salvaguarda a la Céquia.
1823: Es constitueix una junta reialista
3 de juny de 1823.– El duc de Bon-Adrien Moncey, general en Cap dels francesos, entra a la ciutat i fa constituir una junta realista, que es constitueix el dia 6.
Aquell mateix mes sortia a Manresa un periòdic titulat “El Realista Manresano” que defensava a Ferran VII, llavors mantingut pels seus aliats francesos.
1724: Canvis en les dignitats eclesiàstiques
4 de juny de 1724 (*).– S. S. Benedicte XIII uneix les dignitats de Cambrer, sagristà, enfermer i rector de l’església de Sant Miquel als sis canonicats més antics de la Seu.
(*) Aquesta nota històrica ja s’havia publicat en el diari del 2 de juliol de 1925.
1857: S’aprova el ferrocarril de Lleida a Manresa
4 de juny de 1857.– Una reial ordre d’aquell dia aprova el projecte del f. c. de Barcelona a Saragossa, secció de Lleida a Manresa.
1473: Concòrdia entre Joan II i Manresa
5 de juny de 1473.– És signada una concòrdia entre el representant del rei Joan i la ciutat de Manresa.
Consta de 13 articles, pels que la ciutat torna a reconèixer el rei, mitjansant el manteniment de tots els privilegis àdhuc el d’acunyació de moneda baixa.
EL DARRER COMENTARI DE FRANCESC FARRERAS I DURAN
Nota final – El dia 6 de juny va fer l’any que vàrem començar a anotar en aquests fulls quotidians, unes quantes coses disperses sobre la història de Manresa en relació amb la història general de Catalunya.
Les nostres notes han estat crítiques generalment, perquè obserbàvem en la massa una desorientació lamentable. Sovint les coses alienes, que són motius de glòria pels que confonen la nostra història, han hagut d’ésser bandejades. Nosaltres aspiràvem a aportar un humil esforç al sanejament de l’esperit racial, masses vegades oblidat.
En el curs de la història tots els pobles del món troben entre les glòries passades, motius de vergonya. Sempre que hem pogut hem fixat el nostre punt de vista en aquests casos. Quan el lliure comentari no ha pogut ésser publicat per causes agenes a la nostra voluntat, el silenci ha sigut l’avís més eloqüent.
Potser en aquest ordre de dades que hem seguit s’hauran escapat errors, però sempre haurà estat involuntàriament. Unes anotacions periodístiques fetes corre cuita no es pas tot igual que les pacients i mesurades notes d’un erudit.
Nosaltres només hem volgut remarcar la diferència entre ço que és en essència cosa nostra, història de la nostra terra, motiu d’orgull per tots, de la història general.
Avui acaba la nostra tasca d’anotador diari. Ara quan s’escaigui procurarem escriure fulls sols sobre temes, que al nostre entendre, són veritables motius de glòria per Manresa i per Catalunya.
F. Duran