EL PLA DE BAGES, 5 de juny de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
COSES DE LA VELLÚRIA
Dues centúries enrere
1688: L’històric motí de les faves que acabà amb 8 execucions a la plaça major de manresa
En unes notes tretes d’una relació escrita i signada per Bernat Miralda, Mustafà de tot l’any 1688, hi trobo els següents curiosos detalls del tristament cèlebre <Motí de les faves>, ocorregut aquell any en la nostra ciutat: <El dia 13 de juny de 1688 es mogué en aquesta ciutat un avalot o motí amb motiu d’una causa que aportava el Capítol de Vich i de Manresa en contra dels ciutadans demanant delme de faves, alls, sebes i altres fruits de la terra.
>A cosa de migdia alguns pagesos, en la seva majoria escodinaires, ensibornats per alguns capitosts, no pagesos, armaren a cosa de 50 minyons que amb la fals al coll i canyes a les mans, guarnides amb enfilalls de faves i cabesses d’alls, els feren rodar per tot ciutat, precedits d’un que sonava un corn, dient a crits: Els favers! i trucant a les portes de les cases dels senyors canonges dient: Aquest és faver! El senyor Batlle sortí i els va fer dispersar.
>A cosa de les dues de la tarda es reproduí l’avalot, prenent ja major increment, de manera que el Batlle en va arrestar alguns.
>Al vespre prosseguí el motí, i ja eren més de 500 persones les que cridaven: Visca la terra i morin els traïdors!, i encenent un foc davant de la porta del canonge Gelabert, li arrabassaren els mobles i els cremaren. Repartits després en grups feren també el mateix en les cases del senyor Sagristà i canonges Marian Garba i Bartomeu Soldevila, veïns tots de la davallada de la Seu.
>Alarmats els senyors Consellers sortiren consularment i amb masses altes de Casa de la Ciutat, acompanyats de molts jurats, anant al lloc dels successos amb En Lluís Alemany i Descatlla. L’actitut esvalotada del poble els obligà a retirar-se a la Seu, d’on sortiren després en processó, portant el Santíssim Sacrament fins davant dels focs. Mentrestant, el poble en el seu esverament havia assaltat les cases dels canonges Andreu Savall i Francesc Diner del carrer d’Urgell i de Lluís Daví.
>La processó que des de les Bastardes anà a la Plana i pujà pel carrer de Sant Miquel a la Plaça Major aquietà una mica els ànims, evitant que fossin cremats els mobles de la casa de canonge Escorcell. Entrada la processó sortiren amb Sant Crist les Comunitats, evitant el saqueig i crema de la casa del senyor Batlle.
>Al vespre els Consellers cridaren a Casa de la Ciutat a tots els jurats, als cavallers don Lluís Descatllar i Alemany, don Bernat d’Aymeric, don Marian Vedrund etc. etc., a tots els prelats i priors de les Comunitats religioses per consultar. En compliment de la resolució presa, el senyor Mustassaf, precedit de dues atxes enceses, recorregué les Escodines i la ciutat per a veure d’aquietar els ànims. A les onze o quarts de dotze, es retiraren els Consellers, però alguns d’ells acompanyats de senyor Mustassaf, que no els volgué deixar, i alguns jurats, fins a formar una comitiva de 30, amb sis atxes rodaren novament tota la ciutat durant la nit, fins a cosa de tres hores.
>A les quatre de la matinada tornà a reproduir-se l’avalot als crits de Visca la terra!, Morin els traïdors!, Ningú vagi a treballar avui!
>En poc més d’un quart es reuniren més de mil persones amotinades; en vista d’això es reuní novament el Consell, resolvent que el senyor Mustassaf sortís per places i carrers a veure d’aquietar la gent.
>Sortí aquest acompanyats de tres frares Dominics, dos jesuïtes, dos caputxins i de don Lluís de Descatllar. En veure’ls els amotinats, començaren a crits a formular comandes desbaraiades: Fora els drets de moltes coses, el perdó del Rei i altres. Alguns amotinats entraren als corrals de la carniceria i s’apoderaren de 42 moltons. Quan era major l’avalot comparegueren més d’un centenar de segadors forasters a quins el Mustassaf i els Consellers convenceren d’anar, i els hi acompanyaven, a l’Arrabal de Sant Andreu on els donaren a cada u un pa de sou, carn i una meitadella de vi, fent-los així marxar de ciutat, a fi de que no agreugessin el conflicte fent causa comú amb els amotinats.
>Aquests, mentrestant, anaven augmentant en número, i a crits i en la Plaça demanaven: 1er.-Que els pagesos també tinguessin borsa per Consellers en la Casa de la Ciutat. 2on.-Acta de tot el pactat. 3er.-Que aquesta fos cridada amb trompetes al peu de la Creu de la Plaça (1). 4è.-Que fos tornada la carn als Caputxins. 5è.-Que fos tret el sou de dret per càrrega de verema. 6è.-Que fos tret el sou de dret per quartera de farina. 7è.-Que fos tornat el Moll de la Travessa. 8è.-Que els micers fossin desinsaculats de Casa la Ciutat. 9è.-Que la ciutat fes francs a tots del delme d’alls, cebes, faves, etc., etc. 10è.-Que la ciutat pagués la Missa de Sant Antoni. 11è.-Que el Conseller en cap se n’anés a casa seva sense la Xia (2) ni el ropó (3). 12è.-Que el senyor Batlle, don Francesc Vicents, fos fora de batlle. 13è.-Que la ciutat a ses despeses alcancés del Rei N.S. el perdó per a tots els amotinats.
>Mentres això durava, part dels amotinats es dirigiren a la Seu a cercar el canonge Guardià, molt volgut dels pagesos, que l’anomenaven el canonge bo, i el passejaren per tota la ciutat al so de trompetes i tabals; feren pujar a cavall al senyor Francesc Calsina, ciutadà honrat, veguer de Manresa, a qui tragueren del llit on el retenia el poagre, i feren seguir també, baix pena de la vida, al senyor Mostafà Bernat Miralda i obligant lo a formar en la manifestació. Rodada així tota la ciutat feren celebrar la missa al susdit canonge i l’oiren els amotinats amb les armes. Acabades les cerimònies, prop les dotze, es dissolgué la manifestació.
>Al matí del dia 15 es reproduí el motí a pretext de que el canonge Gelabert venia amb 400 homes; però ja per ésser mentida, ja per estar cansats o ja per què els menestrals menaven de fer-ho cosa seva, desistiren.
>El dimecres dia 16, el senyor de Descallar envià a cercar fadrins armats i un veguer junt amb alguns menestrals de la ciutat, a la tarda del dijous -festivitat de Corpus- anaren a les dues de la tarda cap al carrer de Santa Llúcia. En ésser a la placeta de Santa Llúcia i carrer de Codinella, hi hagué moltes escopetades, ferint el senyor Crisòstom Soler, estudiant de Lleis, que morí a les 24 hores (4)
>Es començà a detenir a alguns dels amotinats, uns 17, i això calmà un xic els ànims dels més exaltats i es dispersaren.
>El 5 de juliol de 1688, en foren penjats quatre i el 9 d’agost sofriren igual pena tres homes i una dona. Tots en Plaça Major.
>El dia de Corpus no hi hagué processó i el 15 d’agost tampoc.
Fins aquí les notes tretes del relat escrit per En Bernat Miralda, i testimoni dels fets.
De una altre relació del mateix fet i d’autor anònim són les notes que segueixen:
>El plet sobre el delme de faves etc. etc. el portava ja molts anys la ciutat a l’Audiència contra els Capítols de Vich i Manresa fins que l’any 1688 -el del motí- li donà sentència a favor dels Capítols.
>La ciutat participà aquesta sentència a les Confraries. L’haver de pagar sabia greu a tots; més el moure el motí fou cosa solament dels pagesos. Qui el començà fou Francesc Planas, pagès de les Escodines.
>Dit Planas el mes de març de 1689 fou agafat sortint del sagrat de nostra església de la Seu. Portat a Barcelona fou penjat com a promotor del motí.
>Cosa rara: El tal reu Planas era manresà; el botxí (conegut per Cigalet) també era de Manresa; l’escarceller nomenat I. Solà era fill de aquesta ciutat, i manresans eren també el sacerdot que assistí el reu fins al suplici; era el P. Ignasi March, jesuïta, i els dos Germans teòlegs que tingué d’ajudants el P. March, eren els GG. Jordi Torres de Bages i Felip Neri Andreu. Fins el jutge que fallà la causa condemnant al Planas, era descendent de la casa Amigant, de Manresa.
L’Avi vell.
- Al cim de la pujada del Pòpul arribant a la Plaça, a mà esquerra, hi havia en 1688 una creu de pedra. Caiguda aquesta, el sòcol fou després aprofitat per a col·locar-hi unes graelles. A 1822 encara hi eren.
- Xiu. Banda o faixa de domasc vermell que portaven els Consellers per a sortir al carrer, i no a la vista, sinó al ropó.
- Ropó. Gambeto ample de tafetà negre i amb mànegues. També el portaven els Consellers sempre que sortien de casa.
- Un cop passat el motí i apaivagats els ànims, els seus companys i amics feren celebrar un solemne ofici a la Seu en sufragi de l’ànima de Crisòstom Soler, amb oració fúnebre que digué el Dr. en Lleis En Josep Vilatorrada i Barrera.
EL PLA DE BAGES, 6 de juny de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
Amb la interessant nota històrica sobre el cèlebre avalot conegut a la història pel <Motí de les faves>, que inseríem ahir, hem començat aquesta secció de <Fulls de la nostra història>, que hem confiat a un entusiasta company aimant de les glòries de la nostra ciutat.
La seva cultura i coneixements de la nostra Història ciutadana, són una garantia de seriositat i de honradesa per a la nova secció que inaugurem. La qual creiem que interessarà en gran manera als nostres lectors, doncs a més a més del seu aspecte periodístic, adaptant-se amb més o menys escala als esdeveniments actuals, constituirà sens dubte un mitjà ben eficaç de divulgació de les gestes dels nostres avantpassats, en algunes de les quals hi trovarem un bell exemple a seguir…
6 de juny (1373, 1473, 1772 i 1857)
Es pròdic en rememoracions ben interessants, el mes de juny per la història de Manresa. En els pocs dies del mes que s’han escolat fins avui hauríem pogut anotar infinitat de coses: Privilegis reials del juny de l’any 1373 i 1473, sentències judicials del juny de 1772 refermant els drets de l’Acéquia, efemèrides ben suggestives de diferents segles, fins a la R.O. del 4 de juny de 1857 autoritzant la construcció del f.c. de Manresa a Lleyda, però fora tasca massa llarga i més en la data d’avui, aniversari de fets interessants, alguns dels quals anotem.
1614: Defunció de l’historiador Germes
6 de juny de 1614.- Va ésser el dia 6 de junt d’avui fa 311 anys quan va morir Germes, autor entre altres obres, de la Història dels gloriosos màrtirs Agnès, Fructuós i Maurici, sants Patrons de Manresa.
Del Rvnt. P. Germes se’n troven poques dades biogràfiques, perquè devia ésser un home molt humil, i en els seus brillants escrits no ens parla mai d’ell mateix.
En una petita nota inèdita recollida pel malaguanyat Mossèn Joan Cantarell, hom hi llegeix que era persona molt estimada a Manresa, que eren buscats els seus consells i que la seva mort va ésser tan exemplar com la seva vida.
La nota citada acaba així: <El P. Germes morí en olor de santetat>.
1644: Acord per fer una novena de processons a diferents esglésies
6 de juny de 1644.- En aquells temps, Manresa seguia al Concell de Barcelona i l’ajudava constantment amb homes i diners. Repassant les notes de l’Arxiu del Palau de la Generalitat hom hi pot llegir infinitat de documents del Mariscal de la Mothe citant amb elogi a Manresa. Durant la guerra el canonge Pau Claris felicità a la nostra ciutat en mantes avinenteses. Tamarit va venir a conferenciar amb el nostre Cancell, en fi, no hem d’explicar ara l’epopeia de la nostra ciutat durant el regnat de Felip IV i el voliment del duc d’Olivares, sols hem d’anotar que Manresa hi prenia part ben activa.
El dia 6 de juny de 1644, es reuniren el Concell de la ciutat i el Capítol eclesiàstic, acordant fer una novena de processons a diferentes esglésies i santuaris per tal d’obtenir avans el triomf dels que lluitaven contra els invasors del Principat.
1658: Miracle a l‘església de Sant Francesc de Paula
6 de juny de 1658.- El notari de la nostra ciutat Miquel Suaña, dona fe en acta extesa el dia 6 de juny del miracle ocorregut a l’església de Sant Francesc de Paula.
Diu el notari que aquell dia, amb motiu del jubileu universal concedit pel Sant Pare estava la dita església ben plena de fidels, quan es va produir el miracle de que la imatge del Sant sués per espai d’una hora, deixant empapats els corporals que al començar el miracle posaren sota la imatge els fidels.
D’aquest miracle d’avui fa prop de tres cents anys, caldrà que en parlem detalladament; avui no disposem de prou espai i per això tampoc comentem altres efemèrides del dia.
EL PLA DE BAGES, 8 de juny de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1896: Joan Comes és nomenat bisbe de Terol i Albarrasí
7 de juny de 1896.- Avui fa 29 anys que l’il·lustre manresà, aleshores bisbe de Menorca, Dr. Joan Comes i Vidal, és elevat a prelat de la Seu de Terol i Albarracín, a proposta de la Regent.
El Dr. Comes havia nascut en la nostra ciutat el dia 21 de juny de 1844. Estudià per sacerdot a Vich i després es llicencià en dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, tornant a Manresa a ocupar una càtedra en el Col·legi de Sant Ignasi.
Durant la seva estada a Manresa va fundar l’Acadèmia de la Joventut Catòlica i ocupà la direcció de la Congregació de Sant Lluís.
Va ésser vicari general de Còrdoba, arxiprest de Tarragona i el 28 de juny de 1890 va ésser preconitzat bisbe de Menorca pel Consistori Romà. La seva consagració episcopal va tenir lloc a la Seu de Manresa, el dia 16 de novembre del mateix any, amb gran solemnitat.
Fou home de gran valer, bo i cultíssim, i després d’una vida exemplar i laboriosa va morir a Artés el dia 20 de juliol de 1906, essent enterrat a l’església de Sant Ignasi de la nostra ciutat.
Avui el bisbe Comes figura a la Galeria de Manresans Il·lustres.
1429: Testament de Joan d’Aimerich
8 de juny de 1429.- L’eminent compatrici En Joan d’Aimerich, Conceller de Joan II i agutzil major del regne d’Aragó i Principat de Catalunya, extén el seu testament i nomena marmessors al propi Reu, al Paborde de Manresa i al Prior del nostre Convent del Carme.
Apart de l’aspecte econòmic i familiar, el testament del noble senyor d’Aimerich, conté una clàusula ordenant que l’enterrin en la nostra ciutat a la sepultura dels seus avantpassats, situada a l’església del Carme, al peu de les grades de l’altar major.
Joan d’Aimeric, va caure en desgràcia a la Cort per no compartir els projectes del rei Joan de casar el seu fill Ferran amb la princesa Isabel, hereva de la corona de Castella. Aquest fet demostra que fou un home íntegre i un vident.
El qui anota aquests fets, no troba més dades del senyor d’Aimerich en el limitat radi d’acció del seu Arxiu familiar i no pot comprovar si després d’haver deixar la Cort pogué morir tranquil, logrant ésser enterrat en la nostra església del Carme.
EL PLA DE BAGES, 9 de juny de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1858: ELs cabals destinats a fer un teatre es destinen a la reforma de la presó
9 de juny de 1858.- També s’hi troben atzagaiades entre els fets històrics de Manresa i si els anotem aquí no és pas per l’afany d’ensombrejar els fets gloriosos, sinó perquè siguin exemplaritat i per tal d’evitar que les generacions futures ens tinguin massa llàstima. No voldríem pas, per exemple, que els nostres néts o els nostres fills fesin notar que en la nostra època s’esmerçaven les energies en cercar d’obtenir foteses, mentre no s’acabava el Grup Escolar ni es podia fundar un Ateneu.
Si a l’any 1858 Manresa no va construir el seu Teatre es deu a un desgraciat gest del Municipi que aleshores patia la ciutat. Era acord ferm la construcció del Teatre i regnava gran entusiasme per dur-lo a bon terme, però veu’s aquí que l’Ajuntament va rebre una indicació del Governador i decidí no començar el Teatre, per tal de poder esmerçar els cabals que hi havia destinats a fer obres de reforma a la presó.
El dia 9 de juny de 1858 es va rebre a Manresa un ofici del governador dient que s’havia vist amb gust l’extraordinari desprendiment i patriotisme de la ciutat.
Veu’s aquí com per una acte irreflexiu o servil d’un vell Ajuntament, la ciutat es quedà uns anys més sensa Teatre i obtingué una presó, una presó ben tronada per cert.
EL PLA DE BAGES, 10 de juny de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1375: Bernat Oller és elegit prior general de l’orde carmelitana
10 de juny de 1375.- En Capítol general de la Ordre Carmelitana celebrat en aquest dia el savi religiós, aleshores professor de Teologia de la Sorbona de París, Rnt. Fra Bernat Oller, és elegit Prior General de l’Ordre Carmelitana, en substitució del difunt Rnt. Fra Joan Ballester, mort durant aquell mateix any.
El Rnt. P. Oller, era fill de Manresa i en diferents avinenteses va palesar el seu afecte a la ciutat natal principalment durant aquells anys del Cisme d’Occident en el que va prendre part tant activa.
El cisme (1) va néixer arran de l’elecció del Sant Pare a l’any 1378, perquè es va creure que el Cardenal Bartomeu Prignano, bisbe de Bari, qui prengué el nom d’Urbà VI, no havia estat elegit lliurement a causa de les amenaces del poble romà, que amb actitud violenta i amenaçadora, cridava <Romano le volemo>, durant el Cònclave. Més tard es reuniren a Fondi 16 Cardenals dels que assistiren a Roma i després de declarar que no havien obrat lliurement elegiren Pontífex a Robert de Ginebra, qui a Avinyó prengué el nom de Climent VII.
El nostre P. Oller, amb la seva gran influència, car el seguia gairebé tota l’Ordre Carmelitana, es mostrà decidit partidari de Climent VII, que fou reconegut per Catalunya, França, Castella i Aragó.
En aquell temps (29 de maig de 1379) el P. Oller va presidir el Capítol General de l’Orde celebrat a Brujas, on va fer-se extensiva la preponderància que tenia entre els Carmelites (2), per sobre de Fra Melcior de Bolònia, nomenat General per Urbà VI.
Climent VII (3) el feu regent d’estudis a Avinyó i fou aleshores quan va escriure les seves millors obres, entre les que s’hi compten: <De successione in titulatione et confirmatione Odinaris B. Mariare de Monte Carmelo>, <De Ordinaris sal origine liber unus ad Urbanum VI> (4), <It. De Immaculata Conceptione Beatae Virgines Mariae, liber singularis>.
El dia 26 de juliol va fer present a la nostra ciutat del cap de Sant Urbà (5), papa i màrtir, que es començà a venerar en l’església del Carme.
Estudiar a fons la complexe i magna figura del gran manresà Bernat Oller, no es pot pas fer en un breu full d’aquets. Hauríem de citar diversos autors que parlen d’ell i diferents obres d’escriptors que beuen en les fonts del nostre savi compatrici, ademés d’haver d’estudiar els antecedents dels complicadíssims problemes religiosos d’aquella època. Això ho farem ajudant Déu en l’avinentesa d’un altre aniversari del savi religiós. Avui al fer 500 anys de la seva elevació al Generalat de l’Ordre Carmelitana volem solament recordar als manresans el nom gloriós d’aquell preclar varó que d’haver viscut uns anys més potser haurà contrarestat la influència de St. Vicens a Casp (6).
No se sap exactament la data de la mort del P. Oller. Alguns autors afirmen que morí a Manresa en 1390 i altres diuen que morí en 1383 o 1385.
(1) Cal que el llegidor tingui cura de distingir entre cisme i heretgia.
(2) Malgrat que el Cisme no va quedar clos fins el 1418, després de l’elecció de Oton de Colona (Martí V) per Papa, l’Ordre Carmelitana s’uní de nou en 1411.
(3) Aquest Climent VII ha quedat a la història com un anti Papa, i el Cardenal Medicis en 1523 va prendre el nom de Climent VII, no considerant vàlida l’elecció de Robert de Ginebra.
(4) Aquesta obra no es va imprimir a Venècia fins després de més de cent anys.
(5) No pas Urbà VI contemporani del nostre Oller, sinó Urbà II.
(6) Les divisions provincials, reglamentació i orientació de l’Ordre Carmelitana en el temps del seu Priorat General, són fonaments prou vàlids per basar la nostra opinió.
EL PLA DE BAGES, 12 de juny de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1882: Reunió per constituir el col·legi d’advocats de Manresa
11 de juny de 1882.- Es reuneixen els advocats de la nostra ciutat, acordant les bases per a la constitució del Col·legi d’Advocats.
El mateix dia, sota la presidència del jutge, advocats, actuaris i procuradors, es reuneixen i acorden sol·licitar que s’instal·li a Manresa una de les Acadèmies de nova creació.
1346: Climent VI aprova els acords sobre la sèquia
12 de juny de 1346.- El Sant Pare, Climent VI, aprova en tots els extrems la Concòrdia celebrada el 20 de novembre de 1345 (nou mesos després del miracle de la Llum), entre l’il·lustríssim senyor bisbe i cabilde de Vich, d’una part, i la Universitat de Manresa, per l’altra, referent al curs que havent de seguir les aigües de la Céquia.
Així Manresa, un any i quatre mesos després del miracle de la Llum, aconsegueix guanyar del tot el plet de les aigües que avui encara són la nostra millor riquesa.
1584: Es col·loca el faristol giratori a la Seu
12 de juny de 1584.- Es col·loca al bell mig del Cor de la Basílica de la Seu, el gran faristol giratori, que amb lleugeres reformes s’ha seguit usant tant temps.
Segons dades de Magí Canyelles va costar 50 lliures de plata.
EL PLA DE BAGES, 13 de juny de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1596: Enramades de Corpus
13 de juny de 1596.- Comencen les enramades de la capvuitada de Corpus. Des d’aquell any fins el 1679, les enramades consistien en que cada barri adornés, en el corresponent dia de la capvuitada, el seu altar de la Seu.
En el transcurs dels anys va néixer una gran rivalitat entre els barris per tal de veure quin el lluïa més. De moment es va començar per l’enllumenament dels altars, i en l’afany de superar cada any les proeses dels qui més s’havien lluït l’any anterior, hi ha haver any que un sol barri va arribà a instal·lar 1.500 llums entre ciris i blandons.
Després va estendre’s al carrer la rivalitat i va començar la pintoresca costum d’enramar les cases i lluir cobrellits, celebrant cada barri una processó, costum que avui encara perdura.
Les enramades han anat perdent color local a l’ensems que assimilaven exòtiques influències, havent-se arribat en el segle XIX a una total anul·lació de l’esperit tradicional. Avui, però, tornen a ésser una festa més nostra: Les solemnes processons que segueixen a la magna festa del Corpus, són simplement una serena manifestació de fe i les diversions populars tenen un més sa regust de casa nostra.
1688: Motí de les faves
13 de juny de 1688.– Dia del <Motí de les Faves>, que ja coneixen els nostres llegidors, per les interessants dades que baix el títol <Coses de la vellúria>, va publicar el dia 5 del corrent en aquest Diari el caríssim mestre i antic company que amaga el seu prestigiós nom sota el pseudònim de <L’avi vell>.
EL PLA DE BAGES, 15 de juny de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1657: Condemna dels terratinents a pagar delmes
14 de juny de 1657.- Per sentència d’avui que més tard va ésser confirmada per la Audiència superior del regne (14 de març de 1673), a instància dels cabildes eclesiàstics de Vich i Manresa, es condemnà als terratinents a pagar el delme de cebes, alls i cànem i se’ls féu franc del de faves i llegums.
De la rivalitat que aleshores va néixer entre els partidaris de l’existència del delme i dels protestataris, varen néixer els dos bàndols coneguts per <favets> i <tremendos> que més tard esdevingueren confraries religioses.
El lector ja sab del motí que per mor d’aquest delme va haver-hi mes tard, i que no podem repetir donat el poc espai de què disposem.
1629: El dia de sant Ignasi es declara festiu
15 de juny de 1629.- Ocupant la Seu episcopal de Vich i de Manresa el Rdm. i Iltrm. Dr. Pere Magarola, en tal dia decreta (1) que el dia de St. Ignasi sigui festa de precepte en la nostra ciutat i arrabals.
(1).- Aquest decret concedit a petició del Cabilde de Manresa no va ésser promulgat fins el dia 29 de juliol següent, amb tot i haver estat signat el dia 15 de juny de 1629.
EL PLA DE BAGES, 16 de juny de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
Ben a desgrat nostre ens és impossible publicar el full corresponent a la data d’avui.
No obstant anotarem altres dades d’aquest mes, per tal de mantenir la continuïtat d’aquesta secció.
1333: Alfons IV concedeix als habitants de Manresa el privilegi de treure llenya
15 de juny de 1333.- El Rei de Catalunya i Aragó Alfons IV, el Benigne, concedeix privilegi als habitants de la nostra ciutat que ho necessitin perquè puguin treure llenya abastament pel consum de cada llar dels boscos de la Vegueria de Bages.
El reial privilegi va ésser molt ben rebut a la nostra ciutat que agraí al Rei l’assenyada mesura de fer que els bens públics beneficiessin als humils ciutadans.
La història de la nostra ciutat n’és plena de fets plens de seny, que com el que acabem d’anotar revelen l’esperit democràtic i la clara concepció que de la justícia social tenien els nostres reis.
En el nostre Arxiu Municipal i particularment fullejant els privilegis anotats en el <Llibre vert> de la ciutat, concedits en recompensa de serveis extraordinaris prestats pels nostres avantpassats, al país, confirmen la nostra opinió sobre el seny d’aquella gloriosa dinastia que acabà amb Martí l’Humà.
1427: Es castiga el joc i es reglamenta la prostitució a la ciutat
14 de juny de 1427.- El Consell de la ciutat publica una notable ordenació castigant el joc i reglamentant la prostitució i les modes poc honestes importades d’altres països.
Són ben interessants les ordenacions, edictes i demés mesures dels nostres antics Consells vetllant per la moral pública.
Però les més notables són, l’ordenació que hem citat i la del 29 de juny de 1441 (14 anys després), car ultra i estar inspirades en un alt criteri de justícia vetllant perquè la despreocupació dels uns no fereixin els sentiments d’altres, són redactades amb una envejable riquesa de llenguatge.
EL PLA DE BAGES, 17 de juny de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1586: Pelegrinatge a Montserrat per extirpar els heretges
17 de juny de 1586.- Els honorables consellers de la ciutat, en nom de Manresa i seguint les exhortacions de l’Il·lustríssim senyor bisbe de Vich i de Manresa, organitzen una pelegrinació que, presidida per vuit venerables PP. Caputxins, vagi en processó a Montserrat per a suplicar a la Moreneta intercedeixi de Déu, que per la seva mediació sia servit d’extirpar els heretges, tot conservant la pau del país i la salut als prínceps cristians, i els dongui consell, forces i saber per augmentar l’esplendor de la Santa Església i ajudar a l’obra de la propagació de la Fe Catòlica.
1816: S’organitza una gran rebuda als jesuïtes que havien estat expulsats
17 de juny de 1816.- A la ciutat es reb un avís de Barcelona notificant que des de aquella ciutat i en aquesta mateixa data havien sortit cap a Manresa els primers Pares Jesuïtes, que tornen a la Santa Cova després de l’expulsió per mitjà d’aquella ordre decretada per Carles III, quart rei de la dinastia Borbònica.
Al saber-se la nova, una comissió de veïns proposà a l’Ajuntament que se’ls fes una gran rebuda i així s’acordà, palesant-se en aquella avinentesa una vegada més un sentiment que havia restat adormit en tots els esperits durant la guerra aleshores acabada; el divorci d’aquells catalans catòlics, amb el rei que ferí els seus sentiments religiosos, continuació del desafecte que Manresa va sentir sempre pel seu pare contra qui lluità fins al darrer moment.
EL PLA DE BAGES, 18 de juny de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1816: La ciutat en massa rep als jesuïtes
18 de juny de 1816.- Acompanyats de la comissió de ciutadans que va a anar a rebre’ls a Barcelona, arribaren els jesuïtes Rnd. P. Joan Franco, P. Francesc Sivillà i Francesc Català per la banda de Salellas, on va anar a rebre’ls la ciutat en massa, presidida per la majoria d’autoritats.
El nou Rector Rnd. P. Franco, va agrair a la ciutat l’afecte que sempre havia tingut per la Companyia de Jesús, i després, presidits per ell, tothom es dirigí a la capella de Ntra. Dona de la Guia a donar gràcies a Déu pel retorn dels jesuïtes expulsats en 1767.
Després hi hagué una solemne recepció a la Casa de la Ciutat, on s’obsequià amb un refresc als religiosos i als acompanyants que anaren a rebre’ls a Barcelona i a Esparraguera (1). Entre els parlaments que en tal avinentesa es canviaren en els salons Consistorials, es féu notar com a despit de tota ordre i de tot acte de força, Déu fa triomfar, tard o d’hora, les causes justes defensades amb fe.
Fins el dia 25 (2) del mateix mes tingué lloc la solemne entrada dels jesuïtes a la Cova, els tres primers que tornaren a Manresa després de l’expulsió de Carles III, s’hostatjaren a les cases dels senyors Pujol i senyors de Portabella, dels carrer de Sobrerroca i a la dels senyors Soler i Busquets, del carrer de l’Hospital.
(1) Donat a la manera de viatjar d’aleshores la comitiva va fer nit a Esparraguera.
(2) En la data corresponent donarem detalls de l’entrada del jesuïtes a la Cova.
1653: Joan d’Àustria reorganitza el consell de la ciutat
18 de juny de 1653.- Joan d’Àustria (3) que després del siti de Barcelona (4) no es va moure de Catalunya per seguir lluitant contra els francesos, reconeix a Manresa el privilegi de graduació, dividint el Consell general de la ciutat, que havia d’ésser integrat per 80 persones de la manera següent:
Dotze consellers de braç noble o militar per mà major, 28 del braç mitjà d’arts i oficis, 40 menestrals i 12 militars.
En fulls successius ja tindrem avinentesa de parlar de les vicissituds que passà Manresa durant aquella època, de resistència contra el comte-duc d’Olivares (durant la qual Catalunya va ésser sacrificada als interessos polítics de França i a la ineptitud del primer ministre de Felip IV) i de l’actuació del nou Consell en defensa de les llibertats i privilegis del Principat.
(3) Ens referíem a Joan d’Àustria, fill natural de Felip IV i Maria Calderón i no al Joan d’Àustria, fill natural de Carles i germà de Felip II. Podem tenir idea de com es governava durant el desgraciat regnat de Felip IV si tenim en compte que la Maria Calderón era filla de Roderic Calderón, home de pocs escrúpols, que mentres va ésser home de confiança del marquès de Lerma, primer ministre i privat de Felip III, va deixar o va fer que la seva filla esdevingués l’amant de l’aleshores hereu de la Corona (després Felip IV) per veure si així ignorava ésser l’àrbitre de l’Estat, sense necessitat de primers ministres intermitjos.
(4) Ens referim al siti del 1651, quan Catalunya lluitava per obtenir el reconeixement de les llibertats i els privilegis.
EL PLA DE BAGES, 19 de juny de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1872: S’edita una novel·la del manresà Josep Argullol i Serra
19 de juny de 1872.- Veu llum a Barcelona la interessant novel·la catalana de costums <Les Orfanes de Mare>, de la que n’era l’autor l’il·lustre manresà En Josep d’Argullol i Serra, persona de rellevants qualitats que col·laborà entusiasta al renaixement literari de la nostra llengua i al moviment regionalista.
La citada novel·la acabava d’ésser premiada en els Jocs Florals celebrats a Barcelona el primer diumenge del mes de maig anterior.
En Josep d’Argullol va deixar escrites altres novel·les ademés de la que hem citat. Les més notables són <Lo Crist de l’ànima>, que va veure llum en 1869, i <La Guerra>, editada en 1877, que com <Les Orfanes de Mare> varen ésser escrites en català, com la major part dels seus treballs literaris i nombrosos estudis i assaigs polítics, religiosos i socials, molts dels quals resten encara inèdits.
Advocat de gran prestigi i Doctor en Dret Canònic, el senyor d’Argullol va ocupar elevats càrrecs en diverses entitats econòmiques, i va ésser catedràtic d’Economia Política de la Universitat de Barcelona, ademés de regentar durant molt temps la càtedra de Dret Mercantil, portant sempre una intensa vida de treball i d’estudi.
L’obra literària del senyor d’Argullol respira un gran amor a Catalunya, particularment les tres novel·les que hem citat, l’acció de les quals es desenrotlla a Manresa i comarca de Bages.
No pretenem pas fer avui la crítica de la seva obra literària, ni tan sols la seva biografia; només senyalem breument que durant la seva curta vida En Josep d’Argullol va laborar eficaçment per al renaixement literari de Catalunya. Va ésser un verdader aristòcrata de l’intel·lecte i de la sang, un ciutadà exemplar i un bon patriota que avui figura dignament a la Galeria de Manresans Il·lustres
EL PLA DE BAGES, 20 de juny de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1500: El consell de la ciutat veu confirmades les seves atribucions i drets
20 de juny de 1500.- A l’intentar Ferran d’Aragó i Isabel de Castella la unificació de les nacions peninsulars sota d’una mateixa política, es varen veure precisats a respectar els drets i privilegis de Catalunya per tal de veure si d’aquella manera s’atreien als contraris de la casa d’Antequera i als no partidaris de la Unió.
Malgrat ésser tan zelosos de les seves prerrogatives, els Reis Catòlics signaren diverses concòrdies amb els pobles, però fomentaren les lluites interiors (1) cercant que amb el desgast d’elles fos cada dia més feble la resistència a les seves disposicions.
Amb el Consell de Manresa acordaren un règim, en els estatuts del qual els Reis prometien respectar tots els drets i privilegis de la ciutat, però, sovint sorgien dubtes sobre l’aplicació, i en 30 de maig de 1500 s’acordà una reforma per tal de precisar millor les atribucions del Consell i els drets dels representants de la reialesa.
No va ésser prou tot això i el dia 20 de juny (ara fa 425 anys), el lloctinent del Rei, En Joan d’Aragó (2) va veure’s precisat a fer una solemne declaració que tornés la confiança als manresans irats de veure amenaçades les seves llibertats, per uns reis, que no vegeren pas mai amb gaire afecte
(1) Diferents historiadors coincideixen en afirmar que, particularment a Catalunya, les lluites interiors de aquella època eren fomentades pels Reis Catòlics, que veien sempre un perill en la poixança d’un país tan aimant dels seus drets. En les revoltes dels remenses va patentitzar-se més que en cap altra complaença dels reis, no fent res per evitar una lluita que tant mal ocasionava.
(2) No parlem pas del Joan d’Aragó, fill d’Isabel, car va morir en 1497, als 19 anys d’edat. Sembla més aviat que es tracta d’un noble de la rama menor dels Antequera.
EL PLA DE BAGES, 22 de juny de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1584: S’acorda acabar l’obra del campanar de la Seu
21 de juny de 1584.- S’acorda definitivament acabar el campanar de la Basílica de la Seu, les obres del qual estaven parades des de l’any 1548.
Amb els arquitectes En Joan Font i En Giralt Cantarell, s’estipulà el dia anterior un preu fet per 700 lliures, amb la junta de l’Obra de l’Església, que va ésser refrendat tan bon punt fou ferm l’acord d’acabar el campanar.
Les obres varen durar vuit anys, i un cop fetes, els citats arquitectes, que eren súbdits francesos, restaren en la nostra ciutat. Ja tindrem avinentesa de parlar en el seu dia, de les obres que dugueren a cap els seus fills, els quals estudiaren a Catalunya la mateixa carrera dels seus pares i s’establiren a Manresa.
1808: Apareix el periòdic “Diario de Manresa”
22 de juny de 1808.- Veu llum per primera vegada un periòdic titolat <Diario de Manresa> que va deixar de publicar-se en 1814. S’editava en la desaparescuda impremta Trullàs.
El motiu de l’edició d’aquell diari, va ésser que el <Diario de Barcelona> defensés en alguns punts la conveniència d’admetre les concessions que feia França per lograr que els catalans s’abstinguessin de continuar la guerra de la Independència.
Aquells periodistes d’ara fa més de cent anys no s’acreditaran pas d’hàbils polítics, per cert, si bé els hem de reconèixer una gran bona fe, casi llindant amb la innocència.
Nota:
Contestant als nostres comunicants que amb bon zel, que els agraïm, ens fan notar altres fets, l’aniversari dels quals s’escau en dies que corresponen a la publicació d’aquests <Fulls de la nostra història>, els hem de contestar que no és pas el nostre propòsit escriure la història de Manresa, això correspon a gent més docte i competent. Nosaltres simplement, publiquem alguna de les moltes dades diàries que podríem anotar, cercant en preferència ço que resta inèdit encara, i treient les dades de l’Arxiu particular d’una antigua família manresana.
Als altres que no s’han donat compte de l’orientació d’aquests <Fulls>, els hem de dir que no es molestin en enviar-nos notes, car tractant de determinats fets de la nostra història, ni les dades que des de fa temps tenim podem inserir, si no és amb la necessària acotació o imprescindible comentari, a que ens obliga la nostra ideologia i la consciència.
Mentres de determinades equivocacions dels nostres avantpassats només en poguem fer l’apologia, desistirem de parlar-ne.
EL PLA DE BAGES, 23 de juny de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1583: S’encarrega a l’’escultor Joan Malet un seient per a l’infant Jesús
23 de juny de 1583.- L’escultor Joan Malet accepta de la Confraria del Sant Nom de Jesús, l’encàrrec de construir un seient per la imatge de l’Infant Jesús.
Els administradors que aquell any van nomenar la citada Confraria destinaren 50 lliures pel pagament de l’obra, que convingueren <fos tan rica i artística com la que per igual servitud existia en la Parroquial de Santa Maria del Mar de Barcelona>.
No obstant el consiliari de la Confraria, Mosèn Miquel Vilella, pvre., va lograr persuadir als administradors de que era millor que es fes una cosa original i aleshores la majoria de confrares reunits acordaren que l’obra es fes <a gust i parer de Mosèn Vilella>.
No obstant Mosèn Vilella, tot acceptant la comanda, va deixar a l’artista que seguís la pròpia inspiració, donant així prova l’elevat criteri.
EL PLA DE BAGES, 25 de juny de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
888: S’uneixen els bisbats de Manresa i de Vic
24 de juny de 888.- En aquell dia, d’avui fa 1037 anys, el rei Odon, per reial cèdula, feu donació a Gundemaro de totes les règies dignitats que tenia sobre l’església de Santa Maria de Manresa i rodalies, unint-se així, de fet, els bisbats de Vich i de Manresa de conformitat amb la butlla que amb data 1er de febrer d’aquell mateix any havia atorgat el Sant Pare Esteve V a petició de l’Arquebisbe de Narbona i del comte Wifred de Barcelona. (1)
Erren els que opinen que Manresa no ha estat mai bisbat pel fet de que en els més vells documents de l’Arxiu episcopal de Vich hi troben que els bisbes dels segles IX i X signen <…bisbe de Sant Pere de Vich i Santa Maria de Manresa> i citen a Gundemaro, Foxà i altres per afirmar que Manresa i Vich han format sempre un sol bisbat.
Tenim prou dades de l’existència del Bisbat de Manresa fins a l’any 888, però en el curt espai de aquest full només podem citar-ne algunes a l’etzar, per tal de complir la nostra missió cotidiana.
En les actes del VI.è Concili de Toledo (2) s’hi llegeixen les signatures de <Just, bisbe de Manresa> i <Esteve, bisbe ausonense> entre les 42 signatures dels prelats que hi assistiren, prova evident de que en 9 de gener del 638, Manresa era bisbat independent del de Vich.
Bernat de Boades a l’any 1420 escrivia que en la Biblioteca del Vaticà hi troba ressenyat el martiri de Luci, bisbe de Manresa en el segle II, entre els anys 151 i 168 després de Jesucrist.
Hem de citar ademés la Butlla del Sant Pare Calixte II escrita a l’Abat de Sant Cugat en la que s’hi llegia textualment: <Ibi Possessiones sine pertinència que sunt in Episcopata Barchinoneu. Gerundeu Vicen Minorisen Detursen. Cum Universis. Etc., etc.> (3)
Luci-Marineu Sículo en la seva famosa obra <De primis Aragonie regibus> (4) diu: <de Provintia Tarraconeus. Ecclesils Cathedralibs una metropolitana etc. sufreganee octo; Archipiscops, Civitatis Tarracon. Epis. Civitatis Barchins. Episcops. Civitatis Vicens. Epis Gerunda Civitatis, Epis. Civitatis Urgeleus, Epis. Detursane Civitatis, Epis. Civitatis Elue. Epis. Civitatis Rodens. (qui translatius fuit Ilerdam). Episcops Civitatis Minorise.>
Es citen doncs distintament els bisbats de Vich i de Manresa, altre vegada.
En l’Arxiu de Montserrat hi ha velles escriptures, que parlant de com va ésser trobada la imatge de la Moreneta, parlen del bisbe de Manresa, (5) dient en una d’elles (que cita el P. Germens) <determinà lo dit rector d’anar al Bisbe de Manresa, que a las hores en la dita ciutat havia Bisbe>.
En el seu dia parlarem del martiri del Bisbe Luci i de Sant Valentí i Sant Iscle, que com el primer varen ésser bisbes de Manresa abans del 888 i ademés d’anotar en els fulls corresponents les dades que no ens és possible publicar avui, en el curt espai de què disposem, farem una relació d’autors que amb nosaltres afirmen l’existència del Bisbat de Manresa.
De moment tenim dades concretes de l’assistència de sis bisbes de Manresa en altres tants concilis, però no pensem publicar-ho fins que haurem repassat millor la taula dels assistents a tots els altres que es celebraren fins al segle IX.
Per acabar aquest full direm que durant les tres èpoques d’esplendor del Bisbat de Manresa des del segle II al IX succeïren fets prou importants, com la fundació de la primitiva capella de Sant Iscle, (6) el plet entre Just (segon bisbe de Manresa, d’aital nom) i Aquil·lí, bisbe de Ausona, el martiri de Sant Bonifaci, darrer bisbe de la diòcesi manresana, la reconstrucció de la ciutat per Recared, etc., etc., que ens donaran prou avinenteses per provar abastament l’indiscutible existència del Bisbat de Manresa des de l’any 151 al 888.
L’excessiva extensió d’aquest full ens obliga a deixar per demà, el corresponent a la data d’avui.
(1) Entre altres dades, de uns apunts, del malaguanyat Mossèn Cantarell, hem de citar aquesta: <Fou adjunyit lo bisbat de Manresa al de Vich per Odó, rei anterior a la fundació de Catalunya, per reial carta donada en 24 de Juny de 888 en la ciutat de Aurelionis, segons consta en el text del llibre primer de concòrdies i altres escriptures de l’Arxiu del Capítol (foli 5) a on se notan també altres coses dignes de saber-se. Hi ha una fulla solta en lo llibre de les Prerrogatives de la Seo.>
(2) Edició dels Concilis, aparescuda a París en 1369.
(3) Canyellas afirma que en el seu temps (1622 a 1685) existia la citada butlla en l’Arxiu del Reial Monestir de Sant Cugat.
(4) Volum II, foli 11.
(5) Data 880, o sigui 8 anys abans de la fusió dels dos bisbats.
(6) Sant Iscle, Bisbe de Manresa, va morir al 650 i aquell mateix any es va edificar una església a la seva memòria allà on hi ha avui l’actual ermita.
EL PLA DE BAGES, 26 de juny de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
24 de juny (1)
(1) Aquest full no pogué ésser inserit en l’edició d’ahir per manca d’espai.
1816: Els jesuïtes prenen possessió de la cova de sant Ignasi
24 de juny de 1816.- Els Rnds. PP. Jesuïtes prenen oficialment possessió de la Cova de Sant Ignasi, d’on havien hagut de sortir en 1767, amb motiu del decret d’expulsió de tota l’ordre, promulgat per Carles III, quart rei de la dinastia borbònica.
Els Rnds. PP. Joan Franco, Francesc Sivillà i Francesc Català, que havien arribat a Manresa vuit dies abans (2) acompanyats d’un gran nombre de ciutadans, es dirigiren al Santuari on els esperava una gran gernació, al davant de la qual hi havia l’honorable ciutadà En Manuel Solà amb una safata de plata que contenia les claus del sagrat recinte.
A l’arribar la comitiva, el senyor Solà (3) va presentar la safata al Rnd. Pare Rector (4), el qual prenén les claus va obrir la capella en mig de les ovacions dels fidels.
Durant tot el dia desfilaren els fidels a orar en la Sta. Casa i es pot ben dir que tot Manresa va visitar aquells dies la Sta. Cova.
Després de les cerimònies religioses, els PP. Jesuïtes s’instal·laren novament en les seves antigues possessions, que més tard es convertiren en magnífic palau, avui existent.
La gran gernació que amb les autoritats acompanyà els PP. de la Companyia de Jesús a fer la seva triomfal entrada a la Cova, va palesar, una vegada més, que Manresa avantposava la seva fe religiosa i el seu amor per la ciutat a les ordenacions de la casa reinant, aleshores.
(2) Vegi’s el full corresponent a la nostra edició del 18 d’aquest mes.
(3) El senyor Solà havia succeït al seu sogre En Josep Soler, en el càrrec de custodi de la Sta. Cova, per compte de l’Ajuntament.
(4) Va ésser novament Rector el Rnd. P. Joan Franco.
1746: Comencen les obres per refer el claustre de sant Agustí
26 de juny de 1746.- Comencen les obres per tornar a fer el claustre de Sant Agustí, de la Basílica de la Seu, tal com s’havia acordat el dia 24 del mateix mes, o sigui de manera que quedés dividit en dos, un que conduís a la capella de Sant Agustí i l’altre a la Pavordia.
EL PLA DE BAGES, 30 de juny de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1730: Conflicte amb Balsareny per reg amb aigua de la Sèquia
27 de juny de 1730.- Arriben, oficialment, a mans del Consell de la Ciutat les cèdules de citació lliurades per l’Audiència de Barcelona a l’objecte de que una representació legal de Manresa acudeixi a declarar en la informació oberta a instància del senyor del Castell i regidors de Balsareny que pretenien tenir dret de regar les hortes d’aquell poble amb l’aigua de la nostra Acequia.
Sovint s’han plantejat qüestions sobre l’acéquia, però afortunadament Manresa ha pogut disposar sempre d’aquell canal, la historia del qual explicarem en el seu dia.
1602: Celebració a Manresa d’un concili diocesà
28 de juny de 1602.- Es celebra en la nostra ciutat un Concili Diocesà, presidit per l’il·lustríssim senyor Bisbe de Vich.
El dia 5 del mateix mes S.I. havia comunicat al consell de Manresa la celebració de tan important acte, de l’explendor del qual aixís com dels acords que durant el mateix es varen pendre, n’haurem de parlar en altre avinentesa.
1489: Declaració de testimonis sobre l’assassinat i resurrecció del canonge Mulet
29 de juny de 1489.- Essent Conceller en Cap de la ciutat l’honorable Pere de Farreras, té lloc la segona deposició de testimonis sobre l’assassinat del Canonge Mulet (1) i Miracle que succeí després.
Segons consta en actes notarials es feren les solemnes deposicions de testimonis davant de les autoritats civils i eclesiàstiques. Per això no deixen lloc a dubte les afirmacions del Rnt. Canonge de la Seu, el venerable Joan de Farreras, del seu germà el Conseller en Cap, Pere de Farreras, de l’industrial Pere Noguer, del ciutadà Jaume Coromina i d’altres que presenciaren la resurrecció del Canonge Mulet i oïren les seves afirmacions de que era cosa de fe que la Verge Maria havia estat concebuda sens màcula de pecat.
(1) Com que no ens és possible avui detallar tan important fet, deixem per l’avinentesa de quan faci l’aniversari del miracle, o d’una altra prova testifical, el transcriure unes interessants ressenyes sobre la resurrecció del Canonge Mulet.
1599: Felip III reconeix els drets de Manresa sobre la Sèquia
30 de juny de 1599.- El rei Felip III, a petició de la ciutat que sovint veia discutit el privilegi que tenia sobre la Céquia, senyala severes penes contra els jutges, autoritats, oficials i qualsevol altra persona que intentin impedir el recorregut anual que el Consell de la ciutat de Manresa feia cada any, fins al començament de la Céquia.
En el full corresponent a l’aniversari d’una d’aquestes solemnitats, ja transcriurem una extensa informació que donarà idea al lector de la pompa i solemnitat amb que es feia aquella cerimònia que venia a ésser la renovació anual dels drets de Manresa sobre el canal.