EL PLA DE BAGES, 2 de juliol de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1 de juliol
Ens és impossible inserir el full corresponent a la data d’avui.
No obstant, per tal de mantenir la continuïtat de la secció que ens està confiada, anotarem alguns fets corresponents al mes de juny, dels quals no vàrem fer esment en el seu dia.
1378: Penyora per arribar tard al consell de la ciutat
1 de juny de 1378.- El Consell de la Ciutat va acordar que incorregués en la pena d’haver de pagar un sou barceloní, qualsevol dels consellers que comparegués més tard de l’hora senyalada.
1724: Canvis en les dignitats eclesiàstiques
4 de juny de 1724 (*).- El Sant Pare Benedicte XIII, uneix les dignitats de cambrer, sagristà, enfermer i rector de l’església de Sant Miquel als canonicats més antics de la nostra Seu.
(*) Aquesta nota històrica surt repetida en el diari del 10 de juny de 1926
1875: Terratrèmol
7 de juny de 1875.- A un quart de deu del vespre es notà en la ciutat i rodalies una sotragada sísmica, que no va pas ésser tan intensa com la que s’experimentà en 1854, en els primers de juny també.
1580: Fundació de la confraria de les onze mil verges
10 de juny de 1580.- El senyor del castell de Mura, de la noble família de Recasens, funda a Manresa la Confraria de les onze mil verges.
1897: Defunció de Gaietà Cornet i Mas
22 de juny de 1897.- Morí a Barcelona el nostre compatrici En Gaietà Cornet i Mas, degà dels periodistes peninsulars.
1815: Canal navegable de Manresa a Barcelona
24 de juny de 1815.- L’enginyer i arquitecte En Tomàs Soler i Ferrer, comissionat per la Junta de Comerç de Barcelona, tractà amb l’Ajuntament de la possibilitat de construir un canal navegable de Manresa a Barcelona, aparellant les aigües del Cardoner i del Llobregat.
(Retirat de l’edició d’ahir)
1895: Defunció de Lluís Espinalt I Padró
2 de juliol de 1895.- En plena jovenesa quant tot just havia complert els 23 anys, morí en la nostra ciutat el meritíssim manresà i exemplar patriota En Lluís Espinalt i Padró, un dels principals propagadors del moviment regionalista de les darreries del segla passat.
Quant ben pocs es recordaven de la nostra parla, l’Espinalt va fundar el <Setmanari Català>, periòdic batallador que va despertar moltes ànimes adormides. Des de la direcció del <setmanari> En Lluís Espinalt no va transigir mai amb la gent desnaturalitzada que no savia honorar la terra on havien viscut. Es pot dir que va ésser un veritable precursor i que si avui visqués estaria amb nosaltres. (1) Els seus escrits ens demostren prou que tenia una àmplia visió de les coses i una intel·ligència claríssima que l’hauria fet evolucionar cap a un sà radicalisme patriòtic.
El periòdic conservador de Barcelona <La Dinastia> parlant de la mort del malaguanyat Espinalt bé feia notar, ara fa 30 anys, que el nostre compatrici era ben tolerant i transigent, menys quant dels seus ideals es tractava. I encara afegia el citat diari, que l’exclusivisme de l’Espinalt en emprar solament la llengua d’Ausias March en els seu escrits li va tancar <anchos horizontes>. (2)
A l’Espinalt es deu també gran part de l’esforç immens que representava la fundació de la <Lliga Regional> (3) a Manresa a l’any 1890. Va ésser secretari de la primera Junta quan només tenia 18 anys, desempenyant el càrrec mentres li va permetre la seva delicada salut.
La curta vida de l’Espinalt va ésser intensíssima i de gran profit per Catalunya. (4) Va col·laborar intensament als treballs de l’Assamblea Catalanista on es varen aprovar les Bases de Manresa, va prendre part en diversos actes de propaganda i va acabar de minar la seva salut escrivint incansable per fer la llum en la intel·ligència del seu poble.
El qui escriu aquestes ratlles no ha conegut el malaguanyat patrici, però en la lectura dels seus escrits (5) ha comprès la justificada veneració que senten per la memòria del Lluís Espinalt, els bons catalans del seu temps que compartiren amb ell les primeres amargors de les lluites i els primers goigs de veure renéixer la flama del patriotisme en el cor del poble.
La mort de l’Espinalt va ésser molt sentida en la nostra ciutat i arreu de Catalunya (6), car malgrat els seus pocs anys, el seu talent i les seves brillants campanyes patriòtiques l’havien fet molt estimat.
Manresa, i més particularment els bons patriotes manresans, tenen un deure a complir enaltint la memòria d’aquell honorable patrici, un dels precursors de la nostra ideologia d’avui.
F. Duran
(1) Cal tenir en compte que en el vuitcents, era encara poc definida la nostra ideologia.
(2) No obstant l’Espinalt havia guanyat varis premis literaris, entre ells la Flor Natural de Manresa de l’any abans de la seva mort.
(3) Amb en Vallès i Vallès, Andreu Pons, Ramon Carreras, Oleguer Miró i altres que no recordem de moment, va fundar l’Espinalt la benemèrita entitat.
(4) En Verdaguer i Callís, en el pròleg del llibre de l’Espinalt, ens diu prou clar com esperaven molt del nostre compatrici els capdavanters <de la santa fal·lera…>
(5) Després de mort l’Espinalt, a instàncies dels seus amics, la família va editar en un elegant volum de 560 pàgines, titolat <Escrits de Lluís Espinalt i Padró>
(6) <El Setmanari Català> va publicar un número extraordinari a la memòria del seu primer Director, amb treballs de tots els escriptors manresans, i <La Veu de Catalunya>, <La Renaixença>, <La Veu de Montserrat>, <La Costa de Llevant> i <Lo Misatjer> i tots els diaris i publicacions de Manresa ultra molts altres de Catalunya varen honrar dignament la seva memòria.
EL PLA DE BAGES, 3 de juliol de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1873: Conflicte amb el bisbat de Vic pels canonges de la Seu
3 de juliol de 1873.- La Sacra Rota Romana, després d’un llarg i empenyat litigi (1), va declarar que el paborde i canonges de Santa Maria de la Seu de Manresa no estan subjectes al Bisbat de Vich, sinó inmediats a la Santa Sede.
(1) Quan parlarem del plet plantejat entre el canonge Coromina i el bisbe de Vich, en 1625, ja donarem més detalls de tant important Qüestió.
1736: Compra de terrenys per bastir-hi la casa de la ciutat
3 de juliol de 1736.- No bastant els terrenys i casa comprats en 1600 (2) per bastir-hi la Casa de la Ciutat, amb data d’avui el Consell compra a n’En Josep i N’Ignàsia de Guzman, segons escriptura pública atorgada per En Feliu Soler, una casa que sembla havia d’estar situada en part del lloc on avui hi ha edificada la Casa de la Ciutat actual.
(2) Correspon al full de demà parlar d’aquesta compra.
EL PLA DE BAGES, 4 de juliol de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1600: Compra de cases per bastir-hi l’edifici del consell de la ciutat
4 de juliol de 1600.- El Consell de la ciutat compra unes cases situades a la Plaça gran, pel preu de 350 lliures, amb el propòsit d’ensorrar-les i bastir en el seu lloc la Casa de la Ciutat.
Les cases a que ens referim eren propietat de Joan Argia, comerciant de la ciutat de Barcelona.
El contracte de la compra es va signar, segons Canyelles, entre els representants del Consell de Manresa i En Pere Miquel, porter dels diputats de Catalunya, i va ésser arxivada al calaix del Patrimoni i catalogada amb el número 33.
1880: Apareix la “Revista Manresana”
4 de juliol de 1880.- Veu llum per primera vegada la <Revista Manresana>, publicació literària i de defensa dels interessos de la ciutat. Contenia també seccions d’art i ciències.
Amb tot i tractar-se d’una època que era molt adormida la consciència del nostre poble, la citada revista era escrita en català.
EL PLA DE BAGES, 6 de juliol de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1584: Crida pel pagament dels delmes
5 de juliol de 1584.- Té lloc pels carrers i places de Manresa una extraordinària crida, ordenada pel Consell general de Barcelona, per fer present al veynat l’acord de que tot aquell que hagués de pagar delmes al Reverend Capítol ho fes a la catorzena i que la primícia es pagués a la trentena.
Ens dóna a entendre la importància d’aquella crida una acotació que es llegeix al marge del document de on traiem aquest full d’avui, que diu: <La publicació de la dita crida es feu solemnement al so de trompetes i tabals.-Fou notori per la Cort del Batlle M. Maurici Pons>.
1863: 4 revoltats del motí de les faves són penjats a la plaça gran
5 de juliol de 1683.- En aquesta data d’avui, fa 287 anys, varen ésser penjats, davant de la creu de pedra que en aquell temps hi havia a la Plaça gran, quatre dels capitostos (1) de la revolta coneguda pel <Motí de les faves> que foren condemnats a mort a conseqüència dels fets ocorreguts el dia 13 del juny anterior (3).
(1) En el seu dia donarem compte de l’execució d’altres quatre condemnats a mort pel mateix procés
(2) El lector podrà trobar en el número d’aquest diari corresponent al 5 de juny una brillant informació del <Motí de les faves> recollida per un il·lustre mestre nostre que modestament amaga el seu nom amb el pseudònim de <L’avi vell>.
(3) Aniversari de l’organització a Manresa de l’exèrcit de la reconquesta.
985: Manresa col·labora en la reconquesta de Barcelona
6 de juliol de 985.- En la batalla dita de Matabous sostinguda entre els catalans i els moros, en el pla de Barcelona, el comte Borrell és vençut i la capital de la nació cau en poder dels invassors.
No obstant els catalans vençuts no perderen el coratge, car al refugiar-se a les muntanyes de Manresa, no va ésser per plorar la dissort, sinó per organitzar un nou exèrcit que comanat pel comte Borrell i nostre comte Oliba reconquistaren de bell nou Barcelona en aquella guerra que realment es pot dir de la Independència.
La gesta de la reconquesta de Barcelona, va ésser una jornada ben gloriosa per Manresa, i encara que a través dels anys les dades històriques arribin a nosaltres enriquides per les belles llegendes populars, en el full de demà (3) si a Déu plau, pensem parlar a bastament d’aquella epopeia gloriosa duta a cap pels nostres avantpassats al crit de Religió, Pàtria i Llibertat.
EL PLA DE BAGES, 8 de juliol de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
986: El comte Borrell es refugia a Manresa
7 de juliol de 986.- Refugiat a Manresa amb la gent que es va salvar de la dissortada jornada de Matabous, el comte Borrell de Barcelona, ajudat pel comte Oliba de Manresa, organitza la reconquesta de Barcelona.
La història ens dóna escassos detalls d’aquella gesta gloriosa, a l’entorn de la qual tan belles llegendes s’hi han format, però no obstant són diversos els autors que coincideixen en citar els noms de velles i il·lustres cases manresanes, els barons de les quals, amb la seva gent a les ordres del nostre Oliva, comte de Manresa, foren els principals herois de la reconquesta.
El P. Roig i Gelpí, en la seva història editada en 1692, dóna interessants ressenyaments de l’activa part que varen prendre en aquella lluita per la Independència de la novella nació que acabava de fundar el gran comte Jofre, avi del comte Borrell, treient-ne la conseqüència de què l’epopeia duta a cap pels manresans en 986, va costar la destrucció de la ciutat set anys després, quan la nova invasió mahometana.
Molts historiadors austers esmenten la gloriosa intervenció de Manresa en la reconquesta de Barcelona. Nosaltres, no obstant, no podem estendre’ns avui, com era el nostre propòsit, en aquest full, però, ajudant Déu, publicarem aviat, fora d’aquesta secció, una detallada informació de totes les dades que tenim recollides sobre tan important moment de la història de Manresa. (Retirat de l’edició d’ahir)
1656: Acabament d’obres a l’església del Carme
8 de juliol de 1656.- Essent administradors de les Festes de la Verge del Carme, el mestre sastre Josep Masset, els mestres corders Pere Coll i Joan Miró, els passameners Josep Bohigues i Josep Oller (aquest, quatrer vell o prior dels administradors), el mestre sabater Andreu Bohigues i el cotoner J. Oller, s’acaben les obres de col·locació de quadres i retaules en l’església del Carme.
Segons unes anotacions d’En Josep Oller, aquests treballs varen costar 300 lliures catalanes.
EL PLA DE BAGES, 9 de juliol de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1574: S’adjudica l’obra de la cripta dels cossos sants
9 de juliol de 1574.- Per un preu fet de 400 lliures catalanes, es dóna a fer les obres de construcció de la capella dels Cossos Sants patrons de la ciutat.
L’acord de construir la capella i cripta s’havia pres no sabem en quin dia d’aquell mateix any, a causa de què ja feia 202 anys que les santes relíquies que en 1372 s’havien dut de Sant Fructuós de Bages, estaven en l’altar major.
En el full corresponent al 13 d’aquest mes, ja veurem com tots els habitants de la ciutat varen treballar desinteressadament i amb gran devoció per la construcció de la cripta, on s’hi guardaren les relíquies dels patrons de Manresa: Sant Maurici, Santa Agnès i Sant Fructuós, juntament amb les de Sant Auguri, Sant Eulogi, Sant Bonifaci i Sant Umbert.
La dita cripta va ésser treball llarg, no quedant ben acabada fins l’any 1602.
1812: Es concedeixen a Manresa els títols de molt noble i molt lleial
9 de juliol de 1812.- Les Corts de Càdiç decretaren que Manresa pogués usar des d’aquella data els títols de Molt Noble i Molt Lleial.
Tanmateix l’acord de les Corts de Càdiç no va ésser més que el reconeixement legal de dos títols que des de molts anys la nostra ciutat mereixia ostentar, car Manresa era noble pels anys i pels mèrits que des de molts segles tenia contrets amb la pàtria, i li pertocava l’atribut de Molt Lleial, perquè des de temps immemorial havia restat fidel a la nació i als reis (1).
En aquella mateixa sessió les Corts de Càdiç decretaren que quan les circumstàncies ho permetessin s’aixequés a Manresa una piràmide o monument (2) que recordés a les generacions futures la conducta heroica dels ciutadans.
(1) Només cal recordar l’actitud dels manresans contra la Casa d’Antequera i a favor d’En Jaume d’Urgell, els sacrificis fets per la ciutat en el 1640, 41 i 42, per ajudar la Generalitat de Catalunya, i la seva resistència contra Felip V, causa de l’incendi de la Seu en 1714.
(2) Més tard s’acorda fer el Grup Escolar, enlloc del monument.
EL PLA DE BAGES, 10 de juliol de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1592: S’acaben les obres del campanar de la Seu
10 de juliol de 1592.- Els arquitectes Joan Font i Giralt Cantarell acaben l’obra de la construcció del campanar de la Basílica de Santa Maria de la Seu, que havien emprès vuit anys abans (1), segons escriptura lliurada pel notari Pere Tarrés, en 20 de juny de 1584.
Després d’acabar el campanar, els mateixos arquitectes s’encarregaren, per un preu fet de 65 lliures, de pujar i col·locar les campanes.
1898: Darrer número del “Diario de Manresa y su comarca”
10 de juliol de 1898.- Surt el darrer número del <Diario de Manresa y su Comarca>, que en els seus millors temps havia tirat dues edicions diàries.
EL PLA DE BAGES, 11 de juliol de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1812: Títols de molt noble i molt lleial concedits a Manresa
11 de juliol de 1812.- En aquella data la Regència del Regne manà als tribunals, justícies, governadors, etc., <guardar i fer guardar, complir i executar el decret de les Corts de Càdiç sobre l’ús dels títols de <Molt Noble> i <Molt Lleial>, concedits a la nostra ciutat per l’actuació dels manresans durant la guerra, dita de la Independència, entre Espanya i França.
Bé comprendrà el lector que no és pas ara la millor oportunitat per a comentar els fets de la guerra de l’any 1808, ni per a posar unes acotacions al marge de la concessió a Manresa dels títols a que ens hem referit més amunt, però, no obstant, hem d’afirmar una vegada més, que la nostra caríssima ciutat havia merescut en diferentes avinenteses, dels grans reis d’aquella dinastia que acabà amb Martí l’Humà, el tractament de nobilíssima i lleial, a l’extrem que Joan I, a l’any 1393, des de València, li va concedir privilegi de tenir pel seu governament un consell igual al de Barcelona, o sigui, compost de cent persones representants dels diferents estaments socials.
Honra tan alta ja no podia ésser superada, i, no obstant, en els documents recollits pel gran manresà, el nostre il·lustre amic i mestre En Leonci Soler i March, en l’apèndix de l’obra que va editar dels apunts d’En Canyellas, hi trobem la transcripció d’una colla de dades que demostren com durant la guerra dels anys 1640, 41 i 42, Manresa va seguir en tot moment a la Diputació, que dirigida per En Pau Claris defensava els privilegis, llibertats i constitució de la terra. Es més, Manresa va ésser la primera (1) ciutat de Catalunya que acudí al camp de Tarragona, on sota la bandera de Santa Eulàlia s’hi reuniren tots els ciutadans que havien pres les armes obeïnt les ordres de l’heroica Diputació.
En millor avinentesa parlarem extensament de les glorioses jornades de la guerra contra Felip IV i el duc d’Olivares, i de la lleialtat i noblesa amb que va procedir Manresa durant aquells anys. Llavors es veurà més clarament encara, con la nostra ciutat era per tots conceptes nobilíssima i havia estat sempre lleial, molt abans de que ho reconeguessin les Corts de Càdiç, arran d’una actuació en una guerra que ens plauria poder comentar lliurement.
(1) Vegi’s l’acta signada en 10 de novembre de 1641, a la vila de Montblanc, pel <Dr. Pere Joan Rossell, Conceller ters de la Ciutat de Barcelona y son Coronel lloctinent y capitá General de l’exércit català en lloc del Senyor Diputat> i el secretari En Climent Cortell.
En aquesta acta, que porta el segell i les armes de Barcelona, s’hi llegeix també que els serveis prestats per Manresa <son mereixedors de tota mercè y honrra>.
EL PLA DE BAGES, 13 de juliol de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1808: El convent del Carme ha de pagar despeses de guerra
12 de juliol de 1808.- El convent del Carme és obligat a pagar 75 lliures per subvenir les despeses de la guerra, segons consta en rebut atorgat per la Junta de Govern en aquella data (1).
(1) Com que trobem moltes notes de la guerra de 1808, que judiquem poc interessants pel lector, si no van amb les acotacions necessàries, durant aquells dies parlarem d’altres fets corresponents a data indeterminada.
1552: Manresa pot celebrar dos mercats setmanals
13 de juliol de 1552.- El rei Felip II d’Espanya i de Catalunya i Aragó (2), concedeix el privilegi de que la nostra ciutat pugui celebrar dos mercats setmanals.
Encara que Felip II (3) hagués fet millors beneficis per Manresa, no per això hauríem de deixar de dir unes paraules que com a catòlics i com a patriotes ens situesin, en aquestes hores, que l’Acadèmia de la Història projecte l’homenatge d’aquell rei tan funest, que volent que se’l considerés com a campió del catolicisme va perseguir a Santa Teresa de Jesús i Sant Francesc de Borja, va tenir cinc anys empresonat a Fray Lluis de Leon, per haver traduït al castellà el Càntic dels càntics de Salomó.
És una tristíssima història la del rei Felip II, al qui ben poca part li pertoca de les poques glòries del seu regnat, si deixem apart la construcció de l’Escorial, després de la batalla de St. Quintí, car la pau amb França es pot ben dir que era cosa de consuetut cada vegada que pujava un nou rei i la batalla de Lepant va ésser guanyada pels nostres Lluís de Requesens i Joan de Cardona (4) i el rei Felip no en va treure les avantatges polítiques que calia, car va dirigir les armes contra Portugal, que ben poc temps abans havia de suportar l’esclavatge, i va abandonar la sàvia política catalana de dominar el Mediterrani.
Fray Lluís de Granada i el gran teòleg el dominic Melcior Cano varen ésser perseguits per aquell monarca, que segons molts autors, va deixar morir tancat el seu fill Carles quan només tenia 23 anys pel crim de no compartir en absolut les seves opinions.
(2) Encara que el seu pare Carles I no abdiqués fins a 1555, des del 42 el príncep Felip actuava molt a Catalunya.
(3) Encara que realment per nosaltres ha d’ésser Felip I, li donarem el nom amb que és generalment conegut.
(4) Es sabut que Joan d’Àustria va ésser general purament de nom en aquell fet.
EL PLA DE BAGES, 14 de juliol de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1807: Autorització de Carles IV sobre els consums
14 de juliol de 1807.- El rei Carles IV concedeix permís a la ciutat de Manresa per implantar un augment transitori del dret dels consums en general, i per establir un impost sobre l’arrendament de l’oli i venda de carn a les carniceries públiques a fi de que es puguin albirar cabals per a dur a terme d’instal·lació de fanals per l’enllumenat dels carrers, autoritzada per Reial cèdula de la mateixa data.
Preguem al lector que vulgui fer-se càrrec de les circumstàncies extranyes a la nostra voluntat que motiven la manca de sentit i poca coordinació d’alguns d’aquests fulls, malgrat l’interès que hom posa en ordenar les dades i en documentar-les.
Avui, no obstant, per tal de que no sigui massa breu aquest full, anotarem una efemèride de força actualitat, que servirà als amants de Manresa, anys a venir.
1925: Censura
13 de juliol de 1925.- La premsa de Manresa igual que la demès del país segueix subjecta a la prèvia censura governativa.
EL PLA DE BAGES, 15 de juliol de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1020: LA comtessa Ermessenda decideix reconstruir Manresa
15 de juliol de 1020.- Havent estat novament destruïda pels moros la nostra ciutat, arran de l’última invasió del segle anterior, en data d’avui fa 905 anys, Ermessenda, la comtesa vídua, que va regir els destins de Catalunya durant la minoria d’edat del seu fill, el comte Berenguer Ramon, d’acord amb el bisbe Oliva, de Vich, i el comte hereu, decideixen reconstruir la ciutat i la seva església.
No trobant-se ni llibres d’actes ni documents que acreditessin els drets, privilegis i dotació que a favor de la ciutat i església havien fet en altre temps els comtes i prelats, decidiren construir la rodalia de la parròquia, segons acta que es guardà junt amb els privilegis en l’arxiu vell de la ciutat, i començar la reconstrucció de Manresa, que novament es reconeixia comtat.
L’obra de la Seu, no va començar, però fins a l’any 1328 quan la ciutat estava ja en ple període de prosperitat, però la dotació feta a l’any 1020, no sols es mantenia igual sinó que en 1246, des del Castell de Lleyda, el gran Rei Jaume l’havia confirmat amb una reial lletra. Més tart, en 13 de Març de 1386, l’infant Joan, príncep hereu de Catalunya i Aragó, essent governador general del principat, va confirmar de nou la dotació de la Seu, estan l’obra en plena construcció i essent Manresa una gran ciutat que havia sapigut aixecar-se una vegada més sobre les seves runes.
1400: Jurament de Martí i als consellers de Manresa
15 de juliol de 1400.- L’últim rei de la dinastia catalana, Martí l’Humà, jura solemnement davant dels Consellers delegats de la Ciutat de Manresa i de molts nobles senyors de la seva Cort, que mai per cap causa ni raó separaria del de Barcelona el Comtat de Manresa que tants serveis havia fet a la nació.
EL PLA DE BAGES, 16 de juliol de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1510: Ferran II concedeix un privilegi a Manresa
16 de juliol de 1510.- Ferran II (El Catòlic), essent ja vidu d’Isabel i casat amb Germana de Foix (1), va presidir les Corts de Montsó, durant les sessions de les quals es feren reformes en la magistratura municipal, que per res afectaren al Municipi de Manresa.
No obstant, el dia 16 de juliol d’aquell mateix any, Ferran accedeix a concedir per a la nostra ciutat privilegi de presentar terna de batlle i de separar la Vegueria de la Batllia, a fi de què cada un d’aquells càrrecs fos desempenyat per persona distinta.
(1) Va ésser una dissort per la nostra terra que l’infant Joan (que va néixer del matrimoni de Ferran amb Germana de Foix), morís tan aviat car, reintegrat a l’exclusiu governament de la corona Catalana-Aragonesa, el rei catòlic, a causa de que la seva primera muller, Isabel, va fer hereva de la corona castellana a la seva filla Joana, la boja, és de creure que per tal de servar pel seu fill la corona de Catalunya i Aragó, Ferran s’hauria desentès de les coses que afectaven a la corona de Castella que havia d’heredar el príncep que més tard fou Carles I.
1674: Estrena d’un tabernacle al Carme
16 de juliol de 1674.- Celebrant-se amb extraordinària solemnitat la festa de la Verge del Carme, aquell any es va estrenar un tabernacle per a les cerimònies de l’església i processó que, segons nota dels constructors, va costar 60 lliures catalanes de plata.
EL PLA DE BAGES, 17 de juliol de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1809: En haver-hi tantes defuncions s’ordena suprimir el toc de morts
17 de juliol de 1809.- Havent arribat al seu període àlgid l’horrorosa epidèmia que assolava la ciutat, la Junta de Sanitat, autoritzada per l’Ajuntament, va ordenar en data d’avui fa 116 anys, que fins que s’acabés el lamentable flagell es suprimís la costum de fer tocar a morts per les campanes de l’església car eren tantes les defuncions, que en tot el dia no paraven de tocar a morts.
Solament es va permetre que al moment de sortir de la Seu la creu que anava als enterraments, es fes una senyal amb una de les campanes de la Basílica.
Dóna idea de com va ésser desastrosa aquella epidèmia, el següent paràgraf que transcrivim de una lletra que en aquella època va ésser tramesa de Manresa a Barcelona i que diu: <…en esta epidèmia moriren casi totes les Religioses del Convent de Sta. Clara…>
1869: L’alcalde prohibeix l’ús de la boina
17 de juliol de 1869.- Pels carrers i places de la ciutat es llegeix un bàndol prohibint l’ús públic de les boines.
Josep M.ª de Mas, que signa el bàndol, usa aquestes paraules al fer la prohibició: <…por ahora el uso público del gorro conocido por boyna>.
EL PLA DE BAGES, 20 de juliol de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1372: Pere III confirma a Manresa el cobrament la lleuda
18 de juliol de 1372.- El rei Pere IV (*), el Cerimoniós o del Punyalet, el mateix que va concedir a la nostra ciutat el privilegi de la Céquia, al segon any del seu llarg regnat, i que a l’any 1358 facultava als nostres avantpassats per codificar les ordenacions i llibertats del comtat de Manresa, trobant-se amb la Cort a Barcelona, en el dia d’avui fa 553 anys, confirmà per Reial Cèdula, el dret de què la ciutat de Manresa cobrés per compte propi patrimoni els drets de lleuda (1) corresponents al rei en el territori de la Vegueria i terme de la ciutat, com era de raó, en virtut del contracte o títol signat pel mateix rei en 1343.
Per la mateixa Reial Cèdula de 18 de juliol de 1372, el rei concedí a la nostra ciutat el senyalat privilegi de què tots els ciutadans de Manresa, d’aquell dia en endavant, quedessin exceptuats dels pagaments del dret de lleuda en tots els territoris del rei.
(*) És el rei Pere III que surt citat en altres fulls. El III és segons la numeració catalana i el IV segons la numeració aragonesa (Nota del transcriptor).
(1) El dret de lleuda o de leuda, era un tribut, d’aquell temps, que es pagava per l’entrada o sortida de mercaderies, semblant al dret de consums del nostre temps.
1489: Declaració dels testimonis de l’assassinat del canonge Mulet
18 de juliol de 1489.- Té lloc a la Seu la tercera deposició o declaració dels testimonis que presenciaren la miraculosa resurrecció del canonge Mulet (2) per a confessar públicament el dogma de la Inmaculada Concepció de Maria.
(2) En el seu dia publicarem una extensa informació de l’assassinat del canonge Mulet i dels memorables fets que ocurriren després.
1733: Naixement de Pròsper Martí
19 de juliol de 1733.- Va néixer al veí poble de Balsareny el savi historiador P. Pròsper Martí, de la Companyia de Jesús, home de grans virtuts i de vastíssims coneixements que va estimar sempre devotament aquesta terra.
1809: La junta de sanitat ordena fumigacions per l’epidèmia
19 de juliol de 1809.- Seguint en tota la seva força l’horrible epidèmia que assolava la ciutat, la junta de Sanitat ordenà que en tots els llocs públics, esglésies i domicilis particulars es fessin fumigacions, tirant cullerades d’un compost de 4 parts de manganesso, 2 de vidriol, 1 de sal i 1 de carbó, sobre les brases enceses, una volta el local ben tancat, per tal de desinfectar l’aire.
1825: Sortida de voluntaris carlistes de Manresa
19 de juliol de 1835.- Manats per en Miquel Prat surten 81 ciutadans, que es reuniren en el lloc conegut per Pontet de Bufa els vents, cap a reunir-se amb les forces carlistes de Rafel Tristany, qui va formar amb ells la 5.ª companyia (3) de les seves tropes.
(3) En una lletra enviada a Manresa en aquell temps per un voluntari carlista, fill d’aquesta ciutat, hi llegim que durant la guerra dels 7 anys hi arribà a haver 1.400 manresans a les files del pretendent Carles.
1795: Contribució per reedificar l’hospital de sant Andreu
20 de juliol de 1795.- El Capítol de la Seu acorda contribuir amb 15 lliures catalanes de plata a la subscripció oberta per reedificar l’Hospital de Sant Andreu.
1867: Defunció de Marian Lluch i Garriga
20 de juliol de 1867.- A Saragossa, on residia, mort el nostre il·lustre compatrici En Marian Lluc i Garriga (4), persona molt caritativa a qui es deu la instal·lació de les abnegades Germanetes dels Pobres en aquest país i la fundació de les benèfiques cases per asil dels vells desemparats de Manresa i Barcelona.
(4) Era germà de S.E. el Cardenal dels mateixos cognoms que figura en la Galeria de Manresans Il·lustres.
EL PLA DE BAGES, 21 de juliol de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1503: Ordre de Ferran II al consell de Manresa
21 de juliol de 1503.- Poc abans de quedar vidu d’Isabel, reina de Castella, el rei Ferran el Catòlic,-que aleshores residia a Catalunya perquè dirigia personalment la campanya contra França, que després de Cerignola es va desenrotllar en el Rosselló- va dictar una ordre perquè el Consell de Manresa executés els bens dels contribuents que estessin en descobert amb la ciutat, no obstant i les al·legacions o inhibicions que es fessin al Consell Reial.
1851: Fundació d’una germandat de caritat
21 de juliol de 1851.- Els ciutadans Ignasi Vallés Ferrer, Josep Colomer i Joan Prat, funden una Germandat (1) de caritat, encaminada a cercar el millor benestar per als pobres malalts acollits al Sant Hospital.
La missió dels confrares de la nova Germandat, era afaitar, netejar i ajudar en tot ço que fos precís als malalts del benèfic establiment.
Malgrat i ésser tan penosa la tasca que hom s’imposava i d’ésser molt difícil poder ésser admès a la nova Germandat, dos anys més tard comptava ja aquesta amb 50 socis que amb gran abnegació duien a terme la seva tasca.
(1) En 1854, el bisbe de la diòcesi, Dr. Palou, va concedir 40 dies d’indulgència a cada confrare per cada servei que prestés.
EL PLA DE BAGES, 22 de juliol de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1522: Sant Ignasi de Loyola és assistit per la família d’Amigant
22 de juliol de 1522.- Trobant-se malalt en la nostra ciutat el gloriós fundador de la Companyia de Jesús, Sant Ignasi de Loyola, és assistit per la noble família d’Amigant, en el propi palau pairal que aleshores estava situat en el lloc que avui hi ha la casa Oms i Rovís, a la plaça Major.
Més tard es va edificar una capella en memòria d’aquell fet, que és la que encara es venera avui.
1530: A causa de la pesta, la diputació general de Catalunya es trasllada a Manresa
22 de juliol de 1530.- Amb motiu de l’epidèmia de pesta que afligia la ciutat de Barcelona, la Diputació General de Catalunya s’havia traslladat a la nostra ciutat, on celebrava els seus consells a l’església de Sant Miquel.
Avui fa 395 anys que va celebrar-se nova elecció, i per tal motiu, els diputats nous varen fer construir un pal·li roig (1) i uns escons amb les armes i l’escut de la gloriosa Generalitat.
Escaurà estudiar en aquesta secció la labor de la meritíssima Diputació de l’any 1530, durant la seva permanència en la nostra ciutat, però això ho farem, ajudant Déu, quan haguem completat les dades que d’aquella època tenim.
(1) En unes notes del nostre index hi llegim que en 1680 encara existia a l’església de Sant Miquel el pal·li de la gloriosa Diputació Catalana.
EL PLA DE BAGES, 23 de juliol de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1815: Te deum per una victòria contra Napoleó
23 de juliol de 1815.- Fóra un gran plaer per a nosaltres poder anotar i comentar a ple la infinitat de notes que hem trobat sobre la guerra del 1808, entre Espanya i França, coneguda per Guerra de la Independència, però tanmateix haurem d’esperar millor avinentesa. Avui és massa feina, i la calor amb el sol vermell i empipador de l’estiu, no ens ho deixaria pas fer a conciència. Així doncs, esperarem, i mentrestant anotarem breus casos sense importància.
Avui, per exemple, fa 110 anys que el governador En Josep del Peral havia d’ordenar que a la Seu es cantés un Te Deum (en acció de gràcies per una victòria contra Napoleó) com els que espontàniament es deien uns quants anys abans (*).
(*) Es refereix a la derrota de Napoleó a Waterloo el 18 de juny de 1815 (Nota del transcriptor).
1865: Primer fotògraf públic a Manresa
23 de juliol de 1865.- Comença a funcionar en la nostra ciutat la primera estació de fotògraf públic.
EL PLA DE BAGES, 24 de juliol de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1829: Defunció de Josep Arañó
24 de juliol de 1859.- Mor a Barcelona, on residia, l’il·lustre manresà En Josep Arañó, professor de teoría i pràctica de teixits de l’Escola Industrial de la Capital.
El senyor Arañó havia viatjat molt per l’estranger, d’on importava al nostre país tots els avenços i invents notables que repercutien en la indústria de teixits, havent estat de fet, l’iniciador de l’ensenyament tècnic de la teoria de teixits a Barcelona.
L’obra que va escriure sobre indústria tèxtil i la necessitat d’Escoles especials de teoría i pràctica, va ésser una vertadera revolució dintre la indústria.
Els seus constants treballs en pro del perfeccionament de la indústria li varen valguer una condecoració del govern francès i un premi honorífic, amb medalla d’or, durant l’Exposició de Paris de l’any 1854.
Es pot ben dir que el nostre Josep Arañó, va ésser l’ànima de la gran evolució industrial de la segona meitat del passat segle, malgrat que la seva tasca fos tan quieta al fons de la seva càtedra de l’Escola Industrial de Barcelona.
EL PLA DE BAGES, 27 de juliol de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1597: El gremi de mestres sabaters es fa càrrec de l’altar de sant Jaume
25 de juliol de 1597.- El Gremi de Mestres Sastres de la nostra ciutat es fa càrrec de l’administració i conservació de l’altar dedicat a Sant Jaume, en la Basílica de Sta. Maria de la Seu.
Dit altar o capella l’havia fet construir el senyor de Castellvell, En Jaume Desfar o d’Esfar, assenyalant-hi un benefici, del que n’havien d’ésser Patrons els seus descendents i que fou adjudicat al Rnd. Antoni de Farreras.
En 1620, el Gremi de Sastres, que seguia regint dit altar, va estipular amb l’artista Geroni Soler pel preu de 400 lliures, segons acta del notari Lluís Torras, la restauració de la capella i el daurar de nou el retaule.
1629: Es fa públic que la festa de sant Ignasi serà de guardar a Manresa
25 de juliol de 1629.- Es fa públic el decret que a petició del Cabilde, clerècia i ciutadans de Manresa, va signar el dia 15 de juny d’aquell any l’Il·ltm. senyor Bisbe de la Diòcesi Dr. Pere de Magarola, ordenant que el dia 31 de juliol, festa de Sant Ignasi, fos festa de guardar en la ciutat de Manresa i els seus arrabals.
Es tanmateix una llàstima que avui no es segueixi aquella costum que, amb gran contentament dels nostres avantpassats, va ésser instituïda ara fa 296 anys, per honorar la memòria del Sant Penitent, que inspirat per Déu, va escriure en la nostra ciutat la magna Obra dels Exercicis.
1602: Arriben a Manresa les primeres religioses del convent dels Àngels
26 de juliol de 1602.– Havent-se lograt del Sant Pare Climent VIII que les religioses del Monestir dels Àngels de Barcelona ocupessin l’antic Convent de les Monges Caputxines, que va quedar sol en 1599, al morir la Rda. M. Gerònima Parés, varen venir avui fa 323 anys a la nostra ciutat, les primeres religioses de Ntra. Srta. dels Àngels, a establir la seva ordre en el convent de Santa Clara.
Amb molta solemnitat es va celebrar la cerimònia, en la que predicà l’Il·ltm. sentor Bisbe Dr. Francesc Robusté, acompanyant-se a les cinc monges Sor Maria Negre (priora), Sor Pràxedes Farreras, Sor Escolàstica Argensola, Sor Rafaela Castells i Sor Dorotea Faner, en processó al Convent que va ésser clausurat tot seguit.
1854: Primera mort pel còlera a Manresa
26 de juliol de 1854.- Es registra, amb la mort del senyor Masana del carrer d’Urgell, el primer cas d’aquella horrorosa epidèmia de còlera que amb un mes va matar mes de 1.300 persones, malgrat i haver fugit mes de la meitat de la població, per lliurar-se del contagi.
Per manca d’espai ajornem per a demà la publicació del full corresponent a la data d’avui.
EL PLA DE BAGES, 28 de juliol de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1771: Llicència per l’ús de nous hàbits als canonges de la Seu
27 de juliol de 1771.- El M. J. Dr. Bonaventura Carbonell, vicari general del bisbat i canonge penitenciari de la catedral de Vich, concedeix llicència d’ús de nous hàbits de Cor als Il·ltres. canonges de la Santa Maria de la Seu de la nostra ciutat.
Hom llegeix en el preàmbul del Decret de concessió, un notable elogi de Manresa, que per la seva gran extensió ens abstenim de reproduir.
1816: Festes pel trasllat del santíssim sagrament a l’església sant Ignasi
27 de juliol de 1816.- L’Ajuntament que aleshores regia la nostra ciutat va fer circular unes lletres convidant a sumar-se a les festes que durant els dies 30 i 31 de juliol i 1 d’agost es van celebrar amb motiu de la solemne trasllació del Santíssim Sagrament a la nova església de Sant Ignasi i de haver tornat a la nostra ciutat la Companyia de Jesús (1).
(1) El altres <Fulls> corresponents al passat mes de juny, ja donem detalls del retorn del jesuïtes després de l’expulsió de Carles III.
1812: Anunci de la publicació de la constitució de 1812
28 de juliol de 1812.- A l’Ajuntament es va rebre una comunicació de l’Excm. Senyor Lluís de Lacy, anunciant que publicaria la nova Constitució a Manresa, abans que en cap més lloc del Principat.
Des de l’any 1808 al 1814, hi ha una colla de dades corresponents a avui, que no podem inserir, perquè tractant-se d’una cosa tan seriosa com és la Guerra de la Independència, és precís esperar una avinentesa que ens vagui de comentar-les com es mereixen.
EL PLA DE BAGES, 29 de juliol de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1813: L’ajuntament acorda nomenar cada any una comissió d’administradors de la festa de sant Ignasi
29 de juliol de 1813.- Per tal de que la festa de Sant Ignasi, que aleshores es celebrava amb gran solemnitat, fos més lluïda, l’Ajuntament acordà nomenar cada any una comissió d’Administradors.
Aquell any van ésser nomenats els senyors següents: Dr. Ignasi Ratllat, N’Ignasi Font i Puig, En Josep Torras Galobart, En Joan Comas, N’Ignasi Herp i En Maurici Serra.
1847: Un guerriller assassina 15 soldats
29 de juliol de 1847.- Un guerriller carlista conegut per <Caletrus>, (1)(*) amb la seva gent va assassinar i mutilar bàrbarament a 15 soldats del regiment de <La Unión>, (que el dia 25 havien caigut presoners durant l’acció de La Llacuna), en el lloc conegut per <Creu del Cañó> situat un tros més amunt de la pujada de Coll de Manresa.
No cal ponderar com l’endemà al matí va afectar la ciutat, la nova d’aquell acte de barbàrie, comès durant la nit anterior, que els mateixos ciutadans d’idees caritatives varen ésser els primer en censurar.
L’Ajuntament va fer donar cristiana sepultura a les 15 víctimes, i el dia 1 d’agost va sufragar les despeses d’un solemne funeral, que es va celebrar a la Seu.
Durant la ceremònia no es podia donar un pas per l’església, de tanta gentada com hi acudí.
Al saber-se el fet, el Govern va ordenar que, en represàlia, fossin fusellats tots els presoners carlins que hi havia en el terme de Manresa.
Més tard, en el mateix lloc del crim, hi va ésser afusellat un tal Cañó, que fou empresonat en el Pont de Vilumara, quant s’alabava d’haver estat un dels agents del <Caletrus> i d’haver pres part en el bandàlic acte.
De la mort del Cañó, data la col·locació de la Creu.
(1) Un amic de significada ideologia jaumina, m’aclareix que el <Caletrus> era la deshonra dels carlins, i que havia estat expulsat del partit.
* El nom real d’en Caletrus era Miquel Vila. L’any 1849 es va passar al bàndol liberal per conservar el grau de comandant (Nota del transcriptor).
1909: Crema de convents i de casetes de consums
29 de juliol de 1909.- Avui fa 16 anys de la crema de les colectes de Consums i dels convents de Sant Francesc, Caputxines i capella de Montserrat, al començar aquella bàrbara setmana tràgica, que si bé va iniciar-se amb l’excusa de protestar de la campanya d’Àfrica, es derivà tot seguit en salvetjades reprovables que no detallem per crèure-les ben grabades en les ments dels nostres contemporanis.
EL PLA DE BAGES, 30 de juliol de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1680: Iniciativa de fer una processó el dia de sant Ignasi
30 de juliol de 1680.- La devoció de Manresa pel gloriós fundador de la Companyia de Jesús, que avui encara subsisteix ben explendorosament, va arrelar ràpidament en la nostra ciutat, que aprofita totes les avinenteses per palesar la veneració que sent per Sant Ignasi, des de quant vivia entre els nostres avantpassats com a penitent.
Entre les moltes dades que avui podem citar esmentem preferentment, l’acord que el Consell de Manresa va pendre ara fa 245 anys per tal d’ajudar a que es torni a restablir tan honrosa tradició.
Parlem de la deliberació que el dia 30 de juliol de 1680 va fer l’Ajuntament sobre la oportunitat de que cada any a l’arribar la diada en que l’Església celebra la festa de Sant Ignasi, es fes una solemne processó que amb assistència del Capítol i el Consell visités els llocs i capelles que ens recorda els actes del Sant durant el temps que va viure a Manresa.
1816: Inauguració de l’església de sant Ignasi
30 de juliol de 1816.- L’església de Sant Ignasi, edificada al costat de l’antic Hospital de Santa Llúcia, on va tenir lloc el memorable rapte, és inaugurada amb tota solemnitat.