EL PLA DE BAGES, 4 de gener de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1581: Trasllat a la basílica de la Seu de confraria del sant nom de Jesús
1 de gener de 1581.– La Confraria del Sant Nom de Jesús que estava instalada en el Monestir de Sant Pere Màrtir o de Predicadors es traslladà a la Basílica de Santa Maria de la Seu.
1642: Mèrits dels manresans en la guerra dels segadors
1 de gener de 1642.– Comencem l’any remembrant una època de glòria, en l’avinentesa d’anotar que avui fa 283 anys que Martí de Cassador i de Bolca, Mestre de Camps de la Infanteria Catalana i a la vegada capità de la companyia de Manresans va lliurar una certificació dient que la ciutat combatia per les llibertats de la terra i pel rei cristià que les sabés guardar.
Els mèrits contrets pels manresans en la guerra d’”Els Segadors” són prou grans i ens omplen prou d’orgull per no donar cap importància en altres fets que no és pas precís senyalar. En aquest mes de gener bé tindrem ocasió d’ anotar forces mèrits de la nostra ciutat i de la seva lleialtat a la terra mare.
1896: Apareix el “Diario de avisos”
1 de gener de 1896.– Comença a sortir el “Diario de Avisos”. Llavors era portaveu dels possibilitats (*) i després dels canvis diversos que ha tingut es el portaveu del P.U.P.(*)
(*) Hauria de dir “possibilistes”, antics seguidors del Partido Demócrata Posibilista, fundat el 1879 (Nota del transcriptor).
(*) Es refereix al Partido de la Unión Patriótica, fundat el 1924 (Nota del transcriptor).
1642: Carta del capità de les tropes manresanes al consell de la ciutat
2 de gener de 1642.– El capità de les tropes manresanes que lluitaven contra les forces de Felip IV i el Duc d’Olivares, continua cursant la lletra al Consell de la Ciutat donant compte de la bona marxa de la lluita.
1859: Establiment de la primera conferència de sant Vicenç de Paül
2 de gener de 1859.– S’estableix a Manresa la primera conferència de Sant Vicenç de Paül amb l’humanitari fi de socórrer els pobres vergonyants.
1823: Acord de l’ajuntament amb el gremi de traginers
2 de gener de 1823.– L’Ajuntament va oficiar el Gremi de traginers sobre la necessitat d’organitzar el servei públic de bagatges, arribant-se a un acord tan assenyat, que demostra com per sobre el Decret de nova planta l’esperit racial i la influència dels antics Gremis i del Consell eren ben vives.
EL PLA DE BAGES, 5 de gener de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1282: Pere III concedeix el privilegi de celebrar una fira per l’Ascensió
3 de gener de 1282.– El gran Rei En Pere de la dinastia Catalana, va concedir a Manresa el privilegi de celebrar una fira el dia de la festa de l’Ascensió, que avui, després de 643 anys encar es celebra.
1610: Concòrdia entre el consell de la ciutat i les monges de santa Clara
3 de gener de 1610.– Entre el Consell de la Ciutat i el Convent de les Religioses de Santa Clara es signà una concòrdia senyalant les condicions que calien per entrar noves religioses, el dot que havien d’aportar, el permís del Consell i altres detalls interessants.
1869: Manifestació republicana
3 de gener de 1869.– A les 10, amb assistència de representacions de Santpedor, Navarcles, Sallent i altres pobles veïns es va fer una manifestació republicana. Amb tot hi ésser un acte improvitzat i l’error de molta gent que no comprenia la forma de govern republicana, hi assistiren centenars de persones donant crits de visca la llibertat, abaix la monarquia i les quintes, mentres una orquestra tocava l’himne de Riego.
1689: Llegat per a l’ornamentació de la capella de sant Agustí
4 de gener de 1689.– L’Il·lustre Canonge de la nostra Seu Dr. Pau Galobart va deixar un ric llegat perquè el destinessin a l’ornamentació de la Capella de Sant Agustí i els Claustres.
També senyalava una cantitat per la restauració dels sis quadres sobre motius del Miracle succeït al Canonge Mulet, que segons sembla ja es pintava el 1540.
1869: Petició al govern per conservar la unitat catòlica
4 de gener de 1869.– Va començar la inscripció per demanar al Govern i a les Corts Constitucionals que es conservés la Unitat Catòlica, i en pocs dies a Manresa solsament es reuniren 8802 signatures.
1431: Accident i miracle en les obres de la Seu
5 de gener de 1431.– Mentres desfeien una arcada de fusta a la Basílica de la Seu varen caure de l’encabellada el Mestre Antoni Vallerés i el manobre Feliu Oller. L’un d’ells invocà als Cossos Sants i l’altre a Santa Agnès quant quasi miraculosament aparegué la Santa a un d’ells, que així ho conta i en cosa de segons l’Antoni es trobà de peus al cap d’una viga i agafat de mans en un cànem que penjava i el Feliu sostenint-se amb els dits d’un capitell, el temps precís perquè el Mestre de les Obres Jaume Provensal i els demés operaris els salvessin.
Els dos salvats feren una prometença que la compliren per Santa Agnès.
1492: El sant pare Alexandre VI confirma una dotació per la Seu
6 de gener de 1492.– El Sant Pare Alexandre VI signà la Butlla aprovant el Decret del rei Jaume pel qual es ratificava i confirmava la dotació que Comtesa Ermessenda i el seu fill el Comte Berenguer d’acord amb el Bisbe Oliba, feren en 1020 a favor de l’església de Manresa, sobre les rendes i senyories de la Pabordia d’acord amb ço que es practicava abans de la destrucció de l’Església i la Ciutat pels moros.
1641: Proposta de comandant d’una companyia al consell de la ciutat durant la guerra dels Segadors
6 de gener de 1641.– Durant la gloriosa guerra dels Segadors, Manresa excel·lí en la defensa de la terra. Avui mateix hom pot anotar un petit detall, la lletra que en tal data el Mestre de Camp General del Tercis de la Infanteria Catalana, que lluitava per la llibertat, En Josep de Sacosta va escriure al Mestre de Camp i Conseller en Cap de Manresa, una lletra acompanyant-li el senyor Francesc Mata, de Mura, per creure’l molt a propòsit per comanar la Companyia de 100 almogàvers que organitzava la ciutat.
EL PLA DE BAGES, 8 de gener de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1585: Processó de la confraria de la puríssima sang
6 de gener de 1585.– A la processó que llavors celebrava cada any la Cofradia de la Puríssima Sang, des de la data d’avui fa 340 anys s’hi va començar a dur la imatge del San Crist del Cor de la Seu.
Tal processó com aquella tenia lloc quatre vegades l’any: en la data d’avui, pel dijous Sant i per les festes de la Santa Creu de maig i de setembre.
1640: Manresa manté una companyia en la guerra dels segadors
6 de gener de 1640.– S’acaba el setge de Salses, apoderant-se els francesos de la població. A través dels autors castellans és ben dolorós recordar com va pagar Felip IV els esforços de Catalunya en aquell setge de set mesos, durant el qual, segons Melo, Catalunya “armó el más abundante ejército que España formó dentro de si”. Més de 30.000 homes va posar a la guerra Catalunya i el rei Duc d’Olivares li pagaren amb totes aquelles ordres i atropells que provocaren la Guerra dels Segadors. Només cal llegir l’erudit madrileny GÓmez de Arteche, el qual s’horroritza de l’ordre que sobre allotjaments de tropes en la terra nostra va dictar a Madrid l’Olivares en 8 de març de 1639.
Llavors Manresa va mantenir una companyia de més de cent mosqueters, sense comptar les companyies que pagava i municionava, però la ingratitud va ésser la paga i la ciutat oint la veu racial va seguir després a la Diputació i a En Pau Claris, lluitant per la terra i la llibertat.
1641: Creació d’una companyia d’almogàvers a Manresa contra Felip IV
6 de gener de 1641.– Es reben les instruccions del Mestre de Camp de la Infanteria catalana En Josep Sacosta per la creació d’una companyia d’almogàvers que posaven en peu de guerra Manresa per la defensa del Principat contra Felip IV.
1674: Nomenament d’un mestre
7 de gener de 1674.– El Consell General de la Ciutat en les deliberacions d’aquell dia va acordar confiar l’estudi de llegir, escriure i comptar al Rnd. Mossèn Josep Vilumara, amb una soldada anual de 90 lliures.
Fins llavors des de l’any 1669 Mossèn Joan Daví havia ocupat el càrrec i Mossèn Vilumara li feia d’auxiliar.
1882: Nomenament de Josep Morgades com a bisbe de Vich
7 de gener de 1882.– El “Setmanari de Manresa” donava compte amb gran satisfacció que el canonge penitenciari de la catedral de Barcelona, Dr. Josep Morgades Gili, acabava d’ésser preconitzat bisbe de Vic.
1656: El príncep Joan d’Àustria s’acomiada de Manresa
8 de gener de 1656.– En diversos fulls hem parlat de l’estada del príncep Joan d’Àustria (fill natural de Felip IV i la Maria Calderón) a la nostra ciutat, on arribà el dia 16 de desembre anterior, procedent de Solsona i Cardona. Durant l’estada del dit príncep es varen celebrar diverses festes a la ciutat, i en marxar, avui fa 169 [hauria de dir “269 anys”] anys se li tributà un cordial acomiadament.
La comitiva del príncep es va dirigir a Montserrat, acompanyada del Consell fins al Molí, on Joan d’Àustria va donar-los testimoni de l’afecte que sentia per una ciutat com Manresa, que si bé s’havia distingit lluitant contra el seu pare, també sabia ésser lleial i cortès, després, en l’hora de la pau.
1865: Fundació a Manresa de la caixa d’estalvis i mont de pietat
8 de gener de 1865.– Es funda a Manresa la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat, que regida assenyadament s’ha anat fent una potenta entitat, amb interessants projectes que celebrarem esdevinguin realitat aviat.
Avui la nostra Caixa d’Estalvis és una de les entitats d’aquesta índole de més solvència i crèdit de la nostra terra.
EL PLA DE BAGES, 9 de gener de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
638: Un bisbe de Manresa
9 de gener de 638.– En les actes que avui fa 1287 anys, s’extengueren i signaren a Toledo, durant la celebració del VIè dels cèlebres Concilis d’aquella ciutat castellana s’hi troba, entre les diverses signatures dels bisbes que hi assistiren, la de “Just, bisbe de Manresa” (en llatí és clar) independent de la d’”Esteve, bisbe Ausonense”. Aixís ho trobem en les edicions dels Llibres dels Concilis aparegudes a Venècia el segle XV i a París en 1509.
En altres notes que citarem en el seu dia hom troba un altre bisbe manresà que també es diu Just, ço que fa creure que el que assistí al 6è. Concili de Toledo, era el segon de dit nom a Manresa.
Hem parlat sovint de les nostres conjetures per provar l’existència del Bisbat de Manresa, durant els primers segles del Cristianisme, però com que pensem publicar un estudi més complet, apart d’aquests fulls, no volem cansar el lector instruït sobre el mateix tema.
Doctes amics opinen que Manresa no ha estat mai bisbat, però com que cada dia trobem nous motius i noves dades per basar les nostres deduccions ens estimem més seguir les nostres recerques, amb major motiu quan avui sabem que un il·lustre amic nostre abunda en el mateix criteri i esperem molta llum dels seus estudis i orientacions.
1872: Mort d’un canonge de procedència manresana
9 de gener de 1872.– Va morir a Tarragona l’il·lustre manresà Dr. Joan Solés Oliveras, canonge d’aquella Seu Metropolitana i secretari del Govern esglesiàstic de l’Arquebisbat.
Havia nascut a Manresa el 1800 i el seu talent i la seva humilitat l’havien fet mereixedor l’afecte de tothom.
1876: Es canta un te deum a la Seu per celebrar la vinguda del rei Alfons XII
9 de gener de 1876.– El dia 6 s’havia rebut l’ordre de cantar un Te-Deum a la Seu per celebrar-se el dia 9 l’aniversari de la vinguda del rei Alfons.
El Te-Deum el va cantar un vicari, assistit de l’Arxiver del Cor només hi havia quatre capellans i entre els convidats quatre regidors i vuit oficials militars i ningú més, segons testimoni de l’època.
EL PLA DE BAGES, 11 de gener de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1602: Nombrosos pelegrins visiten a la cova de sant Ignasi i s’enduen fragments de roca com a relíquia
10 de gener de 1602.– El Consell de la Ciutat va escriure al Concili de Tarragona, llavors reunit donant compte que el Ciutadà Maurici Cardona primer propietari del lloc on estava enclavada la Cova de Sant Ignasi, donava fe i ho signava amb jurament davant de Déu, que el sant lloc era visitadíssim de devots, a l’extrem que fins hi havia dia que passaven del miler els visitants entre forasters i manresans, afegint que gairebé tots s’enduien trossos de roca com a relíquia.
1869: Míting republicà a sant Domènec
10 de gener de 1869.– A Sant Domènec es va celebrar un gran míting republicà, durant el qual va pronunciar un gran discurs En Robert i Robert, el qual va ésser després diputat pel nostre districte.
“Hi ha una confusió en els cognoms. Farreras i Duran es refereix a Robert Robert i Casacuberta (1827-1873), diputat pel districte de Manresa (Nota del transcriptor)”.
1599: Defunció de la darrera monja de santa Clara
11 de gener de 1599.– La bona religiosa franciscana M. Gerònima va morir en el Convent de Sta. Clara, asistida per dues serventes, tota vegada que no tenia cap germana en religió per haver mort totes en una epidèmia feia algun temps.
Des de llavors fins el 1602 aquell reial monestir franciscà va restar sense comunitat fins a la vinguda de les Religioses dels Àngels de Barcelona, que és l’ordre que hi ha actualment.
1632: Capella per a la confraria dels joves fadrins pagesos
11 de gener de 1632 – Els joves fadrins pagesos feia temps que volien tenir Confraria i curar d’un altar tal com llavors s’estilava.
Avui fa els anys que se’ls va confiar la Capella de l’Assotament de Jesús. Llavors ells l’ornamentaren donant a fer el retaule al Mestre Joan Generes pel preu de 220 lliures i posaren en el nou altar les imatges de Sant Isidre, llaurador i de Santa Maria Soledat.
EL PLA DE BAGES, 14 de gener de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1748: Naixement de Tomàs Pons, poeta i escriptor
12 de gener de 1748.– En tal data com avui, d’ara fa 177 anys, va néixer en la nostra ciutat el Rvnt. P. Tomàs Pons, de la Companyia de Jesús, el qual va esdevenir un clar poeta i escriptor d’empenta que va donar glòria a la ciutat i a l’Ordre a què pertanyia.
En 1797, ben jove encara, va morir a Bolònia, deixant vàries obres inèdites.
1861:Congregació de la vetlla diürna del santíssim sagrament
12 de gener de 1861.– A proposta del Rvnt. Pare Francesc Aguilera, S. J., es va celebrar una reunió de significades persones devotes, per tal d’establir la Congregació de la Vetlla Diürna del Santíssim Sagrament durant les Quaranta Hores.
La idea va ésser acollida amb força entusiasme, formant-se tot seguit la Junta Directiva i es designà dia per a començar la vetlla que avui ha esdevingut una pietosa costum.
1878: Fred intensíssim: es glaça el Cardener, es rebenta la Séquia i les fàbriques han de parar
13 de gener de 1878.– Any de fred intensíssim. El termòmetre va baixar fins a 10 graus sota zero, quedant glaçat de part a part el Cardoner amb tant de gruix que la mainada hi jugava saltant per sobre, com en terra ferma.
Les fàbriques varen parar els treballs perquè l’aigua s’havia gelat dins dels motors i de les turbines, i la Céquia va reventar-se en diferents punts, produint-se moltes pèrdues i danys.
EL PLA DE BAGES, 15 de gener de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1691: El consell de la ciutat excomunicat
14 de gener de 1691.– De l’antic Consell de la Ciutat hom en pot anotar sovint motius dignes i lloables. Després del Decret de Nova Planta els nostres elogis es van fent més clars, perquè hom no veu pas emprar sempre la energia que cal davant dels poders més alts.
El vell Consell de Manresa era zelós dels drets i privilegis de la ciutat i els defensava costés el que costés. Hem citat molt casos. Avui encara anotarem que per una petita qüestió formulària de Dret, plantejada ara fa els anys, els Consellers de Manresa no vacil·laren davant de la excomunió, amb tot i ésser catòlics fervents. És clar que estaven en poder de la raó i a l’apel·lar-se contra la decisió del Bisbe obtingueren un fall favorable que anul·lava l’excomunió, però amb tot calia que l’esperit racial i l’amor a les prerrogatives de la ciutat fos ben intens en cada Conseller per arribar tant enllà.
La causa originària va ésser ben petita en el fons: La Priora de Santa Clara havia admès una religiosa sense el previ consentiment del Consell, tal com estava estipulat el Consell va retirar al Convent tots els privilegis. El Bisbe, mal informat, va excomunicar als Consellers. Després va reconèixer la raó i va alçar el càstig amonestant a les citades religioses.
1870: Plega el setmanari “El faro manresano”
14 de gener de 1870.– Deixa de sortir el setmanari que duia el nom de “El Faro Manresano”.
1440: Fundació d’una capellania a la Seu
15 de gener de 1440.– El Prior del Monestir de Santa Eulàlia del Camp de la ciutat de Barcelona Rnd. Mossèn Ramon de Casanovas va fundar una capellania en l’altar o capella construïda sobre el Portal de Sant Antoni de la Seu, prop del lloc, on en altre temps hi havia la casa de l’honorable Berenguer de Manresa.
Per mantenir la Capellania va donar un dot dels seus béns als canonges, amb un sou diari d’almoina per al sacerdot celebrant.
1685: Construcció d’una capella annexa a la casa de la ciutat
15 de gener de 1685.– Quatre honorables consellers, Pere Màrtir Suanya, cirurgià; Joan Riu, metge, Bernat Miralda, fabricant; i Andreu Oms, sastre, interpretant els sentiments de Manresa i moguts per llur devoció a la Immaculada Concepció, en nom de la ciutat manaren construir una capella dedicada a Maria Santíssima de la Concepció Immaculada, en la paret de l’aula del Consistori de la casa de la Ciutat, reformant la vella sala on ja hi havia hagut anys abans una altra capella.
L’artista Joan Ridosta va dur a terme l’obra, ben luxosa per cert, i hom dotà aquell altar d’ornaments de gran valor.
Pel 9 de març següent, s’hi celebrà missa per primera vegada, amb gran solemnitat.
1837: Apareix el periòdic “El lacetano”
15 de gener de 1837.– Comença la publicació del periòdic “Lacetano”, baix la direcció del senyor Josep Mª de Mas.
EL PLA DE BAGES, 16 de gener de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1631: Arribada a Manresa de les relíquies de sant Bonifaci
16 de gener de 1631.– El notari reial de la ciutat, l’honorable Miquel Suanya va donar fe, extenent l’acta corresponent, de l’arribada a Manresa de les venerables relíquies de Sant Bonifaci i altres (1) companys màrtirs.
A la translació d’aquelles relíquies hi assistiren molts testimonis i una gran multitud de ciutadans esperà devotament la comitiva que la formà per rebre-les dignament.
A la Seu es commemora anualment pel mes de novembre la translació.
1655: El consell manresà organitza una companyia de 50 mosqueters
16 de gener de 1655.– Les forces de Joan d’Àustria lluitaven contra els francesos encara i en la data d’avui fa 270 anys els Comissari General de les forces de cavalleria Alexandre Morera i Cardona, des de la vila de Sallent, on llavors es trobava, va demanar a la nostra ciutat, que organitzés forces d’Infanteria que anessin a secundar els seus esforços a la muntanya on anava a maniobrar per facilitar l’acció del cos d’Exèrcit de l’Arxiduc, distraient l’enemic.
El Consell de Manresa va organitzar una companyia de 50 homes mosqueters, dient que l’any abans la peste havia fet tantes víctimes a la nostra ciutat, que resultava impossible reunir més gent. En el fons d’aquesta resposta hi ha encara, potser, una qüestió ideològica car era molt recent el record de les guerres començades el 1640.
1874: Joaquim Lluch és nomenat bisbe de Barcelona
16 de gener de 1874.– L’il·lustre manresà Fra Joaquim Lluch i Garriga, llavors al davant del Bisbat de Salamanca va ésser preconitzat Bisbe de Barcelona. La nova va produir molt bon efecte als manresans.
EL PLA DE BAGES, 18 de gener de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1602: Instrucció del procés de beatificació de sant Ignasi de Loyola
16 de gener de 1602.– El Consell general va acordar escriure al Concili Provincial de Tarragona que havia començat les seves tasques el dia 2 sol·licitant dels reunits que es dignessin procurar activar la informació oberta per instruir el procés de beatificació del venerable P. Ignasi de Loyola fill espiritual de Manresa.
1607: El gremi de fadrins sabaters fa pintar un nou retaule a la Seu
16 de gener de 1607.– Per una suma de 110 lliures catalanes de plata el Gremi de fadrins sabaters, llavors administradors de la Capella de Sant Francesc de la Seu (després Capella de Sant Antoni) va donar a pintar el retaule al Mestre Jeroni Soler.
Aquella Confraria o Gremi de Fadrins sabaters tenia moltes joies de plata i ornaments preciosos i relíquies venerables. Demés com que la primitiva Capella va fer-la edificar el molt noble senyor de Guardiola, les canelobres, palmatòries, canadelles, calzes i altres objectes tots eren de plata i plata daurada.
Aquell altar va ésser cremat i saquejat per les tropes que invadiren Catalunya en 1714 durant l’heroica resistència de Manresa i els continuats esforços de la nostra gent per salvar Barcelona.
1902: Explosió de la caldera de la fàbrica del Pont de Vilomara
16 de gener de 1902.– Va explotar la caldera de la fàbrica del Pont de Vilomara, morint 11 persones i resultant-ne ferides unes 40. Manresa hi acudí amb les autoritats al cap, a auxiliar les víctimes. El succés és tant rescent que creiem millor no detallar-lo.
Anotem només que de llavors data el títol de Benèfica que ostenta la ciutat.
1478: Defunció d’Agnès de Buxona
18 de gener de 1478.– En morir la dama N’Agnès de Buxona va deixar el Patronat del benefici de Sant Francesc que hi havia fundat a la Seu, a la noble família dels Amigant.
1824: Trasllat de la imatge de ntra. Sra. del Bonsuccés a Puigterrà
18 de gener de 1824.– Amb gran pompa i duta en processó solemne pel catòlics manresans, va ésser traslladada des del Convent de Santa Clara, on havia estat dos anys guardada, a la seva Capella de Puigterrà, a la imatge de Ntra. Sra. del Bon Succés.
1868: Triomfa per primera vegada a Manresa la candidatura democràtica republicana
18 de gener de 1868.– Per primera vegada triomfa a Manresa la candidatura democràtica republicana, per l’anhel que tenia tothom que s’abolissin les quintes, entre altres motius ideològics que val més que esperem a consignar en millor avinentesa.
EL PLA DE BAGES, 19 de gener de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1538: Acceptació d’una apel·lació del capítol de la seu contra el bisbe de Vic
19 de gener de 1538.– L’Arquebisbe Primat de la província de Tarragona va fallar una apel·lació presentada pel Capítol de la Seu de Manresa contra el Bisbe de Vich.
El fall del Primat va ésser d’acord amb la petició dels eclesiàstics manresans tota vegada que des de molt temps per Butlla Apostòlica el senyor Bisbe no podia entendre en cap assumpte dels Capitolars de Manresa si no es trobava habitant llavors dintre la ciutat mateixa, i aquella venda el senyor Bisbe va resoldre, trobant-se a Cervera, una qüestió del Capítol que ja veurem en el full corresponent.
Avui hem anotat només la interposició de recurs i el fall per demostrar una vegada més com en altre temps la nostra gent entenia i practicava el respecte a l’autoritat, no deixant-se atropellar mai pels que en feien mal ús o s’equivocaven, tant en l’ordre eclesiàstic, com civil, o qualsevol altre. És avui, potser, que s’acota la testa massa aviat.
1682: Fundació del càrrec de mestre de cerimònies de la Seu
19 de gener de 1682.– En aquella data el Rnd. Dr. Francesc Torner, Pvre. va dotar amb 300 lliures de plata, la fundació establerta per ell mateix del càrrec de Mestre de Cerimònies de la Basílica de Santa Maria de la Seu.
1865: Autorització per acabar el camí de Manresa a Santpedor
19 de gener de 1865.– Llavors estaven paralitzades les obres a mig fer del camí veïnal de Manresa al veí poble de Sampedor.
En tal data com avui de l’any 1865 es va rebre l’autorització corresponent per acabar-lo, i a la vegada una ordre de la superioritat perquè s’usés ràpidament de l’autorització.
EL PLA DE BAGES, 20 de gener de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1428: Alfons V faculta el consell per expulsar cavallers si cal
20 de gener de 1428.– En el curs de les nostres tasques estudiant el progrés de l’esperit democràtic en la nostra terra hem recollit notes ben interessants que hem procurat inquibir en aquests fulls escrits amb més bona voluntat que traça.
Avui anotem una ordre d’Alfons cinquè limitant un privilegi dels caballers per tal de què la ciutat tingui les necessàries garanties contra els que abusin de llur situació. Per reial carta datada a Terol, avui fa 497 anys, el rei autoritzava el Consell de la Ciutat perquè pogués procedir a l’expulsió dels cavallers en determinats casos.
Trobem una nota que fa observar que amb tot i ésser el rei de la família dels Antequera, el reial document era escrit en català i que denominava amb el nom de Terol, la ciutat aragonesa de Teruel.
1606: Els pobles de la vegueria es reuneixen a Manresa per coordinar la persecució del bandolerisme
20 de gener de 1606.– En aquella època els difícils mitjans de comunicació feien possible l’existència de lladres de camí ral i altres bandolers que operaven en despoblat generalment. La Comarca de Bages, per la seva riquesa era especialment perjudicada d’una plaga de malfactors.
Per acabar-ho, avui fa 319 anys es va celebrar a Manresa una reunió o consell general dels pobles de la vegueria.
S’arriba a una concòrdia baix uns pactes que contenien 25 articles encaminats a perseguir i castigar als bandolers, lladres de camí ral, homicides, moneders falsos i tota mena de gent malejant, i fer-la desaparèixer del Pla de Bages, ajudant les comarques veïnes per tal d’allunyar-los de tot Catalunya.
Aquells pactes varen donar molt bon resultat i amb l’esforç coordinat dels pobles comarcans i la ciutat ben aviat el Pla de Bages veure’s lliure de malfactors.
1671: Fundació d’una missa diària a l’església del Carme
20 de gener de 1671.– La vídua i marmessors del ciutadà Maurici Pujol, blanquer de la Ciutat, obeint les darreres voluntats del difunt, fundaren una missa diària que s’havia de celebrar a les dotze, en la parroquial del Carme, esmerçant-hi 540 lliures per tal de que resultés una almoina de 6 lliures per cada una.
EL PLA DE BAGES, 21 de gener de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1351: Bernat de Cabrera és nomenat tutor de l’infant Joan
21 de gener de 1351.– El gran Bernat de Cabrera, cavaller manresà, privat de la Cort del rei En Pere, l’home de grans mereixements, és una figura molt discutida i que alguns autors volen presentar com a aragonès. Nosaltres tenim el propòsit d’estudiar la seva vida per anotar en aquesta fulla les seves gestes més assenyades, provant a l’ensems d’una manera plena que era manresà.
Avui només anotem que En Bernat de Cabrera, trobant-se a Manresa en tal data com avui fa 574 anys, va rebre una lletra del rei nomenant-lo tutor de l’infant Joan, que havia nascut feia poc temps. Això sol demostra la confiança que hom tenia amb el nostre Bernat de Cabrera i el prestigi de què disfrutava.
En aquesta mateixa data podem anotar que el naixement del príncep hereu va determinar un canvi en la política general de la nació. Les lluites interiors s’apagaren i les grans gestes varen ésser represes. Com a cosa que afectà a la nostra comarca d’una manera més directa senyalarem que després de fer jurar el reconeixement de l’hereu per tots els estats de la vella Catalunya, el rei Pere va crear el Ducat de Girona, pel seu fill.
Aquell Ducat, comprenia el Comtat de Manresa i la Ciutat i vegueria de Vich, pel gran interès de Bernat de Cabrera en juntar ben directament amb la nostra ciutat i comarca l’afecte del futur rei, com havia lograt el dei seu pare.
Ja anirem veient la influència de Bernat de Cabrera sobre el rei i el príncep i com aquest, anys a venir, trobava abellidor dir-se sovint Senyor de Manresa.
1811: El convent del Carme ha d’entregar 200 lliures per a les necessitats de la guerra
21 de gener de 1811.– Per les necessitats de la guerra dita de la independència el Govern obliga els convents a entregar grans sumes de diners i fins i tot a vendre i empenyar les joies.
Avui fa els anys que el Convent del Carme rebia ordre irremissible d’entregar 200 lliures, ultra tot el que tenia bestret.
Varen ésser anys de ruïna i desolació no compensada aquella; i per això al planar la misèria sobre la ciutat s’acudia als béns únics que quedaven, pel respecte de la gent a les riqueses del culte.
1828: Comença a Manresa l’estació de les quaranta hores
21 de gener de 1828.– Va començar a Manresa l’Estació de les Quaranta Hores, amb l’exposició del Santíssim Sagrament, cosa que abans només es feia per les grans festivitats.
EL PLA DE BAGES, 22 de gener de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1310: Ramon de Berger rep l’encàrrec d’assistir al concili provincial
22 de gener de 1310.– Obeint les ordres de l’Arquebisbe Primat de la Seu de Tarragona, aquell dies s’havia de celebrar Concili Provincial.
El Molt Il·ltre. Paborde de la Seu Dr. Dalmases va delegar per assistir-hi a En Ramon de Berger, advocat.
EL PLA DE BAGES, 23 de gener de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1603: El consell de la ciutat demana a Felip III si vol ser fundador del col·legi dels jesuïtes
23 de gener de 1603.– El Consell de la ciutat va escriure al rei Felip III per demanar-li que volgués dotar i ésser fundador del Col·legi de PP. Jesuïtes que s’havia de bastir a Manresa en honrament de Sant Ignasi. Ja veurem en el seu dia com aquell any va ésser posada la primera pedra per la capella que es va fer sobre la Santa Cova
1897: Mor a Manila el pare Frederic Faura, veí d’Artés
23 de gener de 1897.– Aquell dia va morir a Manila el savi català Rnd. P. Frederic Faura de la Companyia de Jesús, fill del veí poble d’Artés i fundador de l’Observatori de Manila, que després va dirigir el nostre savi Rnd. P. Algué, deixeble i company de l’il·lustre artesenc.
El P. Faura havia nascut a la vila d’Artés el 30 de desembre de 1840, així, doncs, només tenia 57 anys quan va lliurar la seva ànima a Déu, després d’una malaltia penosíssima que va fer més exemplar la seva mort.
Quan tenia 19 anys va ingressar a la Companyia de Jesús, i el 1865 abans d’ordenar-se ja va fer el seu primer viatge a les Filipines, formant part d’una comissió d’estudis. Llavors va concebir la idea de fundar l’Observatori de Manila, que va posar en pràctica el 1871 en l’avinentesa del seu segon viatge.
No farem pas ara la biografia completa d’aquell savi català que va inventar el famós baròmetre indicador dels “bagulos” (*), volem només recordar-lo, i anotar el seu nom en aquests fulls. Es tracta d’una figura abastament coneguda del món científic, qui junt amb el P. Algué va encuriosir a tothom llavors del Congrés Meteorològic de Xicago on potser eren ells, els dos catalans, els únics catòlics que hi havia.
La detallada biografia del P. Faura hom pot trobar-la en l’edició de El Pla de Bages del 16 de setembre de 1912, quan en l’avinentesa de les fetes que a honor de la seva memòria va celebrar-se a Artés, aquest vell diari li va dedicar tot el número.
Avui només podem fer notar l’apoi que li varen prestar el P. Nonell i el P. Ricart de Manresa estant i la col·laboració del P. Algué perquè hom faci esment que aquell Observatori de Manila és un fruit de la capacitat catalana.
(*) Es refereix als “baguíos”, nom que reben a les Filipines els huracans (Nota de transcriptor).
EL PLA DE BAGES, 25 de gener de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1368: Autorització del rei Pere III
24 de gener de 1368.– Per autorització del rei En Pere, els dipositaris, des d’aquella data podien tornar a exercir fins que haguessin estat residenciats els comptes que havien d’entendre durant l’exercici de llur comanda.
1551: Resolució del capítol de canonges de la Seu
24 de gener de 1551.– El Capítol de Canonges de la Seu, després de les deliberacions d’aquell dia va resoldre no admetre cap nou canonge si prèviament no satisfeia 15 lliures amb destí a la confecció d’una capa pluvial per les funcions d’església.
Uns quants anys després pagaven una lliura més destinada a engrossir el capital per a la construcció dels claustres. En 1679, cada capitular pagava cinc dobles, però en 1650 ja es pagaven 30 lliures per ornaments i hàbits i dues pels claustres.
1746: El capítol de canonges decideix refer els claustres de la seu, després de la seva destrucció
24 de gener de 1746.– El lector recordarà, car n’hem parlat en diferents avinenteses, l’incendi i saqueig de la nostra ciutat en 1714, quan els nostres avis lluitaven pel dret racial i les llibertats de la terra.
Els claustres i l’antic convent de Sant Agustí a la Seu, varen ésser incendiats i destruïts aleshores pels invasors. Per això trobem que avui fa els anys el Capítol va resoldre refer els claustres.
L’obra va començar per la part que va a Sant Agustí i per la part d’orient.
1628: Pelegrinatge de sacerdots a Joncadella per demanar la pluja
25 de gener de 1628.– No havent arribat a una avinença, els consellers, sobre el què calia fer davant la terrible secada d’aquells anys, el clero va determinar no esperar més, i a prec dels agricultors varen organitzar un pelegrinatge de sacerdots a l’ermita de Juncadella, Patrona del Pla de Bages, per tal de fer pregàries, demanant el benefici de la pluja.
1769: Fundació de sis sermons
25 de gener de 1769.– Francesc Mateu, comerciant i ciutadà de Manresa, va legar una quantitat per a fundar sis sermons els divendres de Quaresma, entre altres deixes de misses i oficis a la capella de Sant Salvador.
EL PLA DE BAGES, 26 de gener de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1308: Ramon de Castellar acudeix al concili provincial
26 de gener de 1308.– Anotem la celebració d’un altre Concili de la Província eclesiàstica tarraconense.
Aleshores també era pavorde de la Basílica de la Seu de Manresa, el Molt Il·ltre. Dr. Dalmases, el qual tampoc va poder-hi assistir.
Representant el Capítol va anar-hi l’hospitalari del Bisbat, En Ramon de Castellar, expressament delegat pel nostre pavorde.
1623: Gregori XV concedeix un jubileu per la visita a la cova de sant Ignasi
26 de gener de 1623.– S. S. el Papa Gregori XV va concedir en aquella data un jubileu als fidels cristians que en la primera dominica de setembre després d’haver confessat i combregat, visitessin devotament el temple de la Cova de Sant Ignasi, en la nostra ciutat, i preguessin a les intencions del Sant Pare.
El jubileu es pot guanyar des de les primeres vespres del dissabte fins a la posta de sol de l’endemà.
De temps abans, en aquella diada ja es celebraven solemnes funcions religioses a la Santa Cova.
Han passat els anys i la devoció ignasiana s’ha mantingut viva en la nostra ciutat, i sempre es veu molt concorreguda la Cova i l’església de Sant Ignasi; en arribar al senyalat jubileu, hi acudeix molta més gent encara.
EL PLA DE BAGES, 27 de gener de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1602: Traspàs de la propietat de la Bauma on sant Ignasi va escriure els exercicis espirituals
27 de gener de 1602.– El ciutadà Maurici Cardona i la seva muller Na Catarina varen traspassar a la Marquesa de Aytona, la propietat de la bauma i terreny de la Cova que hi havia sobre el Cardoner, on el Penitent fundador de la Companyia de Jesús Sant Ignasi de Loyola, va escriure l’admirable llibre dels Sants Exercicis.
La Marquesa, que era la dama catalana Na Lucrècia de Gralla i de Montcada la va entregar als PP. Jesuïtes, en arribant a l’any següent de la seva propietat segons acta del notari Jaume Gomar, extesa en el Monestir de Sant Benet.
1671: Resolució del conflicte de Manresa amb Santpedor i Sallent per l’aigua de la Séquia
27 de gener de 1671.– Una nova i laboriosa disputa havia sorgit entre Manresa i el poble de Sampedor i la vila de Sallent sobre l’ús de les aigües de l’Acéquia.
El seny es va imposar i la qüestió va ser duta a la superioritat, la qual va fallar a favor de Manresa, reivindicant tots els drets i privilegis. Llavors el Consell de Manresa va determinar fer la visita que aquell any s’havia suspès i un Ministre de Justícia i l’Agutzil major de Barcelona presidiren la comitiva en fer-se una vegada més la publicació de la reial salvaguarda de la acéquia de propietat absolutament manresana.
1896: Fundació del setmanari satíric “Sancho Panza”
27 de gener de 1896.– El Director i redactors del “Diario de Manresa” que havien abandonat el càrrec dignament abans de tolerar que el caciquisme es servís de la seva ploma van fundar un setmanari satíric titolat “Sancho Panza” amb l’aplaudiment de la ciutat.
Aquell setmanari era en estil cervantesc i força reeixit, i el dirigí el professor Jaume Santamaria, tenint com a redactors el mestre Ramon Serra, el periodista Domènec Farreras, l’advocat Josep Rosal i Esteve, de l’antiga redacció del “Diario de Manresa”, i el senyor Maurici Fius.
EL PLA DE BAGES, 28 de gener de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1355: Pere III rebaixa en els impostos sobre la séquia per la misèria que pateix Manresa
28 de gener de 1355.– El rei En Pere III, fent-se càrrec de la misèria que planava sobre la nostra ciutat, a causa de la darrera epidèmia que va reduir molt el total d’habitants, tota vegada que moltes famílies fugiren al veure els horribles estralls de la plaga, va rebaixar 5.000 sous, del total que s’havia de pagar per drets i reials impostos sobre la Céquia.
No cal pas que ponderem com va ésser agraït aquell gest al gran rei tan amic de Manresa, car el seu nom és prou conegut de tots els ciutadans auriolat per la tradició, que l’ha dut a cada llar com un model de reis, que va saber ésser un pare pels catalans. No direm pas això pel benifet d’una rebaixa en els impostos, car tothom sap prou bé que aquell rei de la dinastia catalana va distingir sempre els manresans d’una manera especialíssima.
No som pas apologistes del sistema monàrquic, però temps era temps en la nostra terra essencialment demòcrata els reis sabien ésser el primer ciutadà.
1767: Visita pastoral del bisbe de Vich
28 de gener de 1767.– En acabar aquell dia la seva visita pastoral, el senyor bisbe d’aquesta diòcesi, Dr. Ramon de Marimon, va determinar que el Rnd. beneficiat de la Seu que actuava de mestre de cerimònies podés usar els hàbits de cor com els que són graduats.
1883: Apareix el setmanari catòlic “El Criterio Manresano”
28 de gener de 1883.– Comença a Manresa la publicació del setmanari catòlic “El Criterio Manresano”.
EL PLA DE BAGES, 29 de gener de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1537: Cobrament del redelme
29 de gener de 1537.– El Batlle de la Ciutat, d’acord amb el Consell i a petició del Capítol de Canonges de la Seu lliurà una certificació sobre el cobrament del redelme.
Sembla que el Capítol de Canonges no cobrava pas ben fàcilment el redelme sobre les dècimes d’impostos en alguns pobles i termes comarcals i per tant li calia demostrar els seus drets pels casos que es tractés de llocs on s’haguessin perdut els documents.
De bell antuvi el Batlle en funcions del seu càrrec va dictar sentència de que en virtut del costum i pel dret que reconeixia el Capítol de Canonges tenia dret a cobrar el redelme sobre les dècimes d’impostos en el terme de Sampedor i poble St. Fructuós així com Viladordis i altres llocs i pobles.
1817: El comandant de la caserna sol·licita un préstec a l’ajuntament de Manresa
29 de gener de 1817.– Llavors a la nostra ciutat hi havia el Batalló de Múrcia de guarnició.
Com que els lliuraments de l’Estat no arribaven pas amb regularitat necessària, el Comandant Llorens Toreto, en la data d’avui fa 108 anys va escriure un ofici a l’Ajuntament sol·licitant un préstec de 9000 rals per atendre les necessitats dels seus homes mentres esperaba cabals de l’Estat.
L’Ajuntament va acordar accedir a la petició i va entregar-li la quantitat segons consta en la documentació corresponent.
EL PLA DE BAGES, 30 de gener de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
832: Donació per a la reconstrucció de l’església de Santa Maria
30 de gener de 832.– Les diverses devastacions que ha sofert la nostra ciutat milenària, fan difícil la seva història documental des de la seva fundació fins els primers temps de la concreció nacional amb el comte Jofre.
Amb tot, si els nostres arxius no guarden papers dels primers temps del Cristianisme a Manresa, altres centres i moltes obres històriques suministren matèries referents a la nostra ciutat caríssima, des d’abans de la invasió mahometana.
Avui anotem que en el saqueig i destrucció de què va ésser objecte aleshores Manresa, l’església de Santa Maria va quedar completament destruïda. Més tard, avui fa 993 anys, l’Abat de la mateixa, Mossèn Bertran de Berenguer, va fer donació del Mas dels Cucs per tal que el seu producte s’invertís en la reconstrucció de dita església principal.
1822: Naixement d’un futur bisbe de Vic
30 de gener de 1822.– Va néixer a Girona Pere Colomer Mestres, que més tard va ésser il·lustre prelat d’aquesta diòcesi.
1860: Creació d’una escola de pàrvuls a la casa de la ciutat
30 de gener de 1860.– A la Casa de la Ciutat va ésser inaugurada una nova escola de pàrvuls a càrrec de l’Ajuntament. Cal tenir en compte que existien altres escoles a la ciutat, ço que vol dir com Manresa tenia cura de l’ensenyament.