EL PLA DE BAGES, 3 de febrer de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1745: Acord per restaurar l’església de Sant Miquel
31 de gener de 1745.– Entre l’Il·ltre Congregació dels Dolors de Ntra. Senyora, instal·lada en la vella església de Sant Miquel i el veí Ignasi Perera es va fer signar un contracte per restauració d’aquell temple, fer espitlleres al campanar i altres detalls.
Aquelles obres revestiren gran importància a l’extrem que la Congregació va haver de desembrasar el temple, passant internament a l’església de les Monges Caputxines, fins que les obres de reforma i conservació de Sant Miquel fossin acabades.
1871: Mor l’escultor Maties Padró
31 de gener de 1871.– Un notable artista manresà l’esculptor Matias Padró, mor després d’una laboriosa vida dedicada al seu art, en el qual reixí tan bellament
888: Fusió dels bisbats de Manresa i de Vic
1 de febrer de 888.– Fusió dels bisbats de Manresa i de Vich en un de sol, segons butlla del Sant Pare Esteve V, a petició de l’Arquebisbe de Narbona, i essent comte de Barcelona Wifred el Pilós.
El primer bisbe de les dues diòcesis reunides va ésser Gundemoro, el qual usà el títol de Bisbe de Sant Pere de Vich i Santa Maria de Manresa. Fins fa una bella colla d’anys tots els bisbes que regien aquesta diòcesis, es titulaven bisbe de Vich i de Manresa.
Tanmateix, és de doldre s’hagi perdut aquesta costum, oi més quan tenim l’exemple d’altres bisbats on fins i tot el Prelat resideix temporades en les dues ciutats més importants i de semblants drets de capitalitat.
1585: Processó per la festa de la Candelera
1 de febrer de 1585.– El Consell de la Ciutat es va dirigir a l’Il·lustre Capítol de la Basílica de la Seu, demanant que de llavors endavant, cada any per la festa de la Verge de la Candelera es fes la processó per fora de l’Església.
EL PLA DE BAGES, 4 de febrer de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1603: El bisbe de Barcelona aprova les regles de l’Orde de les Caputxines
2 de febrer de 1603.– Veu’s ací un bell detall de la fundació de les MM. Caputxines per la manresana M. Àngela Marguerida Serafina.
Avui fa 322 anys que el Bisbe de Barcelona entregava a la Venerable fundadora, plenament aprovades les regles que havien de regir l’Orde de nova fundació.
Cal notar que aquella documentació era en català, i que en català varen sortir després de la impremta les còpies, cosa ben natural en aquella època, però que convé de recordar.
Avui en el vell convent de les MM. Caputxines de la nostra ciutat es segueix observant íntegrament l’austera regla que els llegà la venerable fundadora.
1680: Capítol de l’Orde Carmelitana a Manresa
2 de febrer de 1680.– En aquella època que l’Orde Carmelitana tenia gran predilecció per a la nostra ciutat, on posseïen un magnífic convent al redós de l’església de la Verge del Carme, sovint celebraven el Capítol provincial de l’Orde a Manresa.
Una d’aquestes vegades va ésser en 1680 essent presidit pel M.R.P. Fra Josep Oixert. En aquell Capítol es varen acordar notables ordinacions i s’elegí Provincial de l’Ordre, al M.R.P. Fra Joan de Canser.
1839: Torna a obrir el teatre a Manresa
3 de febrer de 1839.– Durant els esdeveniments de 1823 el poble havia destruït el Teatre de la ciutat instal·lat als quarters, però després, ara fa els anys, es va reedificar, i en tal data com avui de 1839 es tornava a obrir la sala al públic amb gran èxit.
1853: S’aprova el reglament de la Pia Associació de la Caritat Cristiana
3 de febrer de 1853.– El governador civil va aprovar el Reglament de la Pia Associació de la Caritat Cristiana, fundada pel manresà Francesc de Cots.
El dia 3 d’abril d’aquell mateix any es va fer la solemne inauguració.
1292: Manresa compra diversos drets al Rei Jaume II
4 de febrer de 1292.– Segons consta en la pàgina 23 del Llibre Verd, el rei Jaume II va vendre pel preu de 200.000 lliures els drets de brevatge, farratge, hervatge, etc. etc, a favor dels nobles homes i ciutadans de Barcelona, Girona, Lleyda, Tortosa i Manresa, vila de Berga i d’altres.
Sobre aquests drets existia llavors una escriptura del seu pare el rei Pere, datada a Barcelona nou anys abans.
Aquells cabals serviren per la guerra contra França, conquesta de Múrcia i expedició a Itàlia.
EL PLA DE BAGES, 5 de febrer de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1823: Celebració a Manresa de la rendició de la Seu d’Urgell
5 de febrer de 1823.– El llevat bel·licós que va deixar la guerra dita de la Independència, va fermentar abundantment durant el segle XIX. Es pot dir que la guerra va ésser l’estat normal de la passada centúria d’aquell vuitcens decadent. Aquests dies llegíem l’obra d’una alta mentalitat qui qualificava el vuitcens de mediocre, arreu d’Europa. En una conferència sobre l’art català, a Madrid, un filosop espanyol abundava en semblant criteri.
Nosaltres, en estudiar el lamentable espectacle del vuitcens, arribàrem a la conclusió que aquell segle setmesó eta el fruit anèmic d’unes guerres. Però aquesta teoria caldrà glossar-la en un assaig apart. Avui només volem dir que lamentem haver d’anotar tan sovint motius guerrers als que, esdevinguts lluny de Manresa, eren celebrats aquí.
Veu’s ací el lamentable espectacle: Perquè avui fa 103 anys les forces liberals rendien Seu d’Urgell, a Manresa repicaven les campanes, es cantava un tedèum, es feien salves, sortien els gegants i la gent assistia al ball públic que en tal avinentesa s’havia organitzat, com si qualsevulla d’aquestes situacions hagués de tenir transcendència aquí. És clar que sempre era millor l’aixafament de l’absolutisme, cal almenys de cara a Europa hom podia parlar de democràcia i civilitat, però nosaltres sabem prou bé com el triomf liberal amb la seva Constitució, no resolia pas cap problema de llibertat, ni impedia l’exercici de l’absolutisme, enc que abillat a la moda espiritual del dia.
De la migradesa del vuitcents -parlant en ordre general- cal salvar-ne el nostre renaixement, juntament amb les valors isolades de tot arreu.
1849: Creació del primer estudi de pàrvuls a Manresa
5 de febrer de 1849.– Dins les caòtiques orientacions culturals de llavors, es va senyalar una reforma pedagògica en la graduació més eficient dels escolars. Manresa en les seves confoses inquietuds, que més tard es plasmaren en la concreció d’un estat de conciència racial, va seguir tot seguit d’una manera espontània les noves orientacions pedagògiques i creà el primer estudi de pàrvuls que es confià a Ramon Font.
EL PLA DE BAGES, 6 de febrer de 1926
Surt amb data 7 de febrer, però es tracta d’un error: ha de dir 6 de febrer, que era dissabte. El 7 de febrer va ser diumenge i aquest dia no sortia el diari. Per això ho hem corregit. (Nota del transcriptor).
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1553: Autoritzada la reedificació de la capella de Valldaura
6 de febrer de 1553.– El Consell de la Ciutat, entre altres acords d’aquella data va prendre el d’autoritzar al ciutadà M. Eloy perquè pogués edificar de bell nou la Capella de Nostra Senyora de Valldaura.
Aquella autorització era amb el ben entès que ensems l’Eloy tenia llicència per utilitzar una de les dugues torres que llavors hi havia en el portal d’aquell lloc de les muralles.
Segons sembla, gairebé un segle abans la Capella o Monestir de Nostra Senyora de Valldaura, va ésser enderrocada en gran part perquè essent massa aprop de les muralles i massa gran podia servir de fort per un cas d’atac de possibles guerres.
1876: El nou bisbe de Vic visita Manresa
6 de febrer de 1876.– Fa la solemne entrada a Vich, vestit de Pontifical el nou Bisbe de la diòcesi de Vich i de Manresa el molt Il·lustre Dr. Pere Colomer i Mestres.
El Dr. Colomer havia nascut a la ciutat de Girona en 1833 i es va ordenar sacerdot a Roma en 1845, quan només comptava 23 anys. Al seminari de la seva ciutat natal va ocupar la càtedra de filosofia i teologia dogmàtica fins que va ésser preconitzat bisbe.
La figura del Dr. Colomer es destaca com a poeta descriptiu. Menéndez i Pelayo el cita com a model de gràcia en la narració i en la cadència. Va versificar en llatí i el seu poema principal es “Maria virgo seu de Vita Beata Virgins libri Quinquaginta”.
Va morir el 30 d’agost de 1881, deixant una grata recordança a la Diòcesi.
EL PLA DE BAGES, 9 de febrer de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
(publicat el 9 de febrer de 1926)
1745: Trasllat de la Congregació dels Dolors al convent de les Caputxines
7 de febrer de 1745.– Complimentant l’acord adobtat el dia 31 de gener anterior, de traslladar la Congregació dels Dolors a la capella del convent de les Monges Caputxines, amb caràcter transitori, fins que a l’església de Sant Miquel s’haguessin acabat les obres, avui fa 181 anys, en solemne processó hom va traslladar les venerables imatges del Crist de Nostra Mare dels Set Dolors.
Durant aquestes obres es va construir el nou retaule de l’altar major.
1890: Defunció del canonge Ignasi Canudes
7 de febrer de 1890.– Va morir cristianament el Molt Il·ltre Dr. Ignasi Canudes, Pvre., Canonge i ecònom arxiprest de Santa Maria de la Seu, amb gran sentiment de la ciutat, que l’estimava per les seves altes virtuts.
1658: El pintor manresà Marian Folch rep un present
8 de febrer de 1658.– Aleshores hi havia a la ciutat un pintor amb força bona voluntat, alguns quadres del qual es conserven a l’Arxiu Municipal. En aquells i els pocs d’altres de què tenim notícia, són motius locals d’aglomeracions de gent i sempre s’hi pintava ell mateix en algun lloc ben visible, entre tots els demés tipus coneguts.
Parlem de Marian Folch, que avui fa els anys va rebre dels ducs de Montpamer (*) una lletra regraciament i una joia de gran valor, en agraïment dels dos quadres a l’oli, representant l’entrada i el comiat dels ducs, infants d’Espanya, a Montserrat, els quals quadres els va regalar l’autor.
(*) no hem sabut identificar a qui corresponia aquest títol nobiliari (Nota del transcriptor)
1704: Llicència per la creació de la Congregació dels Dolors
9 de febrer de 1704.– Una colla de bons manresans de tots els estaments, presidits pel Rnd. Dr. Josep Boixo, volien palesar la seva devoció a la Verge Maria, sota la invocació de Mare Dolorosa i per aquest fi s’adreçaren al Rndm. P. Frai Felicià Melich, Mestre en Teologia i Prior General dels PP. Servites demanant la corresponent llicència per fundar la congregació dels Dolors.
Avui fa 222 anys, que va arribar l’escrit amb la llicència sol·licitada i tot seguit es va procedir a l’organització d’aquella Congregació que avui encara es sosté amb gran esplendor sota una Junta de notables patricis.
1869: Les Monges Caputxines han d’abandonar el convent amb dos dies de temps
9 de febrer de 1869.– El Govern revolucionari va ordenar que les Monges Caputxines abandonessin el convent, amb dos dies de temps.
Les bones religioses, en mig de general consternació varen refugiar-e al convent de les Monges de la Ensenyança, a Sant Francesc de Paula.
La festa del Carnestoltes que estava en tot el seu bullici, va ésser suspesa automàticament tota la ciutat en saber-se l’ordre, que no tenia cap raó. Segons sembla la Junta revolucionària va creure massa a la lleugera unes falses delacions de gent desautoritzada qui confonia la revolució o la república amb el sectarisme.
EL PLA DE BAGES, 10 de febrer de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1374: Pere III autoritza un recapte per a la construcció de les muralles
10 de febrer de 1374.– El Consell General de la Ciutat, completant instruccions d’aquell rei Pere de tan bona memòria pels manresans va decidir empendre les obres de reforma i fortificació de les Muralles que guardaven la ciutat.
Aquell dia va acordar que cada setmana es fes una recapta de 25 lliures i que així s’anessin fent les obres, invertint-les així:
Deu lliures cada setmana per les obres del troç de Muralla dita de Predicadors, deu lliures més pel tros comprès entre el Portal de Mossèn Bosch i torrent de la Quireteria (*), i les 5 restants des del Portal de les Piques fins al tros de Solans.
(*) Es refereix al torrent de Cuirateria, posteriorment conegut com a torrent de sant Ignasi (Nota del transcriptor).
1692: L’obra sobre Manresa de Roig i Gelpí s’acorda al dogma
10 de febrer de 1692.– El lector té notícia de l’assaig històric sobre Manresa escrit en el segle disset pel P. Roig i Gelpí, titolat “Epítome Historico de la M. I. Ciutat de Manresa”.
Un dia caldrà que parlem a bastament d’aquella obra i de la figura del P. Roig, avui només esmentem que fa 233 anys que el Rnd. P. Frai Pere Massora, lector jubilat i ex-Provincial dels Mínims, definidor i predicador apostòlic i el Rnd. P. Frai Agustí Ramon, lector jubilat també i definidor del P. de Sant Francesc de Paula, de Barcelona, la varen acusar esglesiàsticament, trobant-la de conformitat amb el Dogma.
1852: Nou reglament per als serenos
10 de febrer de 1852.– S’aprova i es comença a aplicar un nou reglament pels “serenos” o sigui els vigilants nocturns de la ciutat.
1859: Concurs per convertir en presó un edifici de la baixada de la Seu
10 de febrer de 1859.– La Comissió de les Obres de restauració i endegament de les presons d’Espanya, a Manresa era presidida pel jutge Antoni Ristol, el qual en aquella data va treure a concurs per un total d’onze mil duros, com a màxim la contracta de convertir en presó l’edifici de la baixada de la Seu que actualment serveix per dita finalitat.
EL PLA DE BAGES, 11 de febrer de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
(publicat l’ 11 de febrer del 1926)
1298: Venda d’esclaus
10 de febrer de 1298.– Des del 6 de juny de l’any passat que seguim els consells de bons amics nostres vàrem començar la publicació d’aquests “Fulls”, només hem tingut motius de contentament al veure’ns assistits per la col·laboració de honorables ciutadans i alliçonats per admirats amics.
Una vegada, però en tractar de l’estada dels jueus a Manresa, al senyalar la conveniència d’estudiar bé aquella època, una fulla gairebé clandestina, en l’ordre periodístic, i absolutament clandestina en l’ordre moral, emprant la mala fe acostumada va intentar graduar el nostre catolicisme, enfrontant al text nostre que parlava d’un aspecte polític de sis segles enrere, amb un article sobre la qüestió econòmica, moderna i la influencia judaica, d’ara.
És clar que els mots d’encoratjament de persones honorables i de eclesiàstics exemplars, ens demostren que solament les migrades intel·ligències podien caure en el parany de creure oposats aquells textos, escrits dintre l’ortodoxia catòlica tots dos. En tornar a parlar dels jueus, hem fet aquesta aclaració per si algun lector nostre ha tingut la debilitat de rebaixar-se a certes lectures, sorpresa per una bandera de seny ostentada com a reclam per gent que, o no en tenen o altres baixes passions els l’anul·len.
Anotant avui que el mercader jueu Astruch, de Ripoll, segons consta en el “Liber primus Judeorum” de l’Arxiu Notarial de la Ciutat, va vendre per 25 lliures catalanes una noia sarraïna negra que es deia Maria. La traducció que hem vist de l’escriptura llatina diu que el comprador va ésser un tal P. Mercer o Merceri, més nosaltres ens inclinem a creure, un cop comprovat l’original, que “P. Mercer” es refereix més aviat a un Pare Mercedari, de l’ordre creada feia poc, en aquell mateix segle pel gran rei En Jaume el Conqueridor, car la seva missió era la redempció de captius i la conversió dels gentils.
1869: Es planta el primer om a La Plana
10 de febrer de 1869.– Hom planta a la Plaça de l’Om, l’arbre que hi ha actualment i se’l batejà amb el títol d’Arbre de la Llibertat, que segurament serà visitat enguany pels republicans al celebrar l’aniversari de la proclamació de la República.
1873: Abdicació d’Amadeu de Savoia
10 de febrer de 1873 – Arriba a Manresa la nova de que Amadeu de Savoia havia abdicat la corona d’Espanya.
Trobarem millor avinentesa per dir uns mots d’elogi per aquell rei que En Prim amb àmplia visió política va dur en aquest país; avui senyalem només que va ésser un greu error no considerar millor la seva valor, oimés davant de l’espectacle de la seva caiguda que no va pas ésser seguida per un règim més democràtic.
EL PLA DE BAGES, 12 de febrer de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1531: Acabament de l’altar major de l’església del Carme
12 de febrer de 1531.– Va ésser acabat per Francesc Games, l’altar major de l’església de la Mare de Déu del Carme, segons consta en un lletrero que el mateix escultor va fer fixar al cim de l’altar a la part posterior.
El transcrivim íntegre pel pintoresc que resulta.
Diu així:
“Aquest altar, fet per Francesc Games, escultor passat per la Junta gòtica de Sant Miquel de Barcelona, fou conclòs a 12 de febrer de 1531.”
1659: Lliurament d’un cens al baró de Balsareny
12 de febrer de 1659.– Per la construcció de la nostra Céquia, la ciutat va tenir de vèncer moltes dificultats. Tothom sap el conflicte sorgit amb el bisbe, però cal tenir en compte la munió de petites contrarietats, com l’haver de sortejar hàbilment els conflictes que es plantejaven a cada pas amb els propietaris dels terrenys afectats per l’obra.
Amb els barons de Balsareny, per exemple, va ésser precís crear un cens, segons trobem en una vella nota.
Avui fa 267 anys que la Junta de la Céquia encara feia entrega de dotze capons a la baronessa, segons rebut que lliurà el seu procurador.
1866: Enterrament solemne d’Antoni Gomfau, pare carmelita
12 de febrer de 1866.– Transcrivim una anotació escrita en tal dia per un ascendent nostre, la d’un enterrament solemne “com poques vegades es vegi a Manresa”.
Es refereix a l’enterrament del P. Carmelita Rnd. Antoni Gomfau, exclaustrat per la revolució, que va habitar sempre a la nostra ciutat guanyant-se el general afecte.
EL PLA DE BAGES, 13 de febrer de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
(publicat el 13 de febrer de 1926)
1610: Conflicte pel domini sobre la Capella de Sant Andreu
12 de febrer de 1610.– De la vella i noble família d’Amigant se’n troben moltes notes i anècdotes honroses. La més vulgaritzada és l’assistència que donaren a Sant Ignasi malalt. Com és natural, però, també se’n troben lamentables errors nascuts generalment en allunyar-se de la ciutat.
Ara mateix fa els anys que vivint a Barcelona plantejaren el problema de domini sobre la Capella de Sant Andreu (avui de l’Hospital) cosa que produí molt mal efecte en tota la ciutat, que estimava veure limitades les atribucions de la gent noble.
1825: Renda vitalícia per a les vides de les víctimes dels Tres Roures
12 de febrer de 1825.– Entre el nombre infinit de errors de Ferran VII -diem errors perquè el lector tindrà més llibertat per qualificar millor- de tard en tard com fruit d’un bon consell per atzar aprofitat, o d’una petició impulsada per totes les necessitats hom li pot recollir algun encert.
Ara en anotar-ne, hem de lamentar que encara s’empal·lidís per la publicitat que hom hi donà, car entenem que s’ha d’afavorir el pròxim sense humiliar-lo.
Avui fa 101 anys que el Pregoner Francesc Cambelles va fer una crida, carrer per carrer i plaça per plaça, dient que el rei per Decret signat el dia 11 havia concedit una renda de 4 rals a les vídues de les víctimes dels Tres Roures, Ignasi Font, Jaume Miralles, Joaquim Oliveres, Maurici Brossa, Magí Fransoy i Antoni Camps.
EL PLA DE BAGES, 17 de febrer de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
(publicat el 17 de febrer de 1926)
1676: Manresa organitza una companyia per auxiliar Puigcerdà
14 de febrer de 1676.– Pel 1673, una nova guerra entre França i el Govern de Carles II, féu contribuir-hi a Catalunya amb recursos de tota mena i homes armats, per bé que el motiu de semblants guerres no fos gaire entusiasmador. No obstant com si les guerres anteriors haguessin infiltrat un esperit bel·licós dintre el seny català, s’organitzaren partides espontànies que ajudaren força als èxits del Marquès de Sant German, sobre el Mariscal Schomberg.
Manresa, entre altres esforços, va organitzar una companyia que assistí als atacs de Puigcerdà, d’on tornà avui fa els anys, després d’haver lluitat des del 5 d’agost de l’any abans.
Cap resultat d’ordre moral, ni pràctic cal anotar d’aquelles lluites. És més, anys a venir els esdeveniments polítics desvirtuaren totes aquelles lluites i llur fi, i hom va veure com un fill del rei de França ocupava la corona de Castella, i després de l’heroica resistència dels catalans en 1714, amb el Decret de nova planta, constituïa l’actual unitat de l’Estat espanyol.
1850: Creació d’escoles nocturnes i dominicals per a adults
14 de febrer de 1850.– Hi ha una vella llegenda que parla de la fam dels mestres de escola quan dependien dels municipis. No obstant nosaltres hem parlat sovint dels constants esforços de Manresa, des dels antics Consells honorables fins els Ajuntaments, per l’expansió cultural de la ciutat.
Avui fa 76 anys, ultra de les escoles públiques sostingudes amb prou dignitat, hom creava a Manresa les escoles nocturnes per a adults i les dominicals a càrrec dels Mestres Municipals.
1870: Crema de bíblies protestants
14 de febrer de 1870.– A les onze del matí i quan els nois plegaven d’estudi, van topar-se amb un marxant de Bíblies protestants. Espontàniament, alguns d’ells varen escurar les guardioles per comprar-ne i un cop en tingueren forces en varen fer una foguerada que espantà al Marxant, el qual llavors va retornar a Barcelona.
1864: Col·locació d’una creu de ferro a l’església del Carme
15 de febrer de 1864.– Va ésser beneïda i col·locada al cim del frontis de l’Església de la Verge del Carme una Creu de ferro de nou pams, que fou costejada per un fidel devot, i no va voler fer públic el nom.
1865: Es col·loca l’antic rellotge de la Seu a l’església de Sant Domènec
15 de febrer de 1865.– L’antic rellotge de la Seu va ésser col·locat al campanar de l’església de Sant Domènec.
EL PLA DE BAGES, 18 de febrer de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
(publicat el 18 de febrer de 1926)
1313: Acord perquè els manresans es puguin proveir de llenya
16 de febrer de 1313.– Entre el Consell de la ciutat i el de La Guàrdia hom signà una concòrdia per tal que els manresans poguessin proveir-se de llenya en els boscos immensos que allavors hi havia a l’esmentat lloc.
És clar que el beneficis d’aquells pactes n’estaven excloses les famílies acomodades. En l’espectacle de ara és bo recordar que en els temps dels gloriosos Consells nostres i dels reis de la dinastia catalana, cada petit detall com aquest, ens demostra el seny amb què era regida la nostra terra.
1489: Declaració dels testimonis vivents del miracle del Canonge Mulet
16 de febrer de 1489.– Llavors feia 61 anys de la mort violenta del Canonge Francesc Mulet, el qual en 1428 va ésser assassinat per Francesc de Planas, en els Claustres de la Seu i és fama que ressucità per confessar públicament que havent dubtat de que la Verge Maria havia vingut al món sense pecat original, ella li havia atorgat la gràcia de lliurar-se del Purgatori si tornava al món a confessar el seu error.
En diferents punts i notes sobre la ciutat, i en diversos monogràfics i assaigs trobem que es va aixecar acta del miracle enviant-la en el Concili de Basilea, però la còpia de l’original es va extraviar.
Per això avui fa els anys, que en 1489, davant dels notaris autoritzats es va fer nova deposició dels testimonis vivents encara. El Conseller en Cap de la ciutat, l’honorable Pere de Farreras va declarar que quan tenia 10 anys, i mentre feia d’escolà a la Seu, va veure el prodigi i va oir la revelació dels llavis del Canonge Mulet. El mateix va dir el Canonge Joan de Farreras, germà bessó del Conseller en Cap i el Mestre Jaume Coromines llavors estudiant de llatí, el barber Pere Noguer, que en 1428 tenia 19 anys i va ajudar els metges que assistiren el Canonge Mulet.
El Vicari general de Vich va prendre la informació, junt amb els notaris de la ciutat, amb un luxe de detalls que no és pas possible resumir en unes quantes columnes del nostre diari. No obstant cap manresà deu ignorar aquesta bella tradició que avui fa 486 anys va ésser certificada novament amb tots es formulismes que calien.
1586: Pregàries a la Seu contra la terrible epidèmia de la pesta
17 de febrer de 1586.– Una terrible epidèmia de pesta devastava la terra i tots els recursos i coneixements mèdics de llavors, no bastaven a res per contenir o aminorar el terrible flagell, i avui fa els anys que es varen començar pregàries a la Seu, per haver-ho demanat el Consell de la ciutat, que ja només esperava de la pietat de Déu el remei que calia.
1844: Arriben a Manresa les germanes de l’Institut de Sant Vicenç de Paül
17 de febrer de 1844.– Varen arribar a Manresa cinc germanes de l’Institut de Sant Vicents de Paul, les quals prengueren possessió del Sant Hospital i que avui les seves successores encara regenten amb tant lloable encert.
EL PLA DE BAGES, 20 de febrer de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
El miracle de la Llum
Esquemàticament, direm el miracle succeït a Manresa, avui fa 581 anys, nosaltres que més fidelment que molta gent servem totes les glòries i tradicions de la nostra Pàtria i de la nostra raça.
Era l’any 1339 que el Rei Pere III donava privilegi a Manresa per construir un Canal o Céquia que permetés prendre del riu Llobregat, a l’altura de Balsareny, tota l’aigua que fos necessària per beure i regar, en recompensa dels serveis fets per la Ciutat a la Nació i al Rei. De més va rebaixar les contribucions a bastament per tal que per manca de cabals no es quedés l’obra en projecte.
L’obra s’emprengué ben aviat, però s’hagué de susprendre a causa de l’oposició que féu el bisbe de Vich, que el Canal passés per terres de la seva servitud i de l’entredit eclesiàstic amb què castigà la ciutat.
Set anys gairebé estigué plena de dol aquesta ciutat cristianíssima, veient com el recurs interposat contra el senyor bisbe no es resolia, però heus ací que un bon dia, el 21 de febrer de 1345 es produeix el meravellós fenomen de la vinguda de la Llum. Era pel matí, que estant el dia clar i serè, es veié arribar un glòbul lluminós, ta resplendent, que empal·lidia la llum del sol. Venia de Montserrat i va entrar a l’església del Carme, on es dividí en tres glòbuls iguals, sense que el primer disminuís, i es col·locaren en l’absis, altar de la Santíssima Trinitat i altar de Sant Salvador, mentre les campanes repicaven soles.
Tot Manresa i la gent del camp de les rodalies acudí a presenciar tan meravellós fenomen, i, ungits de fervor, remerciaren a Déu tan portentós miracle.
El bisbe, davant el fall de l’Altíssim, aixecà l’entredit, i la Ciutat tornà a reprendre les obres d’aquesta Céquia, que és avui una preuada riquesa d’aigua per als habitants.
De tal fet, en dóna fe el notari Pere Pulcro-Solano en acta signada per més de 50 testimonis. També el Sant Pare Climent VI, atorgà una butlla des d’Avinyó, prèvia informació escrupolosa, i el Rei Pere III oïts més de cent testimonis confirmà el meravellós succés.
És força copiosa la documentació que avui es guarda perquè ningú pugui negar el fet del Miracle de la Llum que nosaltres hem celebrat sempre amb pompa i amb dignitat.
EL PLA DE BAGES, 22 de febrer de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1316: Jaume II fixa la soldada de l’escarceller reial
18 de febrer de 1316.– El rei Jaume II de la dinastia catalana, que l’any abans havia fixat el règim del Consell de la Ciutat, avui fa 610 anys des de Tortosa on es trobava allavors, va decretar la soldada màxima que havia de cobrar l’Escarceller reial de Manresa, fixant-la en 4 diners per dia.
1396: Manresa empara la comunicat del Monestir de l’Estany
18 de febrer de 1396.– Llavors del Conflicte del Monestir de l’Estany es reuniren a Manresa una nombrosa comissió de seglars i esglesiàstics, acordant atendre i amparar a la Comunitat que demanava hospitalitat i protecció a Manresa.
1635: El Gremi de Mestres Sabaters acorda una quota per millorar la confraria
18 de febrer de 1635.– El Gremi de Mestres Sabaters llavors tenia constituïda la Confraria de Sant Antoni Abad però, com que resultava poc brillant al costat de l’esplendor de les altres, avui fa 291 anys es reuniren tots els Confrares, acordant un suplement de quota setmanal per ajudar a l’esplendor de la Confraria.
1877: Apareix “El Semanario de Manresa”
18 de febrer de 1877.– Comença a sortir a Manresa el primer número d’”El Semanario de Manresa”.
1633: Col·locació d’un quadre amb les visites de Sant Ignasi a l’Ermita de la Verge de la Salut
19 de febrer de 1633.– Amb la solemnitat que Manresa ha donat sempre a festes semblants, aquell dia es va col·locar a l’Ermita de la Verge de la Salut a Viladordis, un quadre amb una inscripció al·lusiva a les visites que el Sant Fundador de la Companyia de Jesús feia en aquell Santuari.
1782: La Confraria de la Santíssima Trinitat demana permís per fer una processó el 21 de febrer de cada any
19 de febrer de 1782.– La fundació de la Confraria de la Santíssima Trinitat, va ésser autoritzada en 1347, dos anys després de la vinguda de la Llum, per S. S. Climent VI, i confirmada en 1379 pel gran Rei En Pere, protector de Manresa.
Des de llavors cada any els Administradors es cuidaven de les festes de la Llum. Avui fa 144 anys, (després d’haver obtingut l’autorització del Cabilde de la Seu el dia 17 de febrer de 1782 com sabrien els nostres lectors si la Censura no hagués tret aquell full) els Administradors, que com és natural eren honorables ciutadans, varen sol·licitar del senyor Bisbe permís per fer Processó pública cada 21 de febrer.
El dia 2 de març següent es va rebre l’autorització del Bisbe, accedint.
1461: Les religioses han d’abandonar el convent de Valldaura
20 de febrer de 1461.– L’abad del monestir de l’Escarp, com a comissionat del de Poblet, a les ordres del qual estaven subjectes les monges del monestir de Valldaura, aleshores existent a Manresa, va venir a fer una visita d’inspecció a dit convent i Comunitat, comprovant que vivien molt miserablement, amb greu perill per a la salut de totes les religioses.
L’abad de Poblet va prendre la providència d’ordenar que la Comunitat de Manresa passés de nou al convent original, recomanant a l’abadesa que vetllés per la salut de les seves filles espirituals, limitant els sacrificis que quiscuna s’imposava voluntàriament.
L’acte de fer deixar el convent a les citades religioses de l’Ordre del Cister, tingué d’ésser autoritzat prèviament pel rei Joan II i pel Consell de Jurats de Manresa. La Mare Abadesa, Na Marguerida Morera, i les demés monges deixaren el convent el qual va quedar tancat.
Més tard els monjos de Poblet ocuparen aquell convent.
En 1472 va ésser destruït.
1882: Es dona el nom de Valldaura a un nou carrer
20 de febrer de 1882.– L’Ajuntament acordà donar el nom de Valldaura al nou carrer obert prop de l’església del mateix nom.
EL PLA DE BAGES, 24 de febrer de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1169: Bernat de Manresa signa el seu testament
22 de febrer de 1169.– El comte de Puigberenguer (*), que aleshores era En Bernat de Manresa, va signar el seu testament aquest dia.
Com que moria sense hereus directes, va deixar les seves terres i gran part dels altres béns, al monestir de Sant Benet de Bages, a l’església de Santa Maria de la Seu, a la de Sant Miquel i a la capella de Sant Martí.
(*) Aquest títol no existia; no sabem a qui es refereix perquè Bernat de Manresa està enterrat a la Seu i al seu sepulcre consta la data de 1320 (Nota del transcriptor).
1586: Es demana que el dia de Sant Antoni sigui festiu
22 de febrer de 1586.– Trobant-se a Manresa el senyor bisbe de la diòcesi, que aleshores era l’Il·lim Dr. Joan Bta. Cardona, els magnífics consellers de la ciutat i els administradors de la Confraria de Sant Antoni Abad, li demanaren que tal com s’havia fet en algun temps, decretés que en la diada de Sant Antoni a Manresa sigui festa de precepte.
El senyor bisbe accedí, tenint en compte el gran nombre de traginers que ja feien festa, per quin motiu el tràfec de la ciutat esdevenia gairebé paralitzat.
També va concedir 40 dies d’indulgència a tots els fidels manresans o forasters que trobant-se aquell dia a Manresa, visitessin la capella de Sant Antoni de la Seu i preguessin amb devoció.
1599: Cobrament per la construcció del rellotge de la Seu
22 de febrer de 1599.– El mestre manyà En Maurici Fabré va cobrar aquell dia 50 lliures de plata, del Consell de la Ciutat.
Segons llegim va ésser en paga d’haver construït el rellotge de la Seu.
1789: Es fa la segona proclamació de Carles IV com a rei
22 de febrer de 1789.– El rei Carles IV, va ésser proclamat tres vegades i en aquella data es va fer a Manresa la segona proclamació a la Plaça de Valldaura.
1816: Naixement de Joaquim Lluch i Garriga
22 de febrer de 1816.– En diversos fulls hem parlat de l’Ii·lustre manresà S. E. el Cardenal Frai Joaquim Lluch i Garriga.
Avui fa els anys que va nàixer a la casa dels seus pares situada a la Plaça, cantonada a Sant Miquel.
1804: Testament de Magí Oller i Selga
23 de febrer de 1804.– El manresà Magí Oller i Selga, a Manila, on es trobava des de feia més de 35 anys que havia sortit de Manresa va fer testament, i entre altres deixes als parents va fer un llegat de sis mil durus a la ciutat de Manresa, perquè s’invertís amb terres o béns segurs i de la seva renda se’n creessin quatre dots anuals de 50, 80 o 100 lliures catalanes, per ésser sortejats entre 12 noies solteres.
També ordenava que es fessin celebrar sufragis anuals per l’ànima dels seus pares i la seva.
És interessant la lectura de l’esmentat testament, pels detalls que poden aportar en aquests fulls tan breus.
Avui encara subsisteix la fundació amb el nom de Causa Pia Oller.
1841: Es restitueix al Carme la imatge de Crist crucificat
23 de febrer de 1841.– Amb una processó solemníssima es va restituir a l’església del Carme la venerada imatge del Crist crucificat, invocada amb el títol de Sant Salvador, que en 1835 havia estat traslladada a l’església de Sant Miquel, quan es tancà el Carme per l’expulsió dels religiosos carmelites.
Llavors es va tornar a obrir al culte l’església del Carme, i va ésser beneïda el dia 20.
EL PLA DE BAGES, 25 de febrer de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1818: Autorització per enterrar a l’església de Sant Miquel
24 de febrer de 1818.– Llavors quan encara s’enterrava en les esglésies, en aquesta data, fa 107 anys que l’Il·lustre Junta dels Dolors, va autoritzar que el cadàver del Molt Il·ltre Congregari Maurici Culla, fos enterrat a la església de Sant Miquel.
Dit acord va ésser complimentat el dia següent, tenia per origen el prec del finat que ho sol·licitava en les disposicions testamentàries.
1870: Fundació del Centre Catòlic
24 de febrer de 1870.– Durant aquest segle passat, pròdic en esdeveniments polítics que potser varen transcendir més del que calia en la nostra terra, a Manresa tots els partits hi trobaren un nucli i un ambient, més o menys considerable, per fer una afirmació ideològica no sempre compresa pels mateixos confessors de cada modalitat nova.
És una bella excepció la fundació, ara fa 55 anys, del Centre Catòlic, car bé és preferible veure com els nostres avis a manca d’una ideologia racial es limitaven a confessar la seva fe religiosa no entretenint-se en implantar a casa nostra idees polítiques dels veïns.
Després ha passat el temps i en arribar la bona nova per la nostra terra, gran part dels elements del citat Centre es sumaren al moviment racial, perquè tenien l’esperit lliure de prejudicis. Ells estaven preparats i per contra topaven amb tota aquella gent adicte als partits polítics madrilenys que amb tot i oir la veu de la raça, no sabia desempallegar-se dels quatre tòpics que li havien ficat al cap.
EL PLA DE BAGES, 26 de febrer de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1813: Els manresans demanen un tipus més reduït de contribució
25 de febrer de 1813.– A l’Ajuntament es va llegir un memorial que el dia 8 d’agost de l’any anterior la Junta Parroquial de veïns havia dirigit a la Junta de Reials Acords, sol·licitant que s’assenyalés un tipus més petit de tributació, car estava molt despoblada des de l’incendi que va sofrir el març de 1811.
En l’esmentat memorial, els ciutadans feren notar que Manresa havia pagat sempre l’octava part en les hores pròsperes, però que després dels sacrificis fets lluitant contra els francesos i davant de la misèria imperant, consideraven injust que encara els apretés més fent-los pagar la quinta part, en lloc de premiar els serveis fets.
1858: El Col·legi de Sant Ignasi obre un gimnàs
25 de febrer de 1858.– Avui que en tota la ciutat no hi ha un mal gimnàs, mentre passem la vergonya de veure tants minyons de 20 anys estrets de pit i tants defectes no correigits, és lamentable haver d’anotar que 67 anys endarrera en el Col·legi de Sant Ignasi s’hi instal·lava un gimnàs.
No progressem pas en tots els aspectes, car és depriment de contemplar la nostra joventut malaltissa, sense medis per a emprendre una educació física racional en un gimnàs.
1412: Recursos per a la construcció de l’asil de pelegrins
26 de febrer de 1412.– El Consell de la ciutat tenia el projecte de construir un hospital asil de peregrins, i per a arbitrar recursos va pensar en arrendar les terres d’on hi havia hagut l’ermita dedicada a Sant Marc i Santa Bàrbara i establir ermitants a Sant Pau.
El senyor bisbe va autoritzar al Consell per a fer-ho, i el 15 d’abril s’havia signat el tracte que establia un ingrés regular de 40 florins aragonesos, per construir, prop del Pont Vell, la nova capella de Sant Marc i la Casa Hospital de Pelegrins.
1436: Defunció de Miquel de Rajadell
26 de febrer de 1436.– Causant gran sentiment en tota la comarca, va morir el sant varó frai Miquel de Rajadell, essent abat del monestir de Sant Benet de Bages, càrrec que ocupava des de 1429.
1553: Unió dels Hospitals de Sant Andreu i de Santa Llúcia
26 de febrer de 1553.– S’uneixen els hospitals de Sant Andreu i de Santa Llúcia, segons concòrdia signada aquell dia, pels representants legals i els de la ciutat.
Els honorables ciutadans Pere Congestrell i Mossèn Francesc Valls eren els fundadors.