EL PLA DE BAGES, 1 de desembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1595: Esquarterats 4 bandolers a la plaça major
1 de desembre de 1595.– A la Plaça Gran, essent diada de la Fira de Sant Andreu varen ésser esquarterats públicament els quatre bandolers lladres de camí ral que com hem vist en el full del dia 16 de novembre, varen ésser agafats després d’haver resistit el Somatent i mort quatre fadrins de la ciutat que sortiren en persecució de tota la Banda que havia atacat i robat al Sots-Veguer i altres ciutadans en el Coll d’En Daví quan tornaven de Barcelona.
Com que llavors sovintejaven les partides de bandolers i els camins eren assaltats sovint, els manresans que el dia 16 sortiren disposats a donar escarment, tornaren indignats de veure com, després d’haver sofert quatre baixes només mataren dos lladres dels que feien resistència i quatre se’n feren escàpols mentre detenien els altres quatre que avui fa 330 anys varen ésser esquarterats. Llegim que una gran generació va contemplar l’horrorós càstig i que per tal de que l’escarment sigui eficaç els troços varen ésser penjats al lloc on hi hagué el succés el dia 16, i els altres a Puigterrà, mentres les testes eren col·locades a les torres de les Muralles, dos a les de Valldaura i dos al Portal de Sobrerroca, restant-hi molts anys. Afortunadament ja fa anys que la societat ha deixat d’emprar tan horrorosos sistemes.
1823: Una Manresa servil felicita Ferran VII
1 de desembre de 1823.– Una vegada més hem de notar un acte de servilisme envers un rei que com Ferran VII ha merescut el blasme de la història, perquè des dels catòlics realistes als elements més oposats que saben esguardar les coses sense passió, convenen en apreciar aquell rei com a responsable originari de les calamitats del segle passat.
Per això és doblement lamentable l’encegament dels manresans que ara fa 102 anys, acudien novament a Ferran VII amb servilismes i felicitacions.
1843: Les autoritats manresanes juren fidelitat a Isabel II
1 de desembre 1843.– Te lloc solemnement la pública proclamació d’Isabel II, com a reina d’Estat Espanyol i les Autoritats de Manresa li juraren fidelitat en nom de la Ciutat, per més que entre els manresans hi havien molts partidaris del pretendent Carles i molts republicans, contraris de Isabel.
EL PLA DE BAGES, 2 de desembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1628: Manresa demana al bisbe que el dia de sant Ignasi sigui festiu
2 de desembre de 1628.– Ràpidament va estendre’s per la ciutat la devoció a Sant Ignasi de Loyola, el preclar fundador de la Companyia de Jesús, que amb llur estada a Manresa va afegir una nova glòria a la tradició de la ciutat.
De pares a fills era contada la vida de santedat i penitència que va portar durant aquells mesos, el qual il·luminat per Déu va escriure els Sants Exercicis i va obrar tants de miracles. És ben lògic, doncs, que tothom vegi en Sant Ignasi una glòria manresana i que els aniversaris de cada tradició ignasiana se celebressin solemnement. Per això trobem novament, que avui fa 297 anys els nostres avantpassats sol·licitaven del senyor bisbe de la diòcesi que s’assenyalés com a festa de guardar, per a Manresa, la diada de Sant Ignasi.
Avui es pot dir que solament el carrer de Sobrerroca guarda fidelment la bella tradició, si bé cal reconèixer que la devoció dels manresans per Sant Ignasi es manté ferma. No obstant bé seria escaient veure que la diada d’aquell sant que mirava a Manresa com la seva pàtria espiritual es celebrés més solemnement, com festa de guardar.
1809: Pregàries per la victòria en la guerra del francès
2 de desembre de 1809.– El lector d’aquests Fulls bé sap prou com nosaltres opinem de la guerra dita de la Independència, per això no podent comentar-ho ens cal limitar-nos a anotar a avui fa els anys de les pregàries que es feren a l’Església de les M. M. Caputxines pel triomf de les gents que lluitaven contra els francesos.
EL PLA DE BAGES 3 de desembre de 1925 (*)
(*) La data del diari està equivocada, diu 4 de desembre (Nota del transcriptor).
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
972: Consagració de l’església de sant Benet de Bages amb assistència del comte Borrell II
3 de desembre de 972.– Té lloc la solemne consagració de l’església del monestir de Sant Benet de Bages, amb assistència del comte Borrell II de Barcelona i tots els nobles de Manresa i molts de Vich. Com que llavors la nostra ciutat ja formava part del Bisbat de Vich, va fer la consagració el bisbe Frugifer, assistit pels de Barcelona i Urgell.
Els esposos Salla i Ricard, que costejaren tan bella obra, moriren abans de veure-la acabada, però els seus cossos hi foren enterrats, car els seus fills Isarn i Wifred s’emprengueren la terminació.
No disposem de prou espai per a descriure el vell monestir ni per a reproduir les belles pàgines dels llibres d’història que en parlen, per això ens limitem a anotar que ja fa gairebé mil anys que Manresa anava a l’avantguarda de la civilització en la Nació que s’estava consolidant.
1345: El rei Pere III aprova la concòrdia entre Manresa i el bisbat de Vic sobre la séquia
3 de desembre de 1345.– De retorn de Perpinyà, on va permanèixer amb la seva Cort fins el mes de setembre, el gran rei Pere III, trobant-se a Girona, va rebre les actes de la concòrdia signada el dia 20 de novembre sobre la Céquia, entre el Bisbat de Vich i la ciutat de Manresa. Llavors el rei va atorgar la seva aprovació, car és sabut el gran afecte que sentia per a la nostra ciutat, i com desitjava que el privilegi que ens havia concedir esdevingués una bella realitat que enriquís les nostres terres.
Aquesta concòrdia també va ésser aprovada pel Sant Pare Climent VI, el mes de juny del cinquè any del seu pontificat.
1742: El convent de sant Domènec demana permís per fer la seva processó
3 de desembre de 1742.– La Comunitat del Convent de Sant Domènec, al·legant els mateixos drets que el dia 12 d’octubre havien volgut els frares de Carme, varen sol·licitar permís que a poder fer públicament la seva processó, dement a l’ensems que amb l’autorització se’ls assenyalés els carrers i places que havien de seguir.
EL PLA DE BAGES, 4 de desembre de 1925 (*)
(*) La data del diari està equivocada, diu 5 de desembre (Nota del transcriptor).
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1632: Compra d’un relicari de plata per a la Seu
4 de desembre de 1632.– Trobant-se a Barcelona l’il·lustre pavorde de Manresa Dr. Jaume Llagostera, va adquirir un bell relicari de plata cisellada per a guardar-hi la Santa Espina.
Per mediació del seu criat Francesc Mas, va enviar-lo a Manresa amb una lletra per al Capítol de la Seu pregant que l’església de la Seu admetés el seu present, el qual va arribar dos dies després, festa de Sant Nicolau.
1681: Proves de l’existència del bisbat de Manresa
4 de desembre de 1681.– En diferentes avinenteses hem escrit afirmant l’existència del Bisbat de Manresa independent del de Vich.
Hem anotat dades irrefutables com l’edició dels Concilis feta a París l’any 1509 i l’anterior a Venècia, el martiri de St. Valentí i St. Iscle, la Butlla de Calixte II, la lletra de Bernat de Boades el 1420 donant compte de les dades trobades per ell a la Biblioteca del Vaticà, el llibre de Concòrdies (1) de l’Arxiu Capitular i tantes i tantes proves, que bé podem anotar una afirmació del P. Roig i Gelpi (2), el qual trobant-se a Saragossa el 4 de desembre e 1681, va obtenir del Justícia del Regne l’il·lustre senyor Lluís d’Exea i Folguera l’asseveració de què en les actes del VI.è (3) Concili de Toledo les signatures dels bisbes de Vich i de Manresa eren separades, signant el primer: “Esteve, bisbe ausonense” i l’altre “Just, bisbe de Manresa”.
- El fol. 5 apareix arrencat, però hom guarda una certificació del Rnt. Joan Cantarell.
- Roig i Gelpi, pàg. 59.
- El cronista d’aquests fulls ha pogut obtenir la comprovació de què l’afirmació del Justícia d’Aragó era certa, perquè en el llibre dels Concilis al referir-se al de 9 de gener del 638 a Toledo, anota 42 prelats, entre ells el de Vich i el de Manresa.
EL PLA DE BAGES, 5 de desembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1859: S’aproven dues pensions vitalícies per a invàlids de la guerra d’Àfrica
5 de desembre de 1859.– La guerra d’Àfrica, vestida de llegendes que influenciaven en l’esperit de les gents, va obtenir un entusiasme dintre de Catalunya, que poc l’haurien sospitat mai els coneixedors de l’ànima racial.
Van haver-hi manresans voluntaris, enlluernats per les gestes d’aquell català, que havent arribat a ésser un militar de prestigi, nosaltres avui l’admirem més com a polític d’àmplia visió. Ens referim a En Prim, l’home que si no hagués estat assassinat hauria variat el pervindre d’Europa.
Abans, però, Manresa es va distingir més pels seus esforços humanitaris que pels exabruptes bèl·lics. Poble aimant del treball, sabia que la guerra era la pitjor calamitat pels pobles.
Ja al començar les operacions i les expedicions es va constituir una Junta benèfica que cuidava d’enviar caixes de benes, draps, desfiles i medicaments pels ferits. Tothom hi col·laborava en aquella obra local precursora de la gran organització Internacional d’avui que amb la senyal de la Creu roja de sang, campeja pel món dient als homes tota la barbàrie i tot l’horror de les guerres.
Avui fa els anys que Manresa compadida dels pobres minyons que la guerra tornava invàlids pel treball, va crear dues pensions vitalícies per dos d’aquests infortunats, que sense això, després d’haver quedat inútils per un tòpic extrany no tenien altre recurs que anar a engruixir la llegió desgraciada dels captaires.
EL PLA DE BAGES, 7 de desembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1524: Carta d’agraïment de sant Ignasi de Loiola als senyors d’Amigant i altres benefactors
6 de desembre de 1524.– Són una bona prova que Sant
Ignasi de Loiola va guardar sempre gran afecte per la nostra ciutat, els constants testimonis de correspondència sostinguda, durant la seva vida, amb honorables ciutadans de Manresa, Avui mateix fa els anys que des de Barcelona regraciava per carta, a alguns benefactors seus, com després va escriure des de Jerusalem, de Roma i de París, als nobles senyors d’Amigant i altres manresans als quals prodigava els seus consells.
1603: Petició a Felip III per fundar un col·legi de jesuïtes
6 de desembre de 1603.– La ciutat va enviar una lletra signada pels senyors Consellers al rei Felip III demanant autorització per fundar a la ciutat un Col·legi de Jesuïtes prop de la Santa Cova.
En el dit escrit es feia constar el gran amor dels manresans al fundador de la Companyia de Jesús i el reconeixement que tothom sentia vers ell pels bons exemples de santedat que donà durant la seva estada i pels miracles obrats.
1370: S’inclouen vuit esglésies dins la parròquia de la Seu
7 de desembre de 1370.– Essent Vicari General de la Diòcesi el Rnd. Dr. Jaume Singla va dictar sentència definint que les esglésies de Viladordis, Sant Iscle, Vilatorrada, Salelles, Claret, Juncadella, Valformosa i Sant Bartomeu radiquen dins de la Parròquia de Santa Maria de Manresa, tenint com a primera autoritat el Paborde de la Seu.
1585: Felip III reconeix a Manresa la reial salvaguàrdia sobre la Séquia
7 de desembre de 1585.– El rei Felip III va confirmar a favor de Manresa la reial salvaguàrdia sobre la Céquia que havia estat concedida en 1551.
1618: Reconeixement de la immaculada concepció de Maria
7 de desembre de 1618.– Amb una solemnitat grandiosa, Manresa va fer solemne vot col·lectiu de confessar i regonèixer públicament la Immaculada Concepció de la Verge Maria. Amb aquell motiu es va fer una solemne processó i lluminàries públiques. També van haver-hi diversions públiques.
EL PLA DE BAGES, 9 de desembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1566: La confraria dels favets estrena senyera
8 de desembre de 1566.– La Confraria de la Immaculada Concepció, dita vulgarment “Els favets”, va créixer ben ràpidament per la gran devoció que els manresans sentien per la Mare de Déu, i avui fa 359 anys que citada confraria estrenava la primera senyera enmig de les festes populars.
1609: Manresa rep amb gran joia la beatificació d’Ignasi de Loiola
9 de desembre de 1609.– La data de la Beatificació del servent de Déu, Ignasi de Loyola, és tanmateix un fet ben lligat amb la història de Manresa, car enlloc, ni en el poble nadiu del fundador de la Companyia de Jesús, es va rebre amb tanta joia la nova tan esperada. No és perquè sí que molts autors han dit de Manresa que era ignasiana per excel·lència.
1642: Carta d’agraïment del mariscal de la Mothe als manresans
9 de desembre de 1642.– En plena guerra dels Segadors, una Catalunya s’havia separat del tutelatge de Felip IV i el comte duc d’Olivares, aliant-se amb França, llavors va demostrar en diferents avinenteses el gran patriotisme dels seus fills i el llur amor a la terra i les seves llibertats.
Els serveis prestats llavors per la ciutat són incomptables, com ho proven les cartes de regraciament que adreçà la Generalitat i els principals caps al nostre Consell.
Avui mateix anotem amb orgull la lletra del mariscal de La Mothe, el qual en català i en nom del rei de França diu el seu agraïment als manresans. És en aquella guerra, més que en cap altra, quan els manresans acreditaren la seva noblesa i la seva lleialtat envers l’esperit de la raça i el seu amor a la llibertat.
1681: Manresa, obligada a pagar 502 lliures per la coronació del rei Carles II
9 de desembre de 1681.– El regnat de Carles II, fill de Carles IV (*), va ésser un nou graó a la decadència general del país. Catalunya va demostrar certa simpatia pel germà natural del rei En Joan d’Àustria, fill de la Maria Calderón i el rei Felip, però en el fons hi havia un anhel per a demostrar que l’esperit del poble era el mateix que imperava en el regnat anterior.
Tothom, però, va tenir de contribuir a les despeses del coronament del rei, millor dit, a la mena de contribució que per a tal motiu s’assenyalava, i avui fa els anys, el notari Marian Anfesta, donava fe de què Manresa era obligada a pagar 502 lliures de drets.
(*) Confusió de l’autor, es refereix al rei Felip IV de Castella (Nota del transcriptor).
EL PLA DE BAGES, 10 de desembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1689: Carta de gratitud a Manresa del rei Carles II
10 de desembre de 1689.– El funest regnat de Carles II, que tan trist desenllaç va tenir, quan morint sense successió directa va ésser pròdig en lluites i commocions populars, culminà durant els anys 1687, 88 i 89, quan la actitud de les forces del marquès de Leganés feia preveure una nova revolta general com en el Corpus de Sang.
Les guerres anteriors havien extenuat al país, i la misèria augmentà amb la plaga de llagosta que va destruir les collites en molts llocs. Malgrat això s’exigien suministres i tributs molt crescuts, i per acabar d’exasperar a les bones gents, se’ls obligava a cedir les millors cambres i els millors plats als allotjats, que llavors no eren pas com ara, soldats sortits del mateix poble en virtut de les quintes, sinó tropes mercenàries.
El caient que prenien les coses va determinar al govern de Madrid a rellevar al Virrei i a reconèixer tots els càrrecs populars, nomenant-se per Virrei al duc de Medinasidonia, persona grata als catalans. No obstant les calamitats van augmentar amb la represa d’hostilitats entre França i les tropes castellanes, car el teatre de la guerra va ésser la terra catalana.
Els francesos no arribaren fins a Manresa aquella vegada, i el Consell de la ciutat, obrant amb hàbil sentit polític va secundar l’esforç de les tropes del rei Carles, per tal d’acabar d’un cop amb tanta guerra i malestrugança. Aquella actitud dels manresans ha fet creure a algun autor que la nostra ciutat va fer la part dels Virreis contra la terra i això és fals, car ho desmenteixen tots els actes heroics d’abans i després.
No es pot judicar per la carta de gratitud que avui fa els anys va enviar el rei Carles car era una cosa formulària, ja que molts altres pobles la reberen igual. De més, en el cas que diu la carta, Manresa es va limitar a entregar la grana exigida per les forces de cavalleria, perquè davant d’una força tan superior no li quedava altre recurs.
EL PLA DE BAGES, 11 de desembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1589: Conflicte entre la basílica de la Seu i el bisbat de Vic
11 de desembre de 1589.– L’il·lustre paborde de la Seu, que llavors era el Dr. Reverend Rafel de Casanova (1) va sostenir una llarga qüestió de jurisdicció i de competència amb el vicari general el Bisbat, el qual conferia nomenaments per a les esglésies filials de la nostra Seu, malgrat els privilegis establerts a favor de la Pavordia de Manresa, ratificats per sentència de Vich, de data 7 de desembre de 1370.
El vicari general es resistia a atendre la raonada reclamació del doctor Casanova. Llavors aquest va fer un requeriment notarial per medi de l’escrivà públic senyor Pere Torres, amb l’intent de defensar els drets de presentació i col·lació de la Seu de Manresa per les seves filials, davant de les autoritats competents.
L’actitud respectuosa i digna del nostre paborde, va ésser ben vista per la ciutat, zelosa dels seus drets. De més, en aquell cas hi havia el fons de rivalitat que les coses del Bisbat creaven sempre entre Manresa i Vich, i que avui ja es pot dir que han acabat del tot, g. a. D.
1820: Pregàries a Joncadella per demanar la pluja
11 de desembre de 1820.– Any de gran secada aquell any, en tota la comarca, i la misèria amenaça les llars de la nostra pagesia, car no n’hi havia pas prou amb les terres de regadiu.
Varen fer-se les pregàries de consuetud, però en vista que el temps seguia sec, s’acudí a la Patrona del Pla de Bages, la Verge de Juncadella, i avui fa 105 anys una gran gernació anava al Santuari d’on fou treta en processó la Santa Imatge, demanant la pluja tan esperada.
(1) Com que el nom haurà estranyat a algun lector, volem recollir la creença d’algun docte amic, que opina, per una sèrie de deduccions, que aquell paborde pertanyia a la família dels ascendents del gran Rafel de Casanova, conseller en cap de Barcelona, en 1714.
EL PLA DE BAGES, 12 de desembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1617: La confraria de Minerva contracta un argenter
12 de desembre de 1617.– Aquell any eren administradors de la Confraria de la Minerva els compatricis, el Rvnd. Canonge de la Seu, Dr. Francesc Ferrer, el beneficiat Rvnd. Josep Capdepós i els senyors Bernat Vilatorrada, Rafel Valls, Francesc Closa i Baltasar Anglada, els quals acordaren enriquir la custòdia i, per tant, s’entrevistaren amb l’argenter Antoni Lloreda, convenint en afegir vuit figures i deu columnes de plata a la custòdia antiga i daurar el vericle.
El tracte es va fer davant del notari Maurici Goma, i l’argenter es va comprometre a tenir acabat el treball per les festes del Corpus de l’any següent.
És tradició – i això ho recollim amb les naturals reserves- que en veure la rica custòdia, un cop acabada, un ciutadà va lamentar-se que no duraria gaire més de 200 anys. A més, algú afirma que era el mateix Anglada, al qual, no solament se li atribueix la dita, sinó que fins es diu si va senyalar com a durada màxima l’any 1823.
El que hi ha de cert és que en 1823 l’Ajuntament la va dur a Barcelona per a fer-la fondre.
1645: Es reconeixen dues escrivanies a Manresa
12 de desembre de 1645.– La cúria eclesiàstica de Barcelona, tot atenent-se a la Butlla Apostòlica de 1345, sobre les escrivanies, ratificà els acords del pavorde de la Seu, Rvnd. Dr. Joan Garriga i el Consell fet segons els privilegis i reials sentències que concedien a Manresa dues escrivanies: la pública i la de la vegueria.
EL PLA DE BAGES, 14 de desembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1538: Fundació a Manresa del convent de les caputxines
13 de desembre de 1538.– Arriben a la nostra ciutat per fundar el Monestir i Convent de les MM. Caputxines, les cinc religioses de l’Ordre, que en el dia 10 havien sortit del Convent de Santa Margarida de Barcelona.
És molt interessant la relació que sobre la fundació i viatge de les cinc religioses va fer sor Eufràsia Soldevila, abadesa del Convent de Barcelona, el cavaller manresà Joan de Peguera, i que hom pot llegir en el llibre de Magí Canyelles, publicat sota la direcció del nostre il·lustre Arxiver En Leonci Soler i March.
Entre les religioses que varen venir, hi havia la M. Francesca Rosell en qualitat d’Abadessa, la qual havia rebut l’hàbit de la mateixa venerable fundadora, la Mare Serafina, que com sap el lector era filla de Manresa.
1676: El consell de la ciutat no pot assumir els salaris del metge i del cirurgià de l’hospital
13 de desembre de 1676.– A conseqüència de les càrregues que pesaven sobre la ciutat, el Consell va acordar que el salari del metge de l’Hospital no podria ésser atès per la ciutat, i per tant el començaren a pagar els administradors del benèfic establiment.
Per ço que al cirurgià pertoca, es va prendre un acord semblant.
1824: Bateig de la campana de l’església de Valldaura
13 de desembre de 1824.– El Dr. Roca, el Domer de la Seu, assistit pel canonge Dr. Soldevila i de les Comunitats de la Seu, Sant Domènec, Sant Francesc i Carmelites, va batejar solemnement la campana de Valldaura, i varen ésser padrins En Ramón Font i Na Joaquima Llovet.
1655: Avís de la vinguda de Joan d’Àustria a Manresa
14 de desembre de 1655.– Essent Conseller en cap de la ciutat el senyor Francesc Parera, va arribar de sobte a Manresa el secretari del virrei Joan d’Àustria, senyor Joan Arespacochaga, el qual va notificar que el seu senyor venia a Manresa urgentment des de Solsona, ciutat que acabava de conquistar.
El senyor Perera va reunir-se de primer antuvi amb els seus companys, Francesc Soler, Francesc Calsina i Vicens Sala, i convocaren Consell, acordant-se enviar una comissió a Solsona per a oferir a Joan d’Àustria els respectes de la ciutat.
Mentre s’esperava la seva vinguda, el secretari va posar a casa el conseller Perera i es començaren els preparatius per a fer una solemne rebuda.
EL PLA DE BAGES, 16 de desembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1453: Concòrdia entre el paborde de la Seu i el prior del Carme
15 de desembre de 1453 (1).– El Rvnd. Paborde de la Seu, Dr. Joan Pera, i el capítol, arriben a una concòrdia amb el Pare Prior i Comunitat de Ntra. Sra. Del Carme, sobre l’administració de sagraments, processons i enterraments.
Dita concòrdia consta de deu capítols, el darrer dels quals és un compromís de pagar una multa de 50 lliures per cada infracció, però amb el ben entès, que la Comunitat que cobri dita quantitat, no en podrà beneficiar d’altra manera que adquirint un joiell per al culte de l’església.
(1) Aquest full va ésser retirat de l’edició d’ahir, per manca d’espai.
1854: Tres manresans són afusellats pels carlins
15 de desembre de 1854.– Les tropes dites lliberals, afusellaren quatre carlins de Tarragona i tres de Manresa, abans de complir-se tres hores i d’haver estat empresonats amb paraula d’honor que els seria respectada la vida.
De la mort d’aquells set homes, tres dels quals eren manresans, cal senyalar-ne un bell alliçonament, car nosaltres, homes d’esperit obert, sabem tenir un gest d’admiració i de respecte davant d’un esclat ideològic honradament sustentat. Per això anotem que podent salvar les llurs vides si renegaven dels seus ideals, preferiren ésser afusellats, i amb gran ardidesa, en agenollar-se per a morir, vitorejaren a la religió catòlica i a l’home que ells reconeixien per rei, sota el nom de Carles VI.
1872: L’ajuntament estableix un mercat dominical a la plaça gran
15 de desembre de 1872.– Segons nota escrita de Rvnd. Cantarell, l’Ajuntament va establir un mercat públic a la plaça gran, en diumenge.
1296: Fundació del benefici més antic de Manresa
16 de desembre de 1296.– El Rnd. Paborde Dr. Dalmau Solà va fundar un benefici sota la invocació de Santa Magdalena.
Segurament que dit benefici fundat ara fa 629 anys deu ésser el més antic de Manresa. En tot cas, nosaltres no tenim notícia de cap altra fundació de beneficis de data més vella.
1640: Pau Claris demana provisions i reforços a Manresa i la ciutat respon
16 de desembre de 1640.– El gran Pau Claris, des de Barcelona va enviar una lletra, al Consell de la nostra ciutat, en la qual al parlar de la marxa de la guerra en el camp de Tarragona expressava la seva fe no sols en la resistència dels catalans, sinó que confia en poder empendre una ofensiva “majorment -diu- havent Vostres Merces, acudit amb tanta finesa.” (2)
Després senyala la necessitat de enviar tota mena de aprovisionament, ultra dels homes que la ciutat hi tenia, i Manresa s’apressà a fer-ho. Pau Claris en aquella carta confia tant en la victòria catalana dient “ab lo favor de Déu puis defensàm sa causa, nos ajudarà, com o esperimentàm amb lo succés de Lleyda.”
Aquella carta duia el segell de la Generalitat de Catalunya i el gran patriota la signava així: “Lo canonge Pau Claris”.
En el curs d’aquests fulls sovint trobarem testimonis tan valuosos com aquest de la lealtat dels nostres abantpassats envers la terra mare.
(2) Es referia a les companyies de homes que la ciutat armà i que en parlarem abastament, segons certificats del mariscal La Mothe, del governador delegat per la Generalitat per la defensa de Montserrat, en F. Descatllar i altres-
1655: Una brillant comitiva rep Joan d’Àustria a Manresa
16 de desembre de 1655.– Si en l’hora de lluitar per la santa llibertat i pels drets de la raça, Manresa sabia respondre dignament, també quan calia mantenia una digna tradició de cortesia. La guerra havia acabat i Joan d’Àustria en nom del rei havia promès respectar tot això que més estimaven els catalans, Manresa doncs, mentres els pactes fossin complerts pel rei també cumplia. Per això trobem que en arribar a Manresa, avui fa 270 anys s’organitzà una brillant comitiva que l’anà a rebre a Puigberenguer on li reiteraren els respectes que havien anat a presentar-li a Solsona el Dr. Francesc Thauler i en Pere Torras comissionats pel Consell del qual formaven part.
Ja parlarem dels detalls més interessants i d’algunes anècdotes de l’estada de Joan d’Àustria a Manresa car no va marxar fins el dia 8 de gener de l’any següent.
EL PLA DE BAGES, 17 de desembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1655: Presents de Manresa a Joan d’Àustria
17 de desembre de 1655.– Durant l’estada de Joan d’Àustria en la nostra ciutat s’estatjà en la casa de Lluís Soler, a la Plaça. El seu consell i nobles del seguici varen ésser allotjats a Casa de la Ciutat i les dels principals prohoms.
Avui fa els anys, l’endemà de l’arribada acudiren dos Síndics a complimentar a Joan d’Àustria en nom del Consell i per demanar autorització per fer-li un present. Canyelles explica així l’ordre de la comitiva i la valor dels presents:
“Se partí lo present de la Casa de la Ciutat dret a Palacio de la forma que segueix:
Primerament, los menestrils tocant.
2. 4 fadrins, de dos en dos, aportant dos vedelles escorxades grasíssimes i dignes d’ésser vistes.
3. 2 fadrins amb sa barra aportant 12 porcells nets ab sa taronjeta a la boca.
4. 12 fadrins de dos en dos, ab sa barra aportant 6 moltons, nets i grassos, lo que es podia desitjar.
5. 6 fadrins ab tres barres de perdius.
6. 6 fadrins ab tres barres de conills.
7. 6 fadrins ab tres barres de gallines.
8. 4 fadrins ab dos barres de capons.
9. 4 fadrins quiscun ab un barraló vi blanch.
10. 8 fadrins quiscun amb barraló vi negre.
11. 6 fadrins quiscun ab un paner de raïms.
12. 4 fadrins quiscun ab un cànter de mel.
13. 2 fadrins quiscun ab una gerra de llet.
Diu també que S. A., després de remerciar el present, solament reservà la mel, els raïms i la llet, repartint tot el demés entre els hospitals, convents comitiva. També va fer repartir setze dobles d’or entre els fadrins que li portaren el present de la ciutat.
És interessant aquest cas ocorregut el de l’arribada: Joan d’Àustria sabia prou bé com Manresa se havia distingit lluitant contra les forces del seu pare, fins que ell va reconèixer tots els drets i privilegis dels catalans, i, no obstat, en fer la cerimònia d’entregar les claus de la ciutat (1), va tornar-les al Consell dient que sabia prou bé que amb el mateix esforç que lluitaven pels seus drets complirien en la pau els pactes fets. De més va voler que cuidés de la seva guarda personal, una de les companyies de la ciutat, en lloc de la força que l’acompanyava.
Val a dir, però, que la lleialtat dels manresans i que Joan d’Àustria savia el cas que en l’avinentesa de tornar Barcelona reconèixer Felip IV, mitjançant la conservació dels drets i privilegis de tot Catalunya, algunes ciutats demanaren municions a Manresa, però els nostres avantpassats les negaren dient que la Generalitat ja havia pactat i que calia ésser lleial en la pau.
(1) No era pas una entrega de claus per rendiment de guerra, sinó una costum formulari.
1681: El capítol de la seu decideix construir la capella de sant Agustí
17 de desembre de 1681 – L’il·lustre capítol de la Seu va resoldre que es fes la capella de Sant Agustí en els claustres.
EL PLA DE BAGES, 18 de desembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1698: La comunitat de la seu impedeix al bisbe de Vic entrar a la capella de sant Agustí
18 de desembre de 1698.– La història del nostre bisbat es pròdiga en incidents, plantejats més que per res per raons de competència, car mai va haver-hi cap cas que afectés a les essències de l’Església.
Com a curiosa nota que revela el zel de la Comunitat de la Seu en vetllar per llurs privilegis, hom anota les incidències ocorregudes en tal dia com avui de l’any 1698, quant el Capítol després de rebre com calia al Sr. Bisbe i d’assistir-lo dintre la Seu, i prestar-li obediència li impedí entrar a la Capella de St. Agustí, al·legant els drets i privilegis vigents, que semblaven oblidats, per alguns funcionaris de la Cúria de Vich.
Cal tenir en compte la Butlla del St. Pare Gregori IX en 1227 i les ratificacions i ampliacions successives que feien dependir directament de Roma algunes coses de la nostra Seu.
1808: Arribada del mariscal O’Doyle per presidir la junta de defensa de la ciutat
18 de desembre de 1808.– En plena guerra de la Independència arribà el Mariscal de Camp Lord O’Doyle, per presidir la Junta de Defensa de la Ciutat i organitzar tot l’aspecte tècnic militar que com quasi tota la península l’habia de suplir la voluntat dels lluitadors.
Potser la guerra de “guerrilles” era la de més resultats, però faran bé els historiadors de la guerra dita de la Independència no oblidant el paper dels exercits i tècnics anglesos, i tenint en compte, de més els qualificatius que en la Guerra Europea, colonització del Riff, Marroc, Síria, Transval etc. etc.
EL PLA DE BAGES, 19 de desembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1602: La reina Margarida d’Àustria rep dues pedres de la cova de sant Ignasi
19 de desembre de 1602 – Des de la nostra ciutat varen ésser enviats a Madrid a la reina Na Margarida d’Àustria dos troços de pedra de la roca de la Cova de Sant Ignasi car la reina havia fet saber els seus pietosos anhels de tenir-ne pels prodigis que li havien contat i per ésser molt devota del fundador de la Companyia de Jesús.
Dites pedres arribaren a la Cort de Castella en els primers dies de 1603.
Conta un cronista que la reina estimava tant aquelles pedres, que va cridar un artlleg argenter per fer-les enganxar en or, menys un bocí que el destinà a ésser el millor ornament d’una rosa de rubís i diamants, fent-la posar al centre.
Es fama que solament lluïa aquella joia amb la pedra de la nostra Santa Cova, per les grans solemnitats.
1780: Es demanen al rei quatre canongies més a la basílica de la Seu
19 de desembre de 1780 – L’Ajuntament adreça una instància al rei, sol·licitant la creació de quatre canongies d’ofici en la nostra Basílica de la Seu, apoiant una exposició que en el Capítol de Canonges li havia adreçat feia uns quants mesos.
Hom trobà una nota dient que la petició del Capítol va ésser signada i cursada al rei el dia 10 de maig d’aquell any.
EL PLA DE BAGES, 21 de desembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1651: El duc de Cardona demana nous socors a Manresa per la guerra
20 de desembre de 1651.– Era aleshores que respectats els drets i privilegis de la terra catalana, els manresans tornaven a sacrificar-se en les guerres del govern de Felip IV contra França. Avui trobem una carta del duc de Cardona, des de Perpinyà, dirigida al Capítol de Manresa i als senyors Canonges agraint els serveis prestats i demanant nous socors per a la guerra.
Hem de recordar que fins que va venir la pau dels Pirineus, la qual va donar per resultats el desmembrament de Catalunya, no varen saber veure els catalans l’horrible tragèdia de la falta d’un sentit polític que guiés el seu encès patriotisme. Els grans cabdills de la terra, dividits en acceptar els uns la unió amb Castella i els altres amb França, no varen saber preveure que per damunt de tot calia que asseguressin la unitat catalana, i seguir la sort del país que fos.
1815: Es fa mesurar del canal de la Sèquia
20 de desembre de 1815.– Per gent entesa en les arts de mestre d’obra i d’agricultura, la Molt Il·ltre Junta de la Céquia va fer medir el canal i reconèixer el seu estat.
Allavors va lliurar-se una certificació dient que tenia 15.920 canes catalanes.
1865: S’inaugura del telègraf públic
20 de desembre de 1865.– Es va inaugurar per al públic el telègraf instal·lat als baixos de la Casa de la Ciutat.
El primer ciutadà que va servir-se’n va ésser el senyor Joan Orpina.
1383: El rei Pere III autoritza el consell de Manresa a posar nous impostos per acabar les muralles
21 de desembre de 1383.– El gran rei En Pere, de Monçó estant, on allavors residia amb la Cort, va autoritzar a la nostra ciutat per enllestir l’obra de les muralles, torratxes i foses, podés imposar determinats drets.
Referent a la construcció de les antigues muralles que rodejaven la ciutat, ja trobarem en altres Fulls dades ben interessants, car avui no tenim pas prou espai.
EL PLA DE BAGES, 24 de desembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1619: El comanador de l’orde de sant Joan de Malta, admirador de la cova de sant Ignasi
22 de desembre de 1619.– El comendador de l’Ordre de Sant Joan de Malta, fra Luperci d’Arbizu, era un gran devot de Sant Ignasi, i va laborar molt per l’honrament de la Santa Cova i la fundació del Col·legi de Sant Ignasi.
Són notables les lletres enviades al P. General dels jesuïtes pel citat comendador, en especial la que va escriure avui fa 306 anys fent l’apologia de la Cova, la qual segons sostenia ben raonadament, era tant venerables com altres llocs de gran devoció.
1813: La confraria de la Puríssima reprèn les seves festes
22 de desembre de 1813.– Des de 1809 que la Confraria de la Puríssima no celebrava les seves festes, i llavors es va celebrar una reunió, en la qual es va acordar realçar de nou la Confraria amb les seves tradicions, encarregant-se l’Ajuntament de nomenar els administradors com ho feia per la Llum i els Cossos Sants.
1871: Gran gelada
22 de desembre de 1871.– El termòmetre va mantenir-se a 7 sota zero, glaçant-se l’aigua de les canyeries i dels carrers.
1872: Manresa paga un rescat de manresans presos pels carlins
22 de desembre de 1872.– Una comissió de la nostra ciutat va anar a Rajadell per pagar 9.000 duros que el general carlí Castells va imposar a Manresa en concepte de contribució. Llavors varen quedar en llibertat 9 manresans que citat cap carlí tenia presos en garantia.
1645: Pere Cardona pren possessió de les escrivanies públiques
23 de desembre de 1645.– El síndic Pere Cardona va prendre possessió de les escrivanies públiques, segons el procés i acords dels quals ja n’hem parlat en altres Fulls, ultimats pel paborde Dr. Joan Garriga.
1808: S’aixeca el sometent general contra els francesos
23 de desembre de 1808.– S’aixeca el Sometent General per haver rebut avís que els francesos es dirigien novament a Manresa pel camí d’Esparreguera.
1552: Felip II concedeix a Manresa fer mercat els dilluns i dijous
24 de desembre de 1552.– Tres anys abans de la renúncia de Carles I, quan ja feia anys que el seu fill hereu, el qual des de 1555 esdevingué Felip II, regentava els països de la corona, es trobava a Montsó, lloc on en 1542 havia jurat.
Des de dita ciutat Felip II va concedir, avi fa els anys, el privilegi de què Manresa podés celebrar mercat el dilluns i dijous de cada setmana.
EL PLA DE BAGES, 28 de desembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1868: Deixa de publicar-se “La crónica de Manresa”
25 de desembre de 1868.– Deixa de publicar-se el portaveu de la conciliació lliberal “La Crónica de Manresa”.
1318: Fundació de l’església de sant Pere Màrtir i del convent de predicadors
26 de desembre de 1318.– Després d’haver lograt en 1305 les llicències del Sant Pare Climent V, del rei Joan, els Rnds. PP. Dominics, fundaren, al costat de les Muralles, vora les hortes del regadiu, l’església de Sant Pere Màrtir i Convent de l’Ordre de Predicadors.
El primer Prior va ésser el Rnd. Frai Llotjer, del Convent de Santa Catarina, de Barcelona que també havia ocupat el càrrec d’Inquisidor General de la Corona d’Aragó.
1842: Inauguració d’un institut de segona ensenyança
26 de desembre de 1842.– S’inaugurà a Manresa un Institut Oficial de Segona Ensenyança (Batxillerat), que avui és substituït per un Col·legi Municipal.
Tanmateix, és ben lamentable que avui no tinguem l’institut, car era la porta oberta per la gent d’humil posició a l’estudi d’una carrera. Es de tan capital interès el problema de tenir o no Institut, que bé caldrà plantejar-lo una vegada més en altre secció del diari.
1868: Alfonsins i carlistes planten cartells contra la república
27 de desembre de 1868.– Entre republicans, carlistes i lliberals alfonsins hi havia profundes diferències i hom es combatia en tots els ordres de la vida ciutadana quan els seus apassionaments o la idolatria, no els empenyia a les guerres civils de tat trista recordança.
En l’època a que correspon aquest full, l’idea de la república com a forma de govern més perfecte anava prenent peu i per això en saber-se que Castelar, Sunyer i Capdevila venien a Manresa a fer uns discursos de propaganda, els alfonsins i carlistes varen córrer a plantar uns cartells aconsellant al poble contra els propagandistes.
1823: Trasllat de les víctimes dels Tres Roures a la Cova
28 de desembre de 1823.– Amb solemne Processó es varen traslladar a la Santa Cova les despulles de les víctimes dels Tres Roures, des del Cementiri de Sant Pau de la Guàrdia, mentre s’esperava que s’acabés el panteó.
EL PLA DE BAGES, 29 de desembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1809: Pregàries per l’èxit de l’exèrcit espanyol contra el francès
29 de desembre de 1809.– Cada vegada que a l’anar a escriure aquests fulls hom topa amb un mot de la guerra dita de la Independència, deixaria el paper en blanc, car la tasca que des del 6 de juny ens hem imposat no és pas la de copiar fredament ço que ens diuen els vells papers de casa, sinó la de dir-ho de bell nou a través de les sensacions que ens ha fet sentir cada cas.
La nostra actitud davant d’aquella guerra és ben coneguda. Estem més a prop del gran bisbe Torres-Amat, que del doctor Montanyà o de Maurici Carrió, per exemple, i amb tot som comprensius sabem admirar l’esperit heroic dels nostres avis, estudiant l’ambient que es respirava als principis del segle passat en la nostra terra.
Avui si disposéssim de l’espai necessari ens referiríem millor a glossar el darrer llibre l’Alfons Danvila i a saludar l’aparició en “El Sol” de Madrid, d’un fulletó amb els altres llibres d’un home que tracta amb tanta ponderació i amb una altra llengua els aconteixements del segle XVIII que tant ens afecten.
El lector ja té noticia de la valor de les novel·les històriques d’Alfons Danvila, per un article nostre de l’altre dia, i per això ens limitarem a anotar en el full d’avui les pregàries d’ara fa 116 anys, a l’església de les Monges Caputxines, pel bon èxit de les armes espanyoles, tot recomanant al lector l’estudi de la guerra que va acabar en 1714, la dels Segadors, el compromís de Casp i tants altres aspectes de la nostra història que tanta valor tenen per a mantenir la influència de l’esperit racial en les nostres ànimes.
EL PLA DE BAGES, 30 de desembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1592: Secularització dels canonges de l’orde de sant Agustí
30 de desembre de 1592.– Segons acta aixecada pel notari Pere Torras, en la data d’avui fa 333 anys, el senyor Arquebisbe de Tarragona Il·lm. Dr. Joan Terès, obrant per delegació de S. S. El Papa Climent VIII va secularitzar els Canonges, Abat Prior de la nostra Seu, que des de l’any 909 vestien l’hàbit de l’Ordre de Sant Agustí.
El mateix Arquebisbe va nomenar canonge a Mossèn Jaume Benetes aquell dia mateix, i va suspendre tots els canonicats fins que s’haguessin obtingut la imposició dels nous hàbits, cosa que varen fer seguidament.
1742: Deixa 40 lliures de plata per fer un receptacle de la santa espina
30 de desembre de 1742.– L’Il·ltre. Canonge de la Seu Rnd. Mn. Joaquim Rovira, va deixar en el seu testament 40 lliures catalanes de plata, destinades a fer un receptacle per la Santa Espina.
Es varen complir les disposicions de Mossèn Rovira construint el receptacle en la Capella de Sant Agustí.
EL PLA DE BAGES, 31 de desembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1778: Construcció d’una llibreria sobre el portal de sant Martí
31 de desembre de 1778.– A la Seu es nomenà la Comissió que havia de tenir cura de la nova construcció que s’anava a bastir sobre el portal de Sant Martí, destinada a llibreria.
1812: Ordres sobre molturació i panificació del blat
31 de desembre de 1812.– Per tal d’evitar una colla de raons de cada any veu’s aquí ço que es va acordar avui fa 113 anys en la nostra ciutat sobre la molturació i panificació del blat.
De bell antuvi s’establí l’obligació de pesar el blat abans de moldre, donant un tipus de pes unitat per regir-se millor. Des de la molturació era precís pesar la farina i els segons, havent d’abonar el pagès al Moliner nou quartos per quartera mòlta i un quarto pel pes i repès.
La diferència màxima que es va considerar legal entre el blat sencer i els productes mòlts era de dues lliures per quartera, i era obligació del Moliner repossar tot altre diferència.
En les fleques hom havia de pagar un ral per quartera de pa a coure, admetent-se les conques de franc si eren en quantitat proporcionada a la cuita de pa. Ara si les coques les havia de treballar el flequer llavors el client havia d’abonar ademés un quarto per cada coca.
Com que hi havia gent que preferia pagar el forner amb una determinada quantitat de pasta en lloc de moneda, es va dictar una ordre prohivint-ho en absolut per evitar alteracions sanitàries, car el flequer que cobrava amb pasta forçosament havia de barrejar tots els trossos que hom li donava.