EL PLA DE BAGES, 1 d’agost de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1383: Nou privilegi de Pere III a Manresa
1 d’agost de 1383.- El gran rei En Pere (al qual la nostra ciutat deu tants benifets), donant prova una vegada més de l’ampli esperit democràtic que l’animava, va concedir un Real Privilegi (1) obligant a que no solsament el batlle i sots-batlle, sinó que també el veguer i sots-veguer haguessin de posar llurs decrets a les ordenacions del Consell de Manresa.
(1) Llibre Vert, fol. 84
1464: Construcció d’un nou retaule a l’església de sant Miquel
1 d’agost de 1464.- La ciutat concedeix una nova subvenció per ajudar a la construcció del nou retaule de l’església de Sant Miquel.
EL PLA DE BAGES, 3 d’agost de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1252: Unió dels càrrecs de batlle i veguer
2 d’agost de 1252.- Pel reial privilegi otorgat des de Barcelona pel gran Rei En Jaume el Conqueridor, queden vinculats en una mateixa persona els càrrecs de Batlle i Veguer de Manresa, si bé cal fer notar que la vegueria de Manresa comprenia ademés de la comarca de Bages, Bergadà i Llusanès amb les seves respectives capitals.
Més tart, en 9 de febrer de 1392, el rei Joan I (l’aimador de la gentilesa) va ratificar el privilegi al nomenar per ambdos càrrecs el manresà Felip Ferrer.
No obstant, un any després el mateix rei Joan, va separar de nou els dos càrrecs, al convencer’s de que tanmateix era millor que cada un d’ells fos exercit per diferent persona.
1661: Fundació d’una càtedra de filosofia al convent de sant Domènec
2 d’agost de 1661.- El paborde de Castelltersol, el culte manresà Dr. Maurici Perera, va fundar una càtedra de Filosofia en el Convent de Sant Domènec, de la nostra ciutat, dotant-la amb 50 lliures catalanes de plata.
La dita càtedra havia d’ésser proveïda por oposició, entre els P. P. Dominics.
1375: Tercer pacte per la construcció de la Sèquia
3 d’agost de 1375.- Té lloc el tercer pacte per la construcció de l’Acèquia per tal de veure si s’acabava d’una vegada i es proveïa a Manresa de la riquesa d’aigua que tant desitjava.
En aquell deia entre els comissionats del Consell General de la Ciutat i els mestres d’obres de Manresa, Berenguer Figuerola, Pere de Torras i altres, s’acordà per un preu de 42.800 lliures l’acabament de l’obra de l’Acéquia en el plaç màxim d’un any.
EL PLA DE BAGES, 4 d’agost de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1420: Un nombrós públic acudeix a l’exposició de les relíquies dels sants patrons
4 d’agost de 1420.- En tal data com avui d’ara fa 505 anys, va celebrar-se en la nostra ciutat una solemníssima exposició de les sagrades relíquies dels patrons de Manresa, Santa Agnès, Sant Fructuós i Sant Maurici.
Durant les vuit primeres hores de la piadosa exposició, que va tenir lloc en la Basílica de Santa Maria de la Seu, no es podia transitar pel temple a causa del gran estol de persones que acudí de la ciutat a adorar les relíquies dels Sants Màrtirs.
Com a detall que demostra la gran importància que va assolir aquella pietosa exposició, direm que fins es va deixar anar l’adoració a tots els empresonats que hi havia a la ciutat en aquell dia, feta excepció dels condemnats a morir escuarterats o a la forca.
1861: Apareix el setmanari “El manresano”
4 d’agost de 1861.- Comença a veure la llum un setmanari titolat <El Manresano>.
El dia 4 de març de l’any 1864, gairebé tres anys després, va començar a ésser bisetmanal, fins el dia 7 d’octubre de 1866, que va tornar a ésser setmanal.
L’últim número que nosaltres hem vist és del novembre de 1869, i en ell no es parla pas de plegar la publicació, de manera que no podem pas dir exactament quan va sortir de la premsa el darrer número. Sembla, però, que va ésser a l’any 1870.
EL PLA DE BAGES, 5 d’agost de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1675: Manresa organitza una companyia de tropa
5 d’agost de 1675.- Per ordre del duc de Sant German (1), aleshores virrei del Principat, la ciutat de Manresa organitza una companyia de tropa equipada, municionada i pagada amb els cabals del comú.
Dita companyia va servir a Puigcerdà fins el dia 14 de febrer de l’any següent, que els francesos desistiren de continuar el setge.
Tanmateix fóra una interessant ocupació, resumir en un full d’aquests la situació de la nostra terra, durant el regnat del pobre Carles II, que pujà a cenyir-se la corona després de la mort del seu pare, el funest Felip IV, però seria molt extens i a més les circumstàncies no són massa propícies per a comentar honradament les conseqüències polítiques de la guerra que anys abans havia sostingut l’heroica Diputació, en defensa dels drets, privilegis i llibertats de la terra.
Direm només que quan a l’any 1675, Manresa armava una companyia d’homes per a lluitar contra França, encara no estava adormit l’esperit que havia llegat el gran Pau Claris i ja començaven a esdevenir fondes les diferències que havien de fructificar més tard, durant la trista època en què el nostre poble va trobar-se enclòs entre dos enemics poderosos, que se’l passaven com una pilota.
En el full corresponent, sinó enguany, quan sigui possible, ja parlarem de la intervenció que va tenir Manresa en els aconteixements d’aquella època, fins arribar a les gestes glorioses dels nostres avantpassats, des de la guerra encesa, després del Corpus de Sang, en 1640, fins a la trista i gloriosa data de 1714, car és un gran orgull per nosaltres constatar a cada pas el ben sentit i el fervent patriotisme dels nostres avis.
(1) Respectem la nota que hem trobat en l’arxiu particular, d’on treiem les dades per aquests fulls, en la que hi llegim duc de Sant German, en lloc de marquès que encara era aleshores.
EL PLA DE BAGES, 6 d’agost de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1815: Acords i desacords sobre unes despeses extraordinàries de l’ajuntament
6 d’agost de 1815.- L’Ajuntament, amb molt bon encert, va acordar que ademés d’ajudar amb tota la força del seu prestigi a les grans festes que aquell any es celebraren amb motiu de fer-se una solemne exposició de les venerandes relíquies dels Cossos Sants, Patrons de la Ciutat, entregaria 300 lliures de plata per ajudar a sufragar les despeses extraordinàries.
La ciutat va veure amb molts bons ulls la decisió dels Consellers i la Comunitat de la Seu la va agrair com calia.
Contrastant amb això, no va pas fer massa gràcia als nostres avis que es destinessin 300 lliures més per fer-ne donatiu a aquell desgraciat, que va regnar amb el nom de Ferran VII, car aleshores ja havia passat la febre de la guerra i tothom podia mesurar els punts que calçava i ço que valia <El desitjat>.
EL PLA DE BAGES, 7 d’agost de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1827: Manresa allotja una tropa de 500 homes
7 d’agost de 1827.- Estan en el seu període àlgit les qüestions polítiques d’aquella època i ja estès per tot arreu el descontent contra Ferran VII, que cada dia demostra més ineptitut, va arribar a la nostra ciutat una expedició militar composta de 500 homes, els quals era precís allotjar per no haver-hi caserna.
Les autoritats no varen creure oportú distribuir aquella força entre les cases particulars, per mor de la tivantor que hi havia entre el poble i l’exèrcit a causa del descrèdit d’aquella mateixa monarquia que tanta sang i tants esforços havia costat. Cada dia es registraven noves atzagaiades i hom veia que el rei Ferran no feia cas de la Constitució i governava despòticament com rei absolut, i si tal procedir causava general disgust en tot Espanya, ja no cal dir en la nostra terra, de tan magnífica tradició democràtica.
Coneixent l’esperit que animava el nostre poble, l’Ajuntament es va reunir per tal de resoldre la qüestió de l’allotjament, no causant molèsties al veïnat i evitar conflictes que Déu sab les conseqüències que podien tenir.
De moment es va acordar inquibir un centenar d’homes al segon pis de la Casa de la Ciutat i consultar amb les principals famílies. La casa d’Argullol va donar allotjament a cent homes més, a la fàbrica Arenys n’hi varen inquibir uns vuitanta i a una casa que era dels senyors Suanya n’hi varen poguer col·locar altres cinquanta. Els restants varen ser allotjats a l’antic Hostal de Sant Antoni.
EL PLA DE BAGES, 8 d’agost de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1610: Retaule de l’àngel de la guarda
8 d’agost de 1610.- Els estudiants donen a fer pel preu de 50 lliures catalanes de plata, a l’escultor i pintor mestre Joan Malet, el retaule de l’altar de l’Àngel de la Guarda.
En aquella època l’altar de l’Àngel Custodi era administrat pels llicenciats i no hi havia adjudicat cap benefici.
1610: Restauració de la capella de la puríssima concepció
8 d’agost de 1610.- La capella de la Puríssima Concepció que la ciutat havia fet edificar l’any 1551, en els Claustres, va ésser restaurat en el dia de avui fa 315 anys, per acord dels administradors que donaren a fer el nou retaule als mestres pintors i escultors Joan Malet i M. Vidal pel preu de 140 lliures, segons acta del notari Lluís Torras.
Llavors es va col·locar a un costat de l’altar el retaule vell que havia fet pintar el canonge Francesc Mulet (1).
Aquella capella ha sigut reformada en diferents avinenteses. Per això ens abstenim d’extractar ara tot el seu historial, car serà millor que donguem compte de cada modificació en el full del dia corresponent.
Avui, perquè resulta il·legible part de la data en la documentació que disposem, direm, aprofitant l’avinentesa de parlar de la Confraria de la Puríssima, que la bandera l’encarregaren els administradors de l’any 1566.
(1) Es tracta del mateix canonge que va ésser assassinat i que va ressuscitar unes hores per confessar-se i declarar públicament la Immaculada Concepció de Maria.
1661: Signatura de l’escriptura de la càtedra de filosofia
8 d’agost de 1661.- L’il·lustre manresà, Paborde de Castelltersol, Dr. Maurici Parera, signa davant del notari Joan Serra, l’escriptura corresponent a la fundació de la Càtedra de Filosofia a què ens referíem en el nostre full del dia 2 d’aquest mes, inserit en el diari del dia següent, dilluns.
EL PLA DE BAGES, 10 d’agost de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1633: El consell de Manresa fa un donatiu per lluitar contra els heretges
9 d’agost de 1633.- Malgrat i que en els nostres avis compartissin la general corrent d’antipatia i descontent contra els mals governs i al Privat de Felip IV, i fessin ostensible el seu disgust per l’actuació del mateix rei, el Consell de Manresa en data d’avui fa 292 anys, passant la seva religiositat per sobre de tota altra passió, va acordar enviar una important quantitat destinada a contrarestar l’obra dels heretges d’Alemanya.
1688: Quatre persones penjades a la plaça gran
9 d’agost de 1688.- A conseqüència dels fets que han passat a la història, amb el nom de <Motí de les faves>, avui fa 237 anys, varen ésser públicament penjats a la Plaça gran, tres homes i una dona dels que més s’havien significat en aquells lamentables successos, que no detallem perquè el lector que segueix aquesta secció els coneix prou, car ens ha estat forçós parlar-ne en diferents avinenteses.
1240: Donació del comte de Cardona
10 d’agost de 1240.- El comte de Cardona, va fundar una donació, al manteniment de la qual obligava els seus hereus, consistent en entregar 12 cargues de sal cada any als canonges de la Seu de Manresa.
1312: Signatura del bisbe de Vic i Manresa
10 d’agost de 1312.- En aquell cèlebre Concili d’aquesta província eclesiàstica on es va fer comparèixer als Templaris per tal de averiguar si vivien segons les ordenacions de la Santa Església Catòlica i les regles de la seva institució, hi assistí el bisbe d’aquesta diòcesi, que llavors signava, <Bisbe de Vic i Manresa>.
EL PLA DE BAGES, 11 d’agost de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1873: Es treuen les relíquies dels cossos sants de la Seu
11 d’agost de 1873.- Estant en plena guerra civil o carlista i veient que la cosa anava per llarg i que la Basílica de la Seu s’utilitzava com a fortí, tota vegada que per la seva immillorable situació dominava tot una banda de les rodalies de la ciutat, l’Ajuntament i el Cabilde, amb molt bon encert, acordaren traslladar les venerades relíquies dels tres sants Patrons de la ciutat, des de la cripta de la Seu a l’església de Sant Miquel.
El trasllat es féu sense cerimònies, car ultra la comunitat de la Seu, només hi assistiren els que havien estat administradors de la confraria dels Sants Màrtirs durant l’any abans, una comissió de l’ajuntament i algunes altres persones -ben poques- que havien estat prèviament avisades.
Amb tot i que l’acte del trasllat es va dur a cap quietament i en hora que no fossin concorreguts els carrers, molts ciutadans se’n varen donar compte i no cal dir com va córrer l’alarma, tement que la ciutat es convertís en teatre d’operacions.
Ens conta un venerable vell, que era un vailet entremaliat en aquella època, que moltes dones imploraven en alta veu els Cossos Sants, que intercedissin prop del bon Déu perquè s’acabés amb una guerra tan lamentable, que deixava buides les llars i assolava el país.
Segurament que els sants Patrons de la ciutat varen oir el clam, car ara, afortunadament, sembla ben lluny de tornar la possibilitat d’una guerra cada tres setmanes -només que per disputar-se qui havia d’usufructuar el tron- a les que els nostres avis eren tan aficionats, amb tot i que vestissin la seva fal·lera bèlica amb l’afirmació d’una ideologia (1) que diuen estava per sobre la persona del cabdill.
(1) Un vell carlí m’assegura que la persona del pretendent era ço que menys importava en aquella guerra. Les seves manifestacions són tan interessants que hom pensa transcriure-les un dia.
EL PLA DE BAGES, 12 d’agost de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1314: El prior del Carme compra unes cases a Bernat de Castellgalí
12 d’agost de 1314.- El Rvnd. Prior del convent i església de la Nostra Senyora del Carme, que aleshores era el virtuós i savi Frai Tomàs de Spirmano, en nom de la Comunitat compra unes cases i redimeix els censos que pesaven sobre elles, situades al costat del Monestir, en el cantó conegut per Puig del Mercader.
El propietari que ho va vendre era el noble home d’armes Berenguer de Castellgalí, senyor del castell del poble del mateix nom.
1655: Es fon un canó per fabricar teieres pels carrers
12 d’agost de 1655.- Per tal de procedir a la construcció de les graelles o teieres que s’havien de col·locar als caps de carrer, amb el fi d’enllumenar la ciutat des del capvespre fins a l’hora de tancar els portals, el Consell de la ciutat va manar que es desmontés i es fongués el canó d’artilleria que hi havia al castell, i que entre el poble era conegut per <la bombarda de Sant Maure>, perquè feia, segons dita de l’època, <més soroll que por>.
EL PLA DE BAGES, 13 d’agost de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1592: La Seu adquireix el títol del col·legiata
13 d’agost de 1592.- El Sant Pare Climent VIII a petició de Felip II secularitzà l’església de Santa Maria de la Seu, eregint-la en Col·legiata.
Fins llavors la Comunitat de la Seu s’havia regit segons les regles de Sant Agustí.
No obstant la nostra Seu no va perdre cap dels drets, privilegis i concessions de que disfrutava, continuant, després de la secularització, amb els mateixos càrrecs: canonges, beneficiats i usant tots els mateixos hàbits.
1713: Les tropes de Felip V calen foc a Manresa
13 d’agost de 1713.- En plena guerra de successió, Manresa, que ja durant el primer setge de Barcelona (1706) es va distingir lluitant amb el seu Somatent, contra Felip V, fins que va deixar el camp i aixecar el siti, va sofrir molts horrors.
Avui fa 212 anys, al passar les primeres tropes invasores cap a Barcelona van calar foc a moltes cases, mentres la gent apta era entre les partides que en camp lluitaven per la llibertat i la fidelitat a la terra.
Avui senyalem breument aquest cas, perquè tindrem avinentesa de parlar dels altres incendis i devastacions que la nostra ciutat va sofrir el dia 15, en quin dia varen quedar 317 cases destruïdes per aquelles tropes de tan trista recordança.
Recordem amb orgull, no obstant, aquells fets, car són testimoni del patriotisme, del veritable patriotisme dels nostres avis.
EL PLA DE BAGES, 14 d’agost de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1713: Surten més manresans a lluitar contra Felip V
14 d’agost de 1713.- Després de l’acte vandàlic comès la nit abans, amb l’incendi de part de la ciutat, com a càstig imposat per les forces de Felip V, perquè Manresa permaneixia fidel a la terra, varen sortir molta més gent a juntar-se a les partides que lluitaven arreu de Catalunya.
Ens plauria reproduir ara unes notes de l’època que revelen clarament l’esperit dels manresans durant la guerra de successió, però tant pel seu to, com pel seu fons, creiem que fóra endebades intentar-ho, malgrat i fer 212 anys que foren escrites.
Esperarem, tot dient, plens de noble orgull, que els nostres avantpassats varen ésser dignament herois, durant aquella epopeia que va acabar tràgica i gloriosament a Barcelona, l’onze de setembre de l’any següent.
1870: Solemne festa per la proclamació de la infalibilitat pontifícia
14 d’agost de 1870.- A Manresa es va rebre amb extraordinari goig la proclamació de la Infalibilitat Pontificia.
Per això trobem en un llibre de notes d’aquell any que el dia 14 de agost de 1870 va celebrar-se en la Col·legiata Basílica de la Seu una solemne festa, que va ésser concorregudíssima, per tal de donar gràcies a Déu per l’esmentada proclamació.
Aquella festa no va pas ésser isolada, sinó que la citem perquè va ésser la més solemne i concorreguda de les moltes que es van celebrar.
EL PLA DE BAGES, 17 d’agost de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1399: Les monges de Valldaura s’estableixen a Manresa
15 d’agost de 1399.- Les monges de Valldaura d’Olvan s’estableixen en la nostra ciutat.
Aquesta comunitat era originària del camp de Tarragona, d’on amb el nom de monges del Cister s’estengueren en 1231.
1713: Conseqüències de l’incendi de Manresa
15 d’agost de 1713.- La nostra heroica i lleial ciutat és devastada i arrasada per les tropes de Felip V (*).
Tres cents disset edificis són totalment destruïts per les flames, ultra d’infinitat de cases de pagès de la rodalia.
El lector comprendrà perfectament perquè no detallem els horrors comesos aleshores en les persones i en els béns dels nostres avantpassats. Ço que ni el lector ni nosaltres podem comprendre, és que hi hagi manresans descendents d’aquelles dones martiritzades ara fa 212 anys, que no guardin fidelitat a la terra.
Dia vindrà, lector, que les podrem explicar detalladament les gestes dels manresans, durant la guerra de Successió.
(*) L’incendi de Manresa per les forces borbòniques es va produir el dia 13 d’agost (Nota del transcriptor).
1864: Proves de les noves conduccions per a l’aigua potable
16 d’agost de 1864.-Tenen lloc a la nostra ciutat les proves oficials de les noves instal·lacions de canyeries per a la conducció de l’aigua potable, donant molt bon resultat.
1715: Reconstrucció del claustre incendiat de la Seu
17 d’agost de 1715.- A raó de sis dobles d’or al paborde i quatre a cada canonge, el capítol de la Seu acorda recompondre el claustre de la Basílica, amb la modificació de construir volta, en lloc de teulada, allà on precisi, destruït a causa del darrer incendi (1).
(1) Per bé que la nota d’on treiem aquesta dada, no diu si l’incendi era el que dos anys abans dugueren a cap les tropes de Felip V, nosaltres ens inclinem a creure-ho, tota vegada que de moment no trobem dades d’altre incendi.
Demès, tothom sap que durant la guerra de Successió les tropes francoespanyoles no hi tenien pas gaire mirament amb els llocs sagrats, i ultra això ens fa abundar en la nostra opinió el veure que molts autors, a causa d’haver trobat el citat acord, confonen la data de l’incendi de l’any 1713 i diuen que va ésser el 17 d’agost, en lloc del 15.
EL PLA DE BAGES, 18 d’agost de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1510: Lliurament de l’hospital a la ciutat de Manresa
18 d’agost de 1510.- El noble senyor Joan de Boixados fa donació i entrega de l’Hospital, dit d’estrangers, a la ciutat de Manresa.
En el seu dia donarem detalls ben interessants sobre aquesta qüestió.
1746: Funerals per la mort de Felip V per obligació
18 d’agost de 1746.- Fins a l’arribar en aquesta data d’avui fa 179 anys, i obeïnt a ordres superiors, la nostra ciutat no va celebrar els funerals per Felip V.
No deixant pas bon record en la nostra ciutat, aquell rei havia mort el 9 de juliol abans.
Per ordre superior també calgué guarnir de negre l’altar major de la Seu i bastir un túmbul al mig de la nau. Ademés, des del 15 al 18 es feren tocar 24 vegades diàries les campanes per tal de <advertir al pueblo de la muerte de su muy amado Soberano>.
Tanmateix, segons llegim d’un testimoni de l’època, no calia pas tanta cosa, car el poble bé se’n va assabentar desseguida de la mort de Felip V, encara que no acudissin masses ciutadans als actes del dia 18 a la Seu.
Com a detall curiós, podem citar que l’Ajuntament, entre les altres despeses de les cerimònies, hagué de pagar 14 lliures als escolans, els quals no hi volgueren saber res amb tocar de franc, tractant-se de qui es tractava.
EL PLA DE BAGES, 21 d’agost de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1715: Construcció de les cadires del cor de la Seu
19 d’agost de 1715.- Els administradors, electes aquell any, per a cuidar de la carnisseria dels canonges de la Seu, en data d’ara fa 210 anys, convingueren amb l’esculptor manresà Josep Sunyer la construcció de les cadires del Cor de la Basílica.
Al mateix dia signaren un contracte, les condicions del qual eren que en un plaç prudencial mestre Sunyer havia de deixar acabades les cadires pel preu de dues centes dobles.
Va ésser llavors també quan els administradors de la Confraria de la Minerva concertaren la construcció del gran Sagrari, amb Imatges i columnes de pedra, per noranta dobles, sempre que la pedra i la fusta que calgués emprar-hi fos subministrada a l’artista pels administradors.
1801: L’ajuntament fa la visita anual al canal de la Sèquia
19 d’agost de 1801.- Malgrat l’oposició dels pobles i principals veïns de fora del terme de Manresa, per no posar la Céquia, avui fa 124 anys, els nostres avis, amb l’Ajuntament i tots els requisits legals i tradicionals que eren del cas, varen fer la visita anual i lectura de la Reial Salvaguarda del canal.
Aquesta cerimònia, que venia a ésser com la renovació de tots els drets de Manresa sobre el canal, era prou interessant per a que en millor avinentesa l’expliquem amb tot luxe de detalls.
1349: Reclamació dels canonges de la Seu contra el convent del Carme
20 d’agost de 1349.- El Capítol de canonges va reclamar contra el convent del Carme perquè la Comunitat havia fer col·locar una segona campana a la torratxa, quan, segons el dret canònic vigent, llavors sols tenien concessió per una campana gran, que servís pels anuncis conventuals.
Sa Iltma., en virtut d’això, va ordenar als Frares del Carme que traslladessin la nova campana a l’església de Sant Miquel o a la parroquial de Santa Maria.
1815: L’ajuntament envia diners per sostenir la guerra contra Napoleó
20 d’agost de 1815.- Malgrat i que la gent més assenyada i culta de la ciutat no havia vist amb massa bons ulls el donatiu de 300 lliures que el dia 6 l’Ajuntament havia fet al Rei, per les necessitats de la corona, tota vegada que la guerra dita de la Independència, havia empobrit al país exaurint la seva capacitat tributària, l’Ajuntament, contesta a una nova súplica del Rei Ferran, amb l’acord d’enviar-li 100 dobles, però aquesta vegada ja no per les <necessitats de la corona>, sinó que es feu constar que eren per <sostenir l’exèrcit contra Napoleó, qui acaba d’ésser derrotat>.
No cal dir si va convèncer molt l’argument, tan més quant l’opinió irreflexiva del començar la guerra a l’any 1808, s’havia anat fent més ponderada i tothom anava veient que Ferran VII, no havia respost a les esperances de ningú.
1533: Carles I jura complir la promesa feta a Manresa per Martí l’Humà
21 d’agost de 1533.- Carles I, fill de Joana la boja i pare de Felip II, va ésser un home que encara tenia en considerable estima el títol de Comte de Barcelona. Venia sovint a Catalunya i miraba amb respecte les nostres costums i privilegis, fins a l’extrem que es pot ben dir que durant el seu regnat, no es varen plantejar conflictes greus entre Catalunya i Castella.
En una de les seves estades a Barcelona, va prometre a la Comissió de manresans que va anar a complimentar-lo, que estava disposat a renovar la promesa feta pel darrer gran Rei català Martí, l’humà, en 1400 de no separar mai el Comtat i ciutat de Manresa des de Barcelona.
Avui fa 392 anys, davant de nombrosos cortesans i palatins, notaris de la Cort i una diputació manresana, Carles I va fer el solemne jurament de respectar i fer respectar la promesa feta a Manresa, per Martí, l’Humà.
1863: Arriben les religioses per fundar l’asil de vells pobres
21 d’agost de 1863.- Arriben a Manresa les religioses franceses que venien a fundar l’Assil de vells pobres i desemparats, en el recinte de l’edifici nomenat dels Caputxins, on encara està instal·lat avui.
La primera superiora va ésser la Rvnda. M. Maria Clarà, i acompanyant a les cinc primeres germanetes, va residir dos mesos en la nostra ciutat la germana de la Mare Fundadora.
N. de la R.-Havent estat absent el nostre company que té al seu càrrec aquesta Secció, hem rebut amb retard els fulls corresponents a la data, i es per això que avui els publiquem tots.
EL PLA DE BAGES, 22 d’agost de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1339: Pere III signa el decret de construcció de la Sèquia
22 d’agost de 1339.- El gran rei Pere III de Catalunya, que l’any abans havia concedit a la nostra ciutat el privilegi de construir la Céquia, que avui encara rega les nostres hortes i la fa rica d’aigua, en el dia d’avui fa 586 anys que va signar el decret, jurant a l’ensems el privilegi citat.
La cerimònia va celebrar-se en la Capella Reials de Barcelona, en ocasió de trobar-se en la capital de la nació el gran rei que més tard esdevingué sobirà d’Atenes.
Tanmateix si Pere, el Cerimoniós, va ésser per tots conceptes un gran rei, per nosaltres, no ja com a catalans sinó també d’una manera especial com a manresans, mereix el nostre homenatge, car si per tot arreu va afirmar la força i la cultura de Catalunya, per Manresa va ésser un gran protector que la féu créixer i la féu rica.
Altres avinenteses trobarem, tot anotant aquests fulls, per a fer l’elogi d’aquell gran rei nostre.
1551: Manresa obté el privilegi de la reial salvaguarda de la Sèquia
22 d’agost de 1551.- El marquès d’Aguilar, capità general del Principat de Catalunya en temps de Carles I, concedeix a Manresa el privilegi d’una Reial Salvaguarda sobre la Céquia.
EL PLA DE BAGES, 24 d’agost de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1863: Inauguració de l’asil de vells pobres del carrer de sant Bartomeu
23 d’agost de 1863.- Havent arribat a Manresa dos dies abans les monges franceses que venien a fundar l’Assil pels vells pobres, el dia 23 d’agost de 1863 té lloc la solemne festa d’inauguració, en l’església de Sant Bartomeu situada al costat mateix de l’edifici destinat a nova casa de beneficència, i que abans havia estat dels PP. Caputxins baix la presidència de l’Il·lustre manresà Fra Joaquim Lluch i Garriga, llavors Bisbe de Canàries, que amb el seu germà Marian varen ésser qui introduïren les Germanetes dels Pobres a la Península fundant els dos primers establiments a Barcelona i Manresa.
Demostra l’esperit obert de les persones que col·laboren a la vinguda de tan benèfica ordre, el que en una època de gran exclussivisme (avui imperant en molts llocs encara) que de moltes ciutats eren expulsats els captaires forasters, a Manresa es fundés aquell Assil convenient que seria per acollir-hi als pobres vells desemparats, manresans i forasters.
Va ésser també una nota simpàtica el que durant les cerimònies religioses el Rnd. P. Morell, jesuïta, prediqués en català i francès car així a l’ensems que es cumplia un deure de cortesia envers les religioses, que havien vingut de França, es feia entendre dels vellets humils que no sabien d’altra llengua que la de la terra i allissonava als qui pensant en fer <de senyor> la menyspreaven.
1582: Fundació del convent dels frares caputxins
24 d’agost de 1582.- En el mateix lloc que segons hem vist en el full anterior va servir més tard per Assil dels vells pobres, en la data d’avui fa 343 anys, els fills d’Assis hi fundaren el primer convent. (1)
La ciutat els feu donació dels terrenys de la capella dedicada a Sant Bartomeu, per establir-se.
En la mateixa nota on llegim això hi ha una acotació que diu: <En la mateixa data del 24 d’agost de 1690, 180 anys més tard arribaven a 25 el nombre de frares caputxins establerts en el citat convent>.
(1) Més tard es traslladaren a l’actual convent. Ja en parlarem en el full corresponent.
EL PLA DE BAGES, 25 d’agost de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1827: El guerriller reialista Àngel Saperas entra a Manresa
25 d’agost de 1827.- L’Angel Saperas, més conegut pel <Cargol>, que era cap d’una important fracció de forces reialistes, entra a Manresa amb la seva gent.
Segons ço que trobem escrit en els papers oficials de l’època, va ésser molt ben rebut. El governador militar, Ajuntament, oficials i altres elements de les classes directores i part del poble, naturalment assistiren a la Seu on es cantà un tedèum en acció de gràcies per l’èxit de les armes reialistes. Es més, s’ordenà, per part de l’autoritat amb un rigorós ban, que es fessin tres dies de lluminàries.
Tanmateix, si ultra els documents no llegíssim notes de gent docta que condemnés d’una manera absoluta tota l’actuació de Ferran VII, arribaríem a creure que els nostres avis en aquella època havien perdut el pols. Ja tindrem avinenteses en el transcurs de la publicació d’aquests fulls, per a demostrar com l’<elite> del bon poble de Manresa mirava amb repugnància el tancament de les Universitats, les persecucions, afusellaments, excés d’impostos, en una paraula, tots els excessos que varen ennegrir aquell regnat.
EL PLA DE BAGES, 26 d’agost de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1597: Manresa organitza una companyia de voluntaris per auxiliar Puigcerdà
26 d’agost de 1597.- Estant assetjada la vila de Puigcerdà per les forces del rei de França, Manresa organitza una companyia de voluntaris pagada i municionada amb els cabals de la ciutat que acudeix a lluitar per tal d’ajudar als assetjats.
1827: Àngel Saperas nomena una junta provincial reialista a Manresa
26 d’agost de 1827.- El Saperas o Cargol, que es titulava a si mateix <Coronel del Rey y de la religión> amb el seu company d’aventura, un subjecte conegut pel Pep dels Estanys (*), una volta apoderat de Manresa, nomena una junta provincial reialista, dient que ell era el defensor de Ferran VII.
Tanmateix a les tristes glòries del seu regnat, Ferran VII hi pogué afegir la d’haver estat defensat per partides d’aventurers que assolaven la terra.
La nostra Religió ha estat sempre prou alta perquè ni tan solament haguem de declarar que ni el <Cargol> ni el Pep de l’Estany (*) eren ningú per erigir-se en soldats d’ella.
Segons una nota d’aquell mateix dia la Junta anomenada pel <Cargol> la formaren els senyors següents:
El Dr. Quinquer, Domer Major de la Seu, President, i els Rnds. Francesc Llopart i Francesc Vinader juntament amb el metge Magí Pallàs i el comerciant Bernat Sanmartí, els quals amb més por que goig acceptaren el càrrec que els obligà a acceptar aquell ascelerat del Sapera.
(*) Es refereix a Jep dels Estanys, malnom del guerriller Josep Busoms (Nota del transcriptor).
EL PLA DE BAGES, 28 d’agost de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1683: Benedicció de la nova capella de sant Agustí a la Seu
27 d’agost de 1683.- En virtut de l’acord pres el dia anterior, en la data d’avui fa 242 anys, va ésser beneïda la nova Capella de Sant Agustí, de la nostra Seu.
La cerimònia va revestir extraordinari lluïment, assistin-hi una gran gentada, autoritats i clerecia.
Va començar a les set de la vetlla i després s’hi cantaren solemnes completes.
L’endemà s’ha va celebrar un ofici solemne, que fou el primer.
La primera missa que es va celebrar en el nou altar, va ésser dita pel R. P. Paborde, davant de gran estol de fidels.
1823: L’ajuntament fa unes bandes amb la inscripció “viva la religión y el rey”
28 d’agost de 1823.- Trobant-se l’Ajuntament en vigílies de la festa major i sense les insígnies reglamentàries s’acorda fer unes bandes amb la següent inscripció: <Viva la Religión y el Rey> i les armes de la ciutat.
1875: Manresa rep amb fredor la notícia de la rendició de la Seu d’Urgell
28 d’agost de 1875.- Al vespre es reb la nova de què els carlins havien rendit la ciutat de Seu d’Urgell i per tal motiu es feren grans manifestacions oficials.
L’endemà a les nou del matí es va descobrir un retrat d’Alfons XII al balcó del mig de la Casa de la Ciutat i s’ordenà un repicament de campanes general i que a la Seu es cantés un Te Deum, però aquesta disposició no es va complir perquè el clero ca fer saber a l’autoritat que sense l’ordre del Bisbe no hi estava disposat.
La festa major va ésser molt desanimada aquell any, fins a l’extrem de que ni va haver-hi música a la processó.
1908: Exposició de les relíquies dels sants patrons de la ciutat
28 d’agost de 1908.- La festa major va ésser extraordinària com mai, pel fet de celebrar aquell any la solemne exposició de les venerades relíquies dels Sants Patrons de la Ciutat, que va començar en el mateix dia d’avui fa 19 anys (1) amb el pompós cerimonial de les velles tradicions.
(1) Hom pot llegir detalladament la solemne cerimònia en les edicions de EL PLA DE BAGES del 28 d’Agost i 2 d’Octubre i en el fascicle d’En Joaquim Sarret titolat <Real Cofradia dels Cossos Sants, Patrons de Manresa>.
EL PLA DE BAGES, 29 d’agost de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1578: Benedicció de la cripta de la Seu
29 d’agost de 1578.- Té lloc a la Seu la solemne benedicció de la Cripta, construïda sota l’altar major a l’objecte de guardar-hi els Cossos dels Sants Patrons de la Ciutat, celebrant-hi la santa Missa el degà Rnd. Geroni Planella.
A posta de sol, i després d’ésser visitades i adorades tot el dia per gran munió de fidels, té lloc, amb gran pompa i solemnitat, la religiosa cerimònia de traslladar les venerandes relíquies des de l’altar major on havien permanescut durant 200 anys, a la nova cripta, que el nostre poble havia construït tan devotament, que es pot ben dir que no va haver-hi gairebé cap ciutadà -el mateix homes que dones- que no hagués anat a treure unes palades de terra per ajudar a l’obra.
1602: Nou retaule a la cripta de la Seu
29 d’agost de 1602.- En data d’ara fa 323 anys va ésser col·locat en la Cripta dels Cossos Sants el retaule, pintat i daurat pel Mestre Geroni Soler, que va costar 218 lliures de plata.
1892: S’estrenen les urnes de plata restaurades dels sants patrons
29 d’agost de 1892.- Mercès a la munificiència de l’il·lustre malaguanyat patrici En Marlan Batlles i March que pagà tota la plata i el treball dels artífex, i al zel dels administradors de la Festa Major d’aquell any senyors Josep Borràs, Francesc Gomis, Domènec Farreras, Esteve Burés, Josep Oms i Rovís i Josep Rosal i Esteve, es varen estrenar les urnes de plata -que guarden els Sant Patrons de la ciutat- completament restaurades per l’argenter senyor Chevaque.
1893: Entrega d’un sabre a la ciutat de Manresa
29 d’agost de 1893.- El diputat En Joaquim Soler i Arola, feu entrega del sabre del seu oncle el Capità general Joaquim Jovellar i Soler a la ciutat de Manresa.
1895: Els gegants estrenen vestits nous
29 d’agost de 1895.- Els gegants estrenaren vestit nou -el mateix que duen avui, pobrets- celebrant-se amb extraordinària solemnitat la Festa Major, a la que assistí el Bisbe doctor Morgades, entre les demès altres autoritats.
Aquell any varen adquirir-se tres parelles de <nanos> i s’organitza la comitiva dels heralts, porta estandart i patges que resulta de gran lluïment.