EL PLA DE BAGES, 3 d’abril de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1603: Processó de la Confraria de les vídues
28 de març de 1603.– La Cofradia de les Vídues fundada a proposta del Rvnd. Didac Touera sota l’advocació de la Verge de la Soledat va celebrar aquell dia una pietosa processó amb motiu de la festivitat de divendres Sant.
1764: Carles III autoritza nous càrrecs eclesiàstics
28 de març de 1764.– En un escrit signat aquell dia el rei d’Espanya Carles que usava l’adjecció de III per no haver volgut admetre la realitat avui generalment aceptada de la sobirania exercida per l’Arxiduc Carles d’Àustria llavors de la guerra dels aliats, va confirmar i aprovar la unió de les dignitats de camarer, sagristà i prior de Sant Miquel als sis canonicats més antics de la nostra Seu feta per Benet XIII en 1724.
1796: Relació dels serveis prestats per Manresa durant la Guerra Gran
28 de març de 1796.–D’acord l’alcalde major i tinent Corregidor Antoni de Grijalbo i els regidors Ignasi Pons, Francesc Calsina, Carles Cases i Francesc Manya es feu imprimir una relació dels serveis prestats durant la darrera guerra entre França i Espanya.
Cal fer notar que el total de [espai en blanc] gastat per Manresa en armament manutenció de forces i altres despeses va sumar 2.506.686 rals. Demés va contribuir-hi amb 193 voluntaris de la ciutat i la Comarca.
1308: Prova de l’existència del bisbat de Manresa abans del segle IX
29 de març de 1308.– Heus ací una nova prova de la existència del Bisbat de Manresa abans del segle IX en l’acta notarial que avui hom no sap on para però sabem de la seva existència per nota que diu:
“Mestre Arters notari de Manresa per ordre de senyor Paborde copia i dona fe de l’existència d’una vella escriptura existent en el Monestir de Sant Benet de Bages segons la qual el primer dia de Febrer de l’any 888 el Sant Pare Esteve V unia el Bisbat de Manresa amb el Bisbat de Vich.”
1722: Compra dels administradors de la Guia
29 de març de 1722.– Segons acta extesa pel notari Feliu Soler, els administradors de la Guia, Rnds. Isidre Devant i Isidre Garriga, beneficiats de la Seu, compraren al senyor Marian Roviralta, teixidor de lli, la feixa de terra que llavors hi havia sota l’antiga Creu del Pont Vell, per la quantitat de cinc lliures.
L’endemà el traginer Miquel Cots va donar un altre tros de terra del costat. Una i altra feixa anaven destinades a construir-hi la nova capella de la Guia.
1874: Plega el periòdic “El Manresano”
29 de març de 1874.– Després de més de 14 anys de la seva aparició, deixa de publicar-se a Manresa el periòdic “El Manresano”, defensor dels interesos locals i de la comarca.
EL PLA DE BAGES, 6 d’abril de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1811: L’exèrcit francès crema més de 700 cases a Manresa
30 de març de 1811.– De totes les malvestats que dugué a Manresa la guerra dita de la Independència, la més afrosa va ésser la d’avui fa els anys.
Segons les notes d’aleshores, aquell dia entraren 10.000 francesos comanats pe general Macdonald i, entre altres coses, cremaren la ciutat per diferents llocs, al marxar deixaren enceses 713 cases en [espai en blanc]
1864: Defunció del darrer canonge agustinià
30 de març de 1864.– Va morir l’Il·ltre Dr. Ramon Soler, Pvre., l’últim dels canonges de l’Ordre de Sant Agustí de la Seu de Manresa.
1603: Col·locació de la primera pedra de la Santa Cova
31 de març de 1603.– Amb gran solemnitat i amb assistència de tot el poble i consellers de la ciutat, l’Il·ltm. bisbe de Vich, Dr. Francesc Robuster, va col·locar i beneir la primera pedra de la Santa Cova.
Les festes van ésser esplèndides i tota la Comunitat de la Seu, presidida pel pavorde, Rnd. Dr. Joan de Aymerich, també hi assistí.
1683: Benedicció de l’església de Sant Francesc de Paula
31 de març de 1683.– El Rnd. P. Roig i Gelpi, il·lustre autor d’un notable estudi històric sobre Manresa, qui aquell any s’esqueia ésser el predicador de la Quaresma, va beneir l’església de Sant Francesc de Paula, dels Pares Mínims, les obres de la qual havien començat el 1638.
L’endemà, l’il·lustre pavorde de la Seu, amb tota la Comunitat, hi portà el Santíssim Sagrament, acompanyat de gran nombre de fidels.
EL PLA DE BAGES, 9 d’abril de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1301: Acord per la construcció de la Seu
1 d’abril de 1301.– El Consell de la ciutat va prendre l’acord de construir la gran església de la Seu en el mateix lloc on abans hi havia hagut l’antiga església de Sant Martí.
1343: Pere III concedeix un privilegi als ciutadans de Manresa
1 d’abril de 1343.– El Sereníssim rei En Pere III de Catalunya, des de Barcelona concedeix a tots els ciutadans de Manresa el privilegi de quedar exempts de pagar determinats tributs d’ús corrent en tots els dominis catalans.
Aquest privilegi, com hom pot suposar, no era pas un caprici reial, sinó que era en paga i agraïment de l’ajuda moral i material que tothora donava al rei la nostra ciutat, especialment per la darrera entrega d’argent que féu a mans del rei, per atendre a les despeses de la guerra contra Mallorca.
Els tributs afranquits llavors, eren els drets següents: consums, portals, pesos venda, pas de camins, pas marítim o fluvial, pas de bestiar per terres reials i drets de mesures. L’exempt s’extenia a tots els dominis presents i venidors de la nació, per on passés un ciutadà de Manresa.
1739: Col·locació de la primera pedra de la Casa de la Ciutat
1 d’abril de 1739.– Té lloc la col·locació de la primera pedra de l’actual Casa de la Ciutat, que va ésser acabada de construir el 1746.
Va projectar l’edifici l’arquitecte Joan Garrido, però l’escultor manresà Josep Quer el va modificar, tot fent el plànol definitiu.
1603: Compra d’un hort al costat de la Cova de Sant Ignasi
2 d’abril de 1603.– Segons escriptura de tal data el Rnd. Dídac Tonera va comprar en el pagès propietari que el cultivava, l’hort immediat a la Cova de Sant Ignasi, pel preu de 18 lliures catalanes de plata.
1708: Carles III d’Àustria demana que Manresa pagui un dot de guerra
2 d’abril de 1708.– En aquella època el nostre poble sostenia una lluita gegantina més que la successió de la corona a favor del primer Carles III (el d’Àustria) defensava les llibertats i privilegis.
Es pot ben dir que llavors pels esforçats manresans la qüestió dinàstica estava a segon terme, per bé que preferissin la continuació dels d’Àustria. Per això trobem com regnant el primer Carles III, en demanar el seu enviat que la ciutat pagués en 3 anys el dot de guerra senyalat voluntàriament per 10 anys, el Consell va respondre que si bé hi estava disposat, en principi, calia que alguna altra ciutat comencés a fer-ho. La ciutat no volia donar motius perquè hom la sospités servil al Monarca.
1597: Un miracle a l’església del Carme
3 d’abril de 1597.– Es tradició que avui fa 329 anys es va veure brollar una gota de sang viva d’una de les Sagrades Espines, de la corona amb que fou atormentat Jesucrist, que estaven guardades a l’Església de Ntra. Sra. del Carme de nostra ciutat.
Aquest miracle segons diuen els escrits de l’època va produir viva impressió en tota la ciutat.
1853: La Congregació de la Caritat Cristiana s’instal·la a la Seu
3 d’abril de 1853.– Amb gran solemnitat es celebrà a la Seu la instal·lació de la Congregació de la Caritat Cristiana.
Va fer el sermó el Pare manresà Rnd. Frai Joaquim Lluc i Garriga, que més tard va ésser Cardenal Arquebisbe de Sevilla.
EL PLA DE BAGES, 10 d’abril de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1810: Amenaça d’atac de les tropes espanyoles a Manresa
4 d’abril de 1810.– Els motius de la guerra, dita de la Independència, no ens són gaire abellidors perquè nosaltres estudiem amb preferència altres fets de la nostra història. No obstant, bé cal anotar-ne algun cas, de tant en tant.
Avui fa els anys, per exemple, que les tropes espanyoles comanades pel Marquès de Campoverde, es preparaven per atacar Manresa, on hi havia el general francès Schwartz amb les seves forces. No és per ésser descrit l’esglai i l’horror dels manresans al veure que les exigències de la guerra duien contra la ciutat un exèrcit representatiu de ço que els manresans havien estat els primers a defensar. No obstant Schwartz es va retirar cap a Barcelona, a les onze de la nit, obeint les ordres rebudes i per aquella vegada no es va consumar el temut atac.
1869: Apareix el periòdic “El Faro Manresano”
4 d’abril de 1869.– Comença a publicar-se a Manresa, el setmanari catòlic “El Faro Manresano” que va tenir poca cosa més de mig any de vida, car va deixar de sortir per l’octubre. Entre últims de desembre i primers de gener de 1870, va intentar sortir altra volta, però finalment, va cedir el lloc a “El Eco del Bruch”.
EL PLA DE BAGES, 13 d’abril de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
890: Fundació del Comtat de Manresa
5 d’abril de 890.– Recollim amb totes les reserves, naturalment, una nota anònima senyalant que en aquesta data de fa més d’un miler d’anys, el gloriós fundador de la dinastia catalana el gran Comte Wifred, el Pilós, va fundar el Comtat de Manresa, el govern del qual va donar a un fill seu.
Altres fets posteriors posen gairebé fora de dubte l’existència del Comtat de Manresa, del qual no hem parlat fins haver ordenat els nostres estudis, però d’aquella època es posa ben en clar la conquesta de la nostra ciutat per Wifred en 876, el domini de Montserrat i altres llocs veïns.
1522: Rapte de Sant Ignasi
5 d’abril de 1522.– Sant Ignasi, quan era penitent, a Manresa experimentà el miraculós rapte que va durar fins els dia 12, vigília de la festa de Rams.
1875: Obsequi als presoners carlins d’un àpat extraordinari
5 d’abril de 1875.– Una colla de familiars de la ciutat, per celebrar el Sant del general Savalls, que s’escaigué el dia 2, obsequiaren els presoners carlins amb un àpat extraordinari.
1345: Fundació de la Confraria de Sant Nicolau
6 d’abril de 1345.– És fundada a la Seu la Confraria de Sant Nicolau, Confessor, pel Rnd. Paborde, Canonges, rectors i demés clergues. També en formaren part els notables de la ciutat i molta gent humil.
Més tard es feu un reglament que va ésser enviat al rei Pere III el qual el signà i aprovà en 15 de juliol de 1379.
1788: Naixement d’un fill de Carles IV
6 d’abril de 1788.– El rei Carles IV -d’aquest nom pels que no acepten els anys de regnat de Carles d’Àustria el primer Carles III- va escriure al prior i Capítol de la Basílica de la Seu donant compte del naixement d’un altre fill que es batejà amb el nom de Carles Maria Isidre i demanant que tota la clerecia donés gràcies a Déu per tal motiu.
Més tard després de la mort de Ferran VII aquest infant va fer la primera guerra civil.
1878: Reconstrucció de l’església de Sant Pere Màrtir, després de les destrosses de la revolució
6 d’abril de 1878.– Durant l’anterior revolució havia estat destruïda la sagristia i altres departaments externs de la nau total de l’església de Sant Pere Màrtir, i en data del 6 d’Abril de 1878 varen començar a reedificar-ho de bell nou.
EL PLA DE BAGES, 14 d’abril de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1419: Es signa una concòrdia per millorar el culte a la Seu
7 d’abril de 1419.– Fins llavors la Comunitat de la Seu era fundada només pels Canonges amb el Pavorde i per tant els Beneficiats i demés clero des del restabliment de l’Església de Manresa en 1020 estaven lliures del Cor i demés obligacions de Comunitat.
Avui fa els anys però per tal d’augmentar el culte diví i esplendor de l’església, es va signar una concòrdia entre uns i altres, fent a més a més les distribucions quotidianes que determinaren una vida de Comunitat més intensa, podent-se dir que llavors tota la comunitat tal com existí fins a la secularització.
1588: Cinc solemnes processons per demanar la pluja
7 d’abril de 1588.– La secada d’aquells anys, segons es desprèn dels llibres del Consell va ésser una cosa extraordinària que posà l’esglai a totes les llars car donaven per perdudes les collites.
Com a darrera esperança es feren tres solemnes processons pregaries aquell dia i dos següents que sortiren de les esglésies de Sant Miquel, Carme i Caputxins totes elles presidides pel Consell de la Ciutat.
1684: Comencen les obres d’un futur palau episcopal
7 d’abril de 1684.– Començaren a la nostra ciutat les obres de l’edifici destinat a Palau Episcopal en la creença de que en altres Diocessis el senyor Bisbe residia temporades alternes en les dues ciutats principals del Bisbat.
Més tard aquell edifici, que es el que actualment serveix de presó, Laboratori i Jutjats d’Instrucció i Municipal, va servir d’Audiència.
Aquell edifici va tardar molts anys a ésser acabat, perquè durant la guerra de successió varen quedar parades les obres, car tots els manresans abtes eren a lluitar pels sagrats drets de la Pàtria.
1345: Defunció del bisbe Galceran Sacosta
8 d’abril de 1345.- Morí a Vich l’Il·ltre Dr. Galceran Sacosta, bisbe de la Diòcesi de Vich i de Manresa, quan ja havia absolt a la nostra ciutat de l’entredit que durant set anys havia pesat sobre d’ella, impressionat pel Miracle de la Llum.
1897: Trasllat de la imatge de Nostra Senyora de Valldaura
8 d’abril de 1897.– Amb gran sentiment del veïnat, va ésser traslladada a l’església de Sant Pere Màrtir, la imatge de Ntra. Sra. de Valldaura, que es venerava en la Capella titular, la qual capella anava a ésser destruïda per menaçar ruïna, i reedificar-la.
1473: Setge de Perpinyà
9 d’abril de 1473.– Feia mig any que Joan II tornava a ésser rei de Catalunya, gràcies a un pacte pel que va haver de tornar a jurar les lleis de la terra com abans d’ésser destronat per la voluntat del poble.
El nou i curt període d’aquest regnat va ésser motiu per veure com un home despòtic esdevenia respectuós amb la llei.
Joan II que en un moment de despit contra Catalunya havia entregat el Rosselló, va consagrar-se llavors a alliberar-lo. El bon poble nostre sempre generós no volgué recordar-se de què el mateix rei era el culpable i tothom va combatre esforçadament per alliberar aquell país i fer bell nou la Catalunya extricta. El rei, avui fa els anys, que es va tancar dintre Perpinyà, malgrat el començar el siti dels francesos.
Manresa ajudà a aquella guerra amb gent i tota mena de recursos, però el rei morí amb el remordiment de no veure alliberada aquella terra heroica, on Joan Blancas, governador de Perpinyà, feia empal·lidir la figura de Guzmán de Tarifa, deixant que els francesos degollessin el seu fill, davant seu, abans d’entregar la ciutat, que el poble de Catalunya li havia confiat.
1606: El virrei de Catalunya anuncia la seva visita a la Cova de Sant Ignasi
9 d’abril de 1606.– Hèctor de Pignatelli, Duc de Monteleón, llavors Virei de Catalunya va escriure al Consell de la ciutat nostra, anunciant la seva visita a la Cova de Sant Ignasi.
Aquesta pietosa visita es va anar aplaçant per diverses circumstàncies, sostenint mentrestant una correspondència molt seguida el virrei i la ciutat.
Cal notar que totes les lletres del virrei eren en català, amb tot i el seu origen, donant així una prova del seu tacte que li valgué un governament de tan fàcil fer.
EL PLA DE BAGES, 15 d’abril de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1374: Reconstrucció de les muralles de Manresa, malgrat la negativa del bisbe de Vic
10 d’abril de 1374.– La ciutat havia resolt reconstruir les muralles i torres de defensa, i tothom contribuí a l’esforç.
El Consell va escriure al senyor bisbe dient-li que en deliberació s’havia resolt demanar-li que contribuís, però el bisbe s’hi negà. Llavors el Consell acudí al rei, per entendre que tota autoritat de la ciutat era obligada a ajudar a la seva defensa, i el rei donà la raó a la ciutat, que novament acudí al bisbe.
Aquest petit conflicte -un dels molts que han sorgit en aquest Bisbat, per oblidar-se massa sovint que no era Bisbat de Vich solament, sinó Bisbat de Vich i de Manresa-, no va tenir transcendència, però el Consell de Manresa sostingué el fur de la ciutat ben dignament.
1767: Els jesuïtes són expulsats de Manresa entre la indignació dels ciutadans
10 d’abril de 1767.– Encara que el dia 3 s’hagués dut a cap en tot l’Estat l’expulsió dels Jesuïtes decretada per Carles III de Borbó, a Manresa per temor a una alteració d’ordre es va esperar al dia 10, que acabés l’octava que se celebrava en la Capella del Rapte de Sant Ignasi.
La despòtica ordre fou complida detenint als Rnds. PP., entre la indignació i sentiment de la ciutat. Es pot ben dir que si la ciutat no es va rebel·lar contra el rei, va ésser perquè sabia que en altres llocs s’havia deixat fer l’atropell i anava a quedar-se sola.
1309: Reunió de la Comunitat de Pares Carmelites
11 d’abril de 1309.– Presidits pel pavorde de la Seu, la Comunitat de PP. Carmelites d’aquesta ciutat es va reunir aquell dia per elegir un Pare que en qualitat de procurador acudia al bisbe de Vich i de Manresa per informar sobre les qüestions sorgides entre la Comunitat del Convent i el Prior.
El bisbe havia de fallar com a àrbitre, després d’oir el delegat elegit i el Prior, i ambdues parts es comprometeren per avençat a acceptar el fall.
1708: El paper brillantíssim de Manresa durant la guerra de Successió
11 d’abril de 1708.– Durant aquella guerra heroica que Catalunya més o menys ajudada pels seus aliats va sostenir contra Felip V, Manresa va fer un paper brillantíssim, siguent un dels primers pobles que acudí a deslliurar Barcelona quant arribà l’Arxiduc Carles d’Àustria de fet en aquest país el primer Carles III com ho reconeix Dauvila el diplomàtic espanyol que ara és de Consol a l’Argentina, i el qual en els seus llibres també cita les colles de manresans que lluitaren per les llibertats de la terra durant aquella guerra que acabà a Barcelona el dia 11 de Setembre de 1714.
Durant el regnat de Carles III d’Àustria Manresa aporta, a més dels seus lluitadors, molts recursos de tota mena. Avui mateix fa els anys que l’Il·lustre Capítol de la Colegiata de la Seu, va fer un donatiu de 50 pessetes de blat a l’Honorable Francesc Ignasi d’Amigant d’Olzina perquè les posés a disposició del rei pel seu servei i el del país.
EL PLA DE BAGES, 16 d’abril de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1339: Manresa envia 500 florins d’or per a la coronació de Martí l’Humà
12 d’abril de 1339 [data equivocada, el rei Martí va començar a regnar el 1396] – Avui és l’aniversari del coronament d’aquell gran Martí l’Humà, rei de la nostra terra.
Manresa en aquella avinentesa va fer un donatiu explèndit. Va enviar 500 florins d’or per les despeses de la Coronació i tresor reial, palesant així el seu afecte per aquell home que havia d’ésser l’últim de la gloriosa dinastia dels nostres Comtes-reis.
1556: Autorització de Carles I a la Confraria de la Puríssima Concepció
12 d’abril de 1556.– Carles I, autoritza que la Confraria de la Puríssima Concepció (favets) pugui ésser administrada per joves artesans i fills d’honrades famílies manresanes, i la posa sota la protecció directa del Consell de la Ciutat, el qual es va comprometre a fer un donatiu perpetu per la festa titular de la Puríssima el dia 8 de desembre.
1809: Pagament per portar el paraigües en els viàtics
12 d’abril de 1809.– Recollim un acord del Capítol de la Seu, que demostra que abans fins en els viàtics es portava el Santíssim Sagrament sota talem, car aquell dia varen acordar pagar un sou a la persona que dugués el paraigües o girassol, quan no hi haguessin prous voluntaris per portar el talem.
1608: nou bisbe de Vic
13 d’abril de 1608.– L’Il·ltre Dr. Onofre Reart passa a ocupar la cadira episcopal de la Seu de Vich. Va ésser un bisbe exemplar que regí la Diòcesi amb gran seny. Ell va ésser qui va comprar l’Hospital de Santa Llúcia i una casa i un hort del costat per oferir-lo a la Companyia de Jesús per a què hi establís una residència.
1849: Processó amb la Verge de Joncadella per demanar la pluja
13 d’abril de 1849. – La secada d’aquell any va obligar a els agricultors del Pla de Bages a fer públiques pregàries presidides per les autoritats i el clero, que acompanyaren la Verge de Juncadella en processó per els plans devora el Santuari.
1872: Els voluntaris liberals entren a Manresa
13 d’abril de 1872.– El dia abans havia estat a Manresa el general carlí Rafel Tristany i en data d’avui una colla de voluntaris lliberals entraven de bon matí a la ciutat en la seva recerca, allotjant-se per les cases.
EL PLA DE BAGES, 17 d’abril de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1863: L’Ajuntament crea una junta de beneficiència
14 d’abril de 1863.– L’Ajuntament estudiava un problema, del qual avui no es preocupa pas massa el d’ara. Parlem del dels captaires, cada vegada més nombrosos i menys socorreguts.
Per tal d’acabar amb trista situació dels mendicants l’Ajuntament va nomenar una Junta de Beneficiència encarregada d’estudiar i resoldre aquest problema.
1893: Processó de pregàries per la pluja
14 d’abril de 1893.– Molts ciutadans la recorden encara la solemníssima processó de pregàries per lograr els beneficis de la pluja, celebrada avui fa 35 anys, a Juncadella, però ho anotem per a remarcar l’extraordinària importància que revestí.
1583: Pregàries la pluja
15 d’abril de 1583.– Ahir ens referíem a una secada d’època rescent i a les pregàries que hom va fer per tal d’obtenir del bon Déu el benefici de la pluja. Avui anotarem el cas de misèria que es produí amb la de fa 343 anys.
Com a mostra de la carestia que va reportar, una nota de l’època senyala que el blat era tan escàs en tot Catalunya, que va arribar-se a pagar a 3 lliures la quartera. Perquè hom tingui idea de la valor del diner d’aquell temps, cal pensar només que el jornal més alt era el de Mestre d’Obres i cobrava com a màxim cinc sous.
Les pregàries d’aquell any varen ésser una cosa extraordinària. Primer un septenari de reso i després altre septenari amb processó, sempre presidits pel Consell de la Ciutat.
Hom fa notar que el dia 24, abans d’acabar la processó, va ploure tant, que l’anyada de blat va quedar salvada.
1622: Fundació del primer Col·legi dels Jesuïtes
15 d’abril de 1622.– Es funda a Manresa el primer Col·legi del PP. Jesuïtes, del qual va ésser Rector el Rnd. P. Dídac Tonera, que prengué possessió del càrrec en aquesta mateixa data, després d’arribar de Perpinyà on havia predicat la Quaresma.
1692: Elecció d’un portaler
15 d’abril de 1692.– El Consell de Manresa elegí portaler per a tancar i obrir cada dia el Portal de Predicadors de la Muralla, el Mestre ferrer Vicents Rosal.
EL PLA DE BAGES, 19 d’abril de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1368: Consentiment per a fundar un convent de Carmelites
16 d’abril de 1368.– Reunit el Consell de la ciutat en l’església de Sant Miquel, que aleshores, ultra i ésser la parròquia, s’hi celebraven totes les sessions, va tractar de la petició que els PP. Carmelites havien presentat demanant l’autorització per a fundar a Manresa.
Després de fer constar que la ciutat veia amb gust la fundació, extengueren el consentiment, que va ésser signat pel conseller en cap i dos jurats, i acordat unànimement.
1418: Donatiu de relíquies a l’església del Carme
16 d’abril de 1418.– El noble cavaller manresà En Guillem de Pinós, posseïa diverses relíquies de sants, i vetllant perquè temps a venir no fossin exposades a una profanació, en data d’avui fa 508 anys, en va fer donatiu a l’església del Carme.
1665: Butlla pontificial per a la Seu
16 d’abril de 1665– El virrei de Catalunya va escriure a l’Il·ltre Capítol de Canonges de la Col·legiata Basílica de la Seu, donant compte d’haver rebut amb el correu de Roma una Butlla Pontifical adreçada a nom del Molt Il·ltre pavorde de Manresa.
EL PLA DE BAGES, 20 d’abril de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1308: L’orde carmelitana s’instal·la a Manresa
17 d’abril de 1308.– El dia abans el Consell va concedir autorització als PP. Carmelites per fundar en la nostra ciutat senyalant ademés el lloc on havien de construir l’església i convent.
Avui fa els anys que el P. Frai Jaume Joll va dir Missa en un altar posat en el Callet on després va bastir-s’hi el Convent. El P. Frai Vicens Dalmau, també va celebrar en aquell lloc, a l’aire lliure i el F. Vidal va predicar, quedant de fet, aquell dia instal·lada l’Orde Carmelitana a Manresa.
1863: Restauació de la capella de Sant Marc
17 d’abril de 1863.– Es procedia fer la restauració de la capella de Sant Marc, que des de 1454 anava a càrrec dels mestres Blanquers.
Fita Capella havia estat construïda al començament del segle XV.
1628: Préstec d’una campana
18 d’abril de 1628.– Prèvia autorització del Consell de la Ciutat hom va deixar en els PP. de Sant Francesc de Paula, que llavors acabaven de fundar el seu convent, la campana que en l’església de Sant Miquel hi havia col·locada sobre l’altar de Santa Magdalena, per mentre duressin les obres.
Diu una nota que dita campana pesava tres arroves i onze lliures sense el badall i la fusta.
1629: Autorització de la censura eclesiàstica
18 d’abril de 1629.– Autoritzat per la censura esglesiàstica el P. Frai Antoni Soler, dominic i Prior del Convent de Sant Pere Màrtir d’aquesta ciutat, va publicar un llibre, el nom del qual no hem recollit, però que tractava de sermons sobre la Mare de Déu del Roser.
1824: Bateig d’una campana
18 d’abril de 1824.– Es bateja amb els noms de Joaquima, Maria-Amàlia i Fernanda, la campana de Ntra. Senyora del Bon Succés (Puigterrà), actuant de padrins el capità Antoni Llovet i la seva esposa.
Amb aquesta avinentesa es va celebrar una festa, passada i castell de focs. Per a portar la campana a l’església hom va fer una processó que es va veure força concorreguda.
EL PLA DE BAGES, 21 d’abril de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1369: Pere III autoritza vendes de censals i vitalicis per a la construcció de les muralles
19 d’abril de 1369.– El lector recordarà els esforços de Manresa per la construcció de les torres i muralles que havien de voltar la ciutat, i els conflictes que l’afer va reportar, entre ells, la qüestió que cinc anys després s’havia entaulat amb el Bisbe.
No obstant la ciutat va fer l’obra, gràcies a la fermesa del Consell i l’ajuda del rei Pere III el qual, avui fa 557 anys va concedir, que Manresa pogués vendre censals i vitalicis per dedicar llur import a l’obra de les muralles.
1875: Represàlies als pares de voluntaris carlins
19 d’abril de 1875.– Va causar molta indignació entre els manresans la desencertada mesura que adobtaren les autoritats lliberals de prendre represàlies amb els pares dels minyons que s’havien fet voluntaris carlistes.
Avui fa 51 anys que varen ésser empresonats els ciutadans Lluís Masnou, Lluís Balcells, M. Lladó i N. Culgat, perquè els seus fills lluitaven amb els carlins.
Malgrat tots els esforços aquells 4 ciutadans no pogueren sortir de la presó fins el 27 de maig següent.
EL PLA DE BAGES, 22 d’abril de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1813: L’Ajuntament dota de pressupost la festa del Bruc
20 d’abril de 1813.– Nosaltres només hem dedicat el temps indispensable a l’estudi anecdòtic de la guerra dita de la Independència. El seu origen, el seu abast polític i les possibilitats que oferia al nostre país, són els aspectes que ens han preocupat més.
No obstant, esperarem tot el temps que calgui per a deduir-ne una lliçó clara.
Mentrestant, per tal d’omplir aquests fulls, caldrà dir de tard en tard un motiu anecdòtic.
Per exemple avui fa els anys que l’Ajuntament acordava destinar 1.000 rals cada any a la festa del Bruch, que es celebrà de bell principi des de 1809, per a procurar que no minvés mai l’entusiasme dels manresans per aquelles gestes, que va ésser una demostració d’ardidesa, que ara també es commemora cada 6 de juny, amb el concurs de totes es autoritats, i sometenistes de la ciutat.
1852: Es demana autorització per fer passar la línia de ferrocarril per Manresa
20 d’abril de 1852.– Aleshores, quan s’anava a fer el ferrocarril de Barcelona a Saragossa, els principals promotors enviaren un missatge a Madrid demanant autorització.
En el projecte feien passar la línia per la nostra ciutat i reforçaven les consideracions que ho motivaven, dient que Manresa era el centre agrícola, industrial i estratègic de Catalunya, per la seva situació i el seu estat floreixent.
1629: Construcció del retaule de Sant Bartomeu
21 d’abril de 1629.– Segons acta extesa pel notari Lluís Torres, la dama manresana N’Angela de Peguera i Rajadell, va fer construir per l’escultor Joan Generes el retaule de Sant Bartomeu, que anava destinat a la capella o altar que havia fet construir abans el Manresà T. Sascomes, protonotari del rei Alfons IV en altre temps.
L’administració d’aquella capella després va anar confiada a la noble casa Soler de la Plana.
1793: Processó de pregàries pel triomf d’Espanya contra la revolució francesa
21 d’abril de 1793.– El triomf de la revolució francesa va convertir la nostra hospitalària ciutat en refugi de molts fugitius de França, especialment de sacerdots, per als quals va tenir tota mena d’atencions.
Com és sabut, el Govern d’Espanya va iniciar una guerra contra la República Francesa, i avui fa els anys, a Manresa es feia una processó de pregàries pel triomf d’Espanya contra la revolució.
Més de 400 atxes acompanyaven el Santíssim Sagrament, i un anotador de l’època fa notar que una 80 sacerdots francesos immigrats ací, s’hi juntaren, desitjant la derrota de França. Nosaltres, però, ens permetem d’esmenar la nota en el sentit de creure que aquells religiosos no volien pas la derrota de llur pàtria, sinó, solament, la de la revolució.
EL PLA DE BAGES, 23 d’abril de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1315: Jaume II retorna el títol de ciutat a Manresa
22 d’abril de 1315.– El bon rei Jaume II, que ha quedat a la història amb l’admirablement adjectivat, “El Just” avui fa 611 anys, va tornar a Manresa el títol de “Ciutat”.
El relat escrit va ésser extès en la nostra ciutat mateix on el rei es trobava de pas, i hom reforçava la reial decisió, escrivint en el privilegi que la nostra població era “lloc insigne i ciutat antigua” i que creia injust que des d’un quant temps molts curials omitíssim donar-li el títol de Ciutat, que mereixia pel seu floreixement i pels gran serveis que portava fets a la Pàtria, a ell i els seus antecessors.
Va ésser amb aquests principals raonaments que dicta el privilegi, ordenant que Manresa sempre fos considerada ciutat.
És de creure que influí molt en la decisió del rei l’il·lustre manresà J. Ferrer, que llavors formava part del reial Consell.
1607: Llicència episcopal al Capítol de Canonges
22 d’abril de 1607.– Per mediació del canonge Joan d’Amigant, familiar del bisbe de Vich i de Manresa, que aleshores era S. J. i el Dr. Francesc Sala (1), el Capítol de Canonges de la nostra Seu va obtenir llicència episcopal per dur a la pràctica l’acord referent al canvi de beques, que hom va començar a implantar el dia 1 de maig.
(1) El dia 27 d’aquell mateix mes va morir aquell virtuós prelat català.
1793: El Capítol de la Seu s’ofereix a alliberar quintes
22 d’abril de 1793.– Havent començat la guerra entre Carles IV (2) i la Convenció francesa, des del mes anterior, a Manresa li corresponia enviar 15 homes armats.
En el dia d’avui, el Capítol de Canonges va enviar una carta al rei, oferint dos rals diaris en concepte d’alliberació de guerra, per cada home, tal com s’estilava aleshores, car es feia difícil reclutar-los voluntàriament i la gent notable de la ciutat temia algun conflicte si calia quintar-los.
(2) En altres fulls hem explicat l’existència d’un primer Carles III, l’arxiduc d’Àustria, que regnà en la nostra terra durant la guerra de Successió. Lògicament, doncs, el rei Carles que expulsà els jesuïtes hauria d’ésser Carles IV, i el de la guerra amb la Convenció i la de la 1808, Carles V.
EL PLA DE BAGES, 26 d’abril de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1438: Consagració de l’església de Predicadors
23 d’abril de 1438.– Té lloc a la nostra ciutat la solemne consagració de l’església que el PP. Predicadors de l’Orde de Sant Domènec havien aixecat a Manresa, al costat del convent, tocant a la Muralla.
Va procedir la cerimònia l’il·lustríssim bisbe Auguriense de Anglaterra i s’hi associà tota la ciutat.
*****
Des de fa molts anys en la nostra ciutat es celebra solemnement la festa del Cavaller Sant Jordi, Patró de Catalunya.
1418: Guillem de Pinós entrega relíquies al convent del Carme
24 d’abril de 1418.– Tal com havia ofert uns quants dies abans el noble ciutadà Guillem de Pinós fa entrega al Convent del Carme de les relíquies de alguns sants, entre ells Sant Celdoni i Sant Armenter.
1812: Exposició dels danys que sofrí la Seu en l’incendi de Manresa
24 d’abril de 1812.– El Capítol de la Seu fa una exposició i petició d’almoina dirigida al Cap d’Estat, explicant els danys que va sofrir la Basílica i els béns de la Comunitat, durant l’incendi de Manresa fet en 1811 pels francesos.
En un total de pèrdues del capítol en les cases església i sagristia es calculava en 10.944 lliures catalanes.
EL PLA DE BAGES, 29 d’abril de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1374: Conflicte amb el bisbe de Vic per la construcció de les muralles
25 d’abril de 1374.– El conflicte surgit entre la ciutat i el Bisbe de Vich i de Manresa per l’obra de les Muralles, no s’havia resolt encara, per la resistència del Prelat a contribuir-hi. Com sap el lector, llavors la ciutat acudí al rei, i avui fa els anys que el Consell es va reunir per elegir els Síndics que havien de presentar al senyor Bisbe la resposta reial.
1638: Capítol provincial dels Carmelites
25 d’abril de 1638.– Essent Prior del Convent del Carme dels PP. Carmelites el Rnd. P. Fra. Joan Pagès, aquell any es va celebrar Capítol Provincial de l’Ordre, que va començar el dia 24 d’abril en el Monestir que avui és església parroquial.
Avui fa 288 anys que en aquell Capítol se elegí per P. Provincial de l’Ordre, al Rnd. Fra. Francesc Reguer i Soldevila.
1867: S’avança la sega
25 d’abril de 1867.– Veus ací una curiosa nota que copiem: “Aquest any no ha fet pas gaire fret, i avui ha començat la sega de l’ordi”. En altra nota trobem que aquell totes les collites anaven avençades, a l’extrem que pel maig tothom estaba al fort de la sega.
1732: Recerca sobre la veritable Cova de Sant Ignasi
26 d’abril de 1732.– Tothom sap el plet i disputes que reportà l’averiguació de quina era la vertadera Cova de Sant Ignasi. És un afer aquest que pensem tractar-lo detalladament, però, mentrestant anotem que en tal data com avui, el Nunci de S. S. va confiar el coneixement de la causa que sobre el citat cas s’instruïa, el Bisbe de Vich S. I. el Dr. Ramon de Marimon, al qual conferí facultat per subdelegar la comanda.
1872: Proclamació de l’estat de guerra
27 d’abril de 1872.– Dues companyies de les forces adictes al Govern, amb la música militar, proclamen l’estat de guerra per haver-se aixecat en armes les forces carlistes sota el comanament de Joan Castells,
Aquella va ésser la darrera guerra civil.
1777: Petició d’aigua de la Séquia
28 d’abril de 1777.– El síndic de l’Ajuntament, Enric Enrich, va presentar una instància, segons sembla, a la Junta de la Céquia, demanant aigua de la Céquia per a regar els terrenys del Poal i Mas d’En Pla.
1815: El rei nomena un regidor
1815: 28 d’abril de 1815.– Pren possessió d’un lloc de regidor el senyor Feliu d’Argullol, qui obtingué el nomenament del rei.
1824: Nou càrrec de cap militar i polític de Manresa
1824: 28 d’abril de 1824.– Per ordre del capità general, que aleshores era el marquès de Campo Sagrado, el governador Manuel Breton va donar possessió del càrrec de cap militar i polític de la ciutat, al tinent coronel Joan Josep Gómez.
EL PLA DE BAGES, 30 d’abril de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1638: Acord del Consell perquè les monges caputxines vinguin a la ciutat
29 d’abril de 1638.– El notable manresà Joan de Peguera, el Dr. Francesc Salvany i el P. Maurici Jorba, en nom d’una respectable representació ciutadana feren gestions perquè les monges caputxines vinguessin a fundar a aquesta ciutat, cosa que ja s’havia intentat 30 anys abans, quan encara vivia la Venerable Fundadora M. Angela Marguerida Serafina.
El Consell de la ciutat aquell mateix dia va prendre acord favorable, i per consell del P. Honorat Riu, S.J., es va convenir fer el conveni a la casa on havia nascut la Venerable Fundadora.
Els comissionats citats s’entrevistaren amb la Mare Abadesa del Convent de Santa Marguerida la Reial, de Barcelona, i les converses lograren l’èxit desitjat, cap pel desembre d’aquell mateix any arribaren les monges a Manresa.
1763: Encàrrec d’esculpir l’escut de la ciutat
29 d’abril de 1763.– Per acord de l’Ajuntament de la ciutat, es va confiar a l’escultor Jacinte Miquel, l’encàrrec de fer l’escut d’armes de Manresa sobre pedra, per a posar-lo a la paret de la Casa de Ciutat, al bell mig de sobre el balcó principal.
Al lligar el tracte es va convenir que s’havia d’utilitzar pedra de Segaro, famosa pedrera de Girona, d’on es va treure la pedra per a fer els medallons de la vida de Sant Ignasi que hi havia a la Cova.
1300: Jaume II uneix la ciutat i la vegueria de Manresa al comtat de Barcelona
30 d’abril de 1300.– El rei Jaume II de la dinastia catalana, per reial privilegi d’aquella data, va unir la ciutat i la Vegueria de Manresa al comtat extricte de Barcelona, donant així prova de gran afecte a la nostra Manresa, a la que aquell mateix rei, 15 anys més tard, havia de tornar el títol de ciutat, amb un reial escrit ple d’elogis.
En altres fulls hem vist com Manresa tenia voluntat d’estar íntimament lligada amb Barcelona, en demanar a altres reis que mantinguessin aquell privilegi.
1636: Compra d’un orguenet
30 d’abril de 1636– Trobem una nota d’aleshores, dient que amb 110 lliures dels fons de les carnisseries, aquell dia es va comprar un orguenet portàtil, que deduïm devia ésser per a l’església de la Seu.