Nota final – El dia 6 de juny va fer l’any que vàrem començar a anotar en aquests fulls quotidians, unes quantes coses disperses sobre la història de Manresa en relació amb la història general de Catalunya.
Les nostres notes han estat crítiques generalment, perquè obserbàvem en la massa una desorientació lamentable. Sovint les coses alienes, que són motius de glòria pels que confonen la nostra història, han hagut d’ésser bandejades. Nosaltres aspiràvem a aportar un humil esforç al sanejament de l’esperit racial, masses vegades oblidat.
En el curs de la història tots els pobles del món troben entre les glòries passades, motius de vergonya. Sempre que hem pogut hem fixat el nostre punt de vista en aquests casos. Quan el lliure comentari no ha pogut ésser publicat per causes agenes a la nostra voluntat, el silenci ha sigut l’avís més eloqüent.
Potser en aquest ordre de dades que hem seguit s’hauran escapat errors, però sempre haurà estat involuntàriament. Unes anotacions periodístiques fetes corre cuita no es pas tot igual que les pacients i mesurades notes d’un erudit.
Nosaltres només hem volgut remarcar la diferència entre ço que és en essència cosa nostra, història de la nostra terra, motiu d’orgull per tots, de la història general.
Avui acaba la nostra tasca d’anotador diari. Ara quan s’escaigui procurarem escriure fulls sols sobre temes, que al nostre entendre, són veritables motius de glòria per Manresa i per Catalunya.
F. Duran