7 de juliol de 986.- Refugiat a Manresa amb la gent que es va salvar de la dissortada jornada de Matabous, el comte Borrell de Barcelona, ajudat pel comte Oliba de Manresa, organitza la reconquesta de Barcelona.
La història ens dóna escassos detalls d’aquella gesta gloriosa, a l’entorn de la qual tan belles llegendes s’hi han format, però no obstant són diversos els autors que coincideixen en citar els noms de velles i il·lustres cases manresanes, els barons de les quals, amb la seva gent a les ordres del nostre Oliva, comte de Manresa, foren els principals herois de la reconquesta.
El P. Roig i Gelpí, en la seva història editada en 1692, dóna interessants ressenyaments de l’activa part que varen prendre en aquella lluita per la Independència de la novella nació que acabava de fundar el gran comte Jofre, avi del comte Borrell, treient-ne la conseqüència de què l’epopeia duta a cap pels manresans en 986, va costar la destrucció de la ciutat set anys després, quan la nova invasió mahometana.
Molts historiadors austers esmenten la gloriosa intervenció de Manresa en la reconquesta de Barcelona. Nosaltres, no obstant, no podem estendre’ns avui, com era el nostre propòsit, en aquest full, però, ajudant Déu, publicarem aviat, fora d’aquesta secció, una detallada informació de totes les dades que tenim recollides sobre tan important moment de la història de Manresa. (Retirat de l’edició d’ahir)
(publicat el 8 de juliol de 1925)