24 de juny de 888.- En aquell dia, d’avui fa 1037 anys, el rei Odon, per reial cèdula, feu donació a Gundemaro de totes les règies dignitats que tenia sobre l’església de Santa Maria de Manresa i rodalies, unint-se així, de fet, els bisbats de Vich i de Manresa de conformitat amb la butlla que amb data 1er de febrer d’aquell mateix any havia atorgat el Sant Pare Esteve V a petició de l’Arquebisbe de Narbona i del comte Wifred de Barcelona. (1)
Erren els que opinen que Manresa no ha estat mai bisbat pel fet de que en els més vells documents de l’Arxiu episcopal de Vich hi troben que els bisbes dels segles IX i X signen <…bisbe de Sant Pere de Vich i Santa Maria de Manresa> i citen a Gundemaro, Foxà i altres per afirmar que Manresa i Vich han format sempre un sol bisbat.
Tenim prou dades de l’existència del Bisbat de Manresa fins a l’any 888, però en el curt espai de aquest full només podem citar-ne algunes a l’etzar, per tal de complir la nostra missió cotidiana.
En les actes del VI.è Concili de Toledo (2) s’hi llegeixen les signatures de <Just, bisbe de Manresa> i <Esteve, bisbe ausonense> entre les 42 signatures dels prelats que hi assistiren, prova evident de que en 9 de gener del 638, Manresa era bisbat independent del de Vich.
Bernat de Boades a l’any 1420 escrivia que en la Biblioteca del Vaticà hi troba ressenyat el martiri de Luci, bisbe de Manresa en el segle II, entre els anys 151 i 168 després de Jesucrist.
Hem de citar ademés la Butlla del Sant Pare Calixte II escrita a l’Abat de Sant Cugat en la que s’hi llegia textualment: <Ibi Possessiones sine pertinència que sunt in Episcopata Barchinoneu. Gerundeu Vicen Minorisen Detursen. Cum Universis. Etc., etc.> (3)
Luci-Marineu Sículo en la seva famosa obra <De primis Aragonie regibus> (4) diu: <de Provintia Tarraconeus. Ecclesils Cathedralibs una metropolitana etc. sufreganee octo; Archipiscops, Civitatis Tarracon. Epis. Civitatis Barchins. Episcops. Civitatis Vicens. Epis Gerunda Civitatis, Epis. Civitatis Urgeleus, Epis. Detursane Civitatis, Epis. Civitatis Elue. Epis. Civitatis Rodens. (qui translatius fuit Ilerdam). Episcops Civitatis Minorise.>
Es citen doncs distintament els bisbats de Vich i de Manresa, altre vegada.
En l’Arxiu de Montserrat hi ha velles escriptures, que parlant de com va ésser trobada la imatge de la Moreneta, parlen del bisbe de Manresa, (5) dient en una d’elles (que cita el P. Germens) <determinà lo dit rector d’anar al Bisbe de Manresa, que a las hores en la dita ciutat havia Bisbe>.
En el seu dia parlarem del martiri del Bisbe Luci i de Sant Valentí i Sant Iscle, que com el primer varen ésser bisbes de Manresa abans del 888 i ademés d’anotar en els fulls corresponents les dades que no ens és possible publicar avui, en el curt espai de què disposem, farem una relació d’autors que amb nosaltres afirmen l’existència del Bisbat de Manresa.
De moment tenim dades concretes de l’assistència de sis bisbes de Manresa en altres tants concilis, però no pensem publicar-ho fins que haurem repassat millor la taula dels assistents a tots els altres que es celebraren fins al segle IX.
Per acabar aquest full direm que durant les tres èpoques d’esplendor del Bisbat de Manresa des del segle II al IX succeïren fets prou importants, com la fundació de la primitiva capella de Sant Iscle, (6) el plet entre Just (segon bisbe de Manresa, d’aital nom) i Aquil·lí, bisbe de Ausona, el martiri de Sant Bonifaci, darrer bisbe de la diòcesi manresana, la reconstrucció de la ciutat per Recared, etc., etc., que ens donaran prou avinenteses per provar abastament l’indiscutible existència del Bisbat de Manresa des de l’any 151 al 888.
L’excessiva extensió d’aquest full ens obliga a deixar per demà, el corresponent a la data d’avui.
(1) Entre altres dades, de uns apunts, del malaguanyat Mossèn Cantarell, hem de citar aquesta: <Fou adjunyit lo bisbat de Manresa al de Vich per Odó, rei anterior a la fundació de Catalunya, per reial carta donada en 24 de Juny de 888 en la ciutat de Aurelionis, segons consta en el text del llibre primer de concòrdies i altres escriptures de l’Arxiu del Capítol (foli 5) a on se notan també altres coses dignes de saber-se. Hi ha una fulla solta en lo llibre de les Prerrogatives de la Seo.>
(2) Edició dels Concilis, aparescuda a París en 1369.
(3) Canyellas afirma que en el seu temps (1622 a 1685) existia la citada butlla en l’Arxiu del Reial Monestir de Sant Cugat.
(4) Volum II, foli 11.
(5) Data 880, o sigui 8 anys abans de la fusió dels dos bisbats.
(6) Sant Iscle, Bisbe de Manresa, va morir al 650 i aquell mateix any es va edificar una església a la seva memòria allà on hi ha avui l’actual ermita.
(publicat el 25 de juny de 1925)