5 de novembre de 1899.- Deixant altres coses que es refereixen a la guerra de la Independència sobre les quals és ben difícil opinar, dedicarem el full d’avui a parlar de la gran figura del Bisbe Torres i Bages, l’Il·lustre català i malaguanyat pastor de la nostra diòcesi, en l’avinentesa de complir-se avui els 26 anys de la seva primera visita a Manresa.
Es recent en el cor de tots els catalans, el record del savi Doctor, i per això, no farem pas la seva biografia. Només senyalarem alguns moments de la seva vida, per dir que l’autor de La Tradició Catalana, a més a més d’un sant i d’un enamorat de la veritat, va ésser un conseqüent que tenia una amplia visió de les coses i un enamorat de la seva terra, la nostra terra.
Aquell gran Bisbe Torres, el buit del qual encara se sent a la Seu de Vich i en tot Catalunya, va ésser el primer bisbe que va rebre la consagració al nostre Montserrat, el dia 8 d’octubre, amb assistència dels Ajuntaments de Manresa, Vich i Vilafranca, alcalde de Barcelona i de una gran generació que presentia potser, que el doctor Morgades anava a consagrar, no el Pastor de una Diòcesi, sinó el Pastor de tot Catalunya, al savi que havia de il·luminar al món amb les seves Pastorals, al català, que fundaria la Lliga Espiritual de Ntra. Sra. De Montserrat.
Heus aquí com explica la consagració el <Diario de Barcelona>:
<La consagración del Prelado de Vich ha sido la primera que se ha celebrado en Montserrat; y en verdad que no puede darse un acto de mayor plenitud y en el que se juntaran en mayor y más simpático consorcio los dos grandes sentimientos de religión y amor a la tierra catalana. En el corazón de Cataluña, ante la Santísima Virgen, a quien aclama por madre y protectora toda la región catalana, se consagra un benemérito sacerdote catalán, Obispo de una diócesi catalana, con asistencia de otros tres Prelados y altos dignatarios de la Iglesia catalana también.>
Després fa una extensa ressenya en detall i diu:
<El acto duró desde las nueve a las doce, hora en que los Prelados salieron de templo, siendo saludados con vivas al Obispo de Vich y a los Obispos de Cataluña por el numeroso gentío que aguardaba su salida, y acompañados con aplausos hasta la entrada del convento.>
El gran Bisbe Torres no va pas desmentir les esperances que el seu poble fundà en ell. A tothora va ésser el Pastor exemplar que defensava els seus diocessans de tota escomesa. Recordem la seva protesta quan s’intentà prohibir l’ensenyament de la Doctrina en català, quin gest més digne davant del Poder.
Tots les recordem les grans virtuts del Doctor Torres i Bages i el seu amor a la terra i els seus sermons i les seves pastorals, en una paraula la seva vida tan alliçonadora pels homes i pels Prelats. Per això en aquesta avinentesa de l’aniversari de la seva primera visita a Manresa ens plau afirmar una vegada més la nostra veneració a la memòria del malaguanyat Pastor de la Seu de Vich i de Manresa.