22 d’octubre de 1895.- Mor l’il·lustre patrici En Pere Arderiu i Brugués, quan tot just comptava 40 anys, pocs dies després d’haver tornat de les seves possessions a Cabrianes, a conseqüència d’una pulmonia, que el trobà molt abatut pels desenganys que a causa de la seva honradesa havia rebut d’alguns dels deus íntims amics, que oblidaven tots els favors que d’ell havien rebut, i només veien en el senyor Arderiu un obstacle per les seves ambicions.
L’enterrament d’En Pere Arderiu va ésser una manifestació de dol, en la qual s’hi associaren tots els manresans, sense distinció ni classes ni partits, car durant les diverses vegades que ell va ésser alcalde (càrrec que se li confià als 25 anys) va portar-se ben dignament i va fer moltes millores per la ciutat. Va ésser realment l’alcalde d’amics i adversaris, i un model de ciutadans que només pensava en la prosperitat de Manresa.
Ell va ésser el model d’alcaldes íntegres que assenyalà el camí que en el governament de la ciutat han seguit els nostres amics.