2 de juliol de 1895.- En plena jovenesa quant tot just havia complert els 23 anys, morí en la nostra ciutat el meritíssim manresà i exemplar patriota En Lluís Espinalt i Padró, un dels principals propagadors del moviment regionalista de les darreries del segla passat.
Quant ben pocs es recordaven de la nostra parla, l’Espinalt va fundar el <Setmanari Català>, periòdic batallador que va despertar moltes ànimes adormides. Des de la direcció del <setmanari> En Lluís Espinalt no va transigir mai amb la gent desnaturalitzada que no savia honorar la terra on havien viscut. Es pot dir que va ésser un veritable precursor i que si avui visqués estaria amb nosaltres. (1) Els seus escrits ens demostren prou que tenia una àmplia visió de les coses i una intel·ligència claríssima que l’hauria fet evolucionar cap a un sà radicalisme patriòtic.
El periòdic conservador de Barcelona <La Dinastia> parlant de la mort del malaguanyat Espinalt bé feia notar, ara fa 30 anys, que el nostre compatrici era ben tolerant i transigent, menys quant dels seus ideals es tractava. I encara afegia el citat diari, que l’exclusivisme de l’Espinalt en emprar solament la llengua d’Ausias March en els seu escrits li va tancar <anchos horizontes>. (2)
A l’Espinalt es deu també gran part de l’esforç immens que representava la fundació de la <Lliga Regional> (3) a Manresa a l’any 1890. Va ésser secretari de la primera Junta quan només tenia 18 anys, desempenyant el càrrec mentres li va permetre la seva delicada salut.
La curta vida de l’Espinalt va ésser intensíssima i de gran profit per Catalunya. (4) Va col·laborar intensament als treballs de l’Assamblea Catalanista on es varen aprovar les Bases de Manresa, va prendre part en diversos actes de propaganda i va acabar de minar la seva salut escrivint incansable per fer la llum en la intel·ligència del seu poble.
El qui escriu aquestes ratlles no ha conegut el malaguanyat patrici, però en la lectura dels seus escrits (5) ha comprès la justificada veneració que senten per la memòria del Lluís Espinalt, els bons catalans del seu temps que compartiren amb ell les primeres amargors de les lluites i els primers goigs de veure renéixer la flama del patriotisme en el cor del poble.
La mort de l’Espinalt va ésser molt sentida en la nostra ciutat i arreu de Catalunya (6), car malgrat els seus pocs anys, el seu talent i les seves brillants campanyes patriòtiques l’havien fet molt estimat.
Manresa, i més particularment els bons patriotes manresans, tenen un deure a complir enaltint la memòria d’aquell honorable patrici, un dels precursors de la nostra ideologia d’avui.
F. Duran
(1) Cal tenir en compte que en el vuitcents, era encara poc definida la nostra ideologia.
(2) No obstant l’Espinalt havia guanyat varis premis literaris, entre ells la Flor Natural de Manresa de l’any abans de la seva mort.
(3) Amb en Vallès i Vallès, Andreu Pons, Ramon Carreras, Oleguer Miró i altres que no recordem de moment, va fundar l’Espinalt la benemèrita entitat.
(4) En Verdaguer i Callís, en el pròleg del llibre de l’Espinalt, ens diu prou clar com esperaven molt del nostre compatrici els capdavanters <de la santa fal·lera…>
(5) Després de mort l’Espinalt, a instàncies dels seus amics, la família va editar en un elegant volum de 560 pàgines, titolat <Escrits de Lluís Espinalt i Padró>
(6) <El Setmanari Català> va publicar un número extraordinari a la memòria del seu primer Director, amb treballs de tots els escriptors manresans, i <La Veu de Catalunya>, <La Renaixença>, <La Veu de Montserrat>, <La Costa de Llevant> i <Lo Misatjer> i tots els diaris i publicacions de Manresa ultra molts altres de Catalunya varen honrar dignament la seva memòria.