22 de setembre de 1882.- En el Palau Arquebisbal de Umbrete a Andalusia mor l’il·lustre manresà Frai Joaquim Lluch i Garriga, Cardenal – Arquebisbe de Sevilla, causant el seu traspàs general sentiment en tot el món cristià, car era molt conegut pel seu gran talent i per les seves virtuts.
S. E. El Cardenal havia nascut a la Verge del Carme pels seus bons pares N’Antoni Lluch i Na Mariana Garriga, persones molt pietoses i model de ciutadans. D’infant el jove Lluch, que més tard havia d’ésser model de purpurats, va demostrar la seva vocació per la vida esglesiàstica i quan tot just comptava 14 o 15 anys va entrar a l’Ordre Carmelitana. Després de rebre les Sagrades Ordres va ésser destinat a Itàlia on després d’estudiar molt cultivà les lletres amb gran encant. Els aconteixements polítics d’aquell país l’obligaren a deixar Luca, on residia i retornà a Catalunya convertint-se en un verdader apòstol que deixà admirat a tothom per les obres de caritat que feia i per les seves prèdiques.
En 1858 va ésser preconitzat Bisbe de Canàries. Més tard ho fou de Salamanca i en 1874 de Barcelona. El Dr. Lluch no va pas residir molt temps a Catalunya, llavors, car el Sant Pare per juliol de 1877 el va preconitzar Arquebisbe de Sevilla. Cinc anys després, Lleó XIII l’investí amb la púrpura cardenalícia i el dia 22 de setembre del mateix any (1882) va morir santament com havia viscut, el nostre il·lustre compatrici el savi i humil Cardenal, que malgrat tots els honors i totes les glòries, estimava per sobre de tot el títol de Frare.