11 d’agost de 1873.- Estant en plena guerra civil o carlista i veient que la cosa anava per llarg i que la Basílica de la Seu s’utilitzava com a fortí, tota vegada que per la seva immillorable situació dominava tot una banda de les rodalies de la ciutat, l’Ajuntament i el Cabilde, amb molt bon encert, acordaren traslladar les venerades relíquies dels tres sants Patrons de la ciutat, des de la cripta de la Seu a l’església de Sant Miquel.
El trasllat es féu sense cerimònies, car ultra la comunitat de la Seu, només hi assistiren els que havien estat administradors de la confraria dels Sants Màrtirs durant l’any abans, una comissió de l’ajuntament i algunes altres persones -ben poques- que havien estat prèviament avisades.
Amb tot i que l’acte del trasllat es va dur a cap quietament i en hora que no fossin concorreguts els carrers, molts ciutadans se’n varen donar compte i no cal dir com va córrer l’alarma, tement que la ciutat es convertís en teatre d’operacions.
Ens conta un venerable vell, que era un vailet entremaliat en aquella època, que moltes dones imploraven en alta veu els Cossos Sants, que intercedissin prop del bon Déu perquè s’acabés amb una guerra tan lamentable, que deixava buides les llars i assolava el país.
Segurament que els sants Patrons de la ciutat varen oir el clam, car ara, afortunadament, sembla ben lluny de tornar la possibilitat d’una guerra cada tres setmanes -només que per disputar-se qui havia d’usufructuar el tron- a les que els nostres avis eren tan aficionats, amb tot i que vestissin la seva fal·lera bèlica amb l’afirmació d’una ideologia (1) que diuen estava per sobre la persona del cabdill.
(1) Un vell carlí m’assegura que la persona del pretendent era ço que menys importava en aquella guerra. Les seves manifestacions són tan interessants que hom pensa transcriure-les un dia.