7 d’octubre de 1864.- Ha de convenir tothom que l’obra de les Missions Catòliques en terres de gent salvatge ha estat una obra civilitzadora més gran que tots els esforços armats.
Des dels temps del nostre gran Llull fins avui ha estat una perillosa missió, que tan sols l’han pogut dur a terme homes de gran valor, homes que no estimessin pas la seva vida quant es tractés de servir un noble ideal.
Manresa des de temps ben llunyans també hi aportà el seu esforç a l’obra civilitzadora dels Missioners catòlics. Avui no hem pas d’historiar la intervenció dels manresans en les missions, però tota vegada que s’escau d’ésser l’aniversari de la sortida de dos compatricis cap a les missions de les Illes Filipines anotarem els seus noms; El Rnd. Maurici Corrons, fill del Mestre baster Pere, i el Rnd. P. Magí Solà fill de l’hisendat Vicents, ambdós jesuïtes, s’acomiadaren de la nostra ciutat, per anar a publicar la bona nova als indígenes d’aquelles illes, i pacificar als esperits.
Es pot ben dir que per Manresa aquesta aportació voluntària de fills seus a l’obra civilitzadora de les Missions és una tradició encara avui continuada.
Segons Canyelles el primer Caputxí català que sortí cap a les Missions de l’Índia occidental va ésser el nostre compatrici P. Gervasi de Manresa, fill de Can Culla.
També trobem que en 1680, entre altres Caputxins que sortien de Barcelona cap a Mèxic hi anava el P. Hermenegild de Manresa fill de la casa coneguda per Can Monjos.
Aquesta tradició de gent de pau, que aporta a la verdadera civilització nobles esforços i un gran esperit de sacrifici, ens honora i mereix el nostre elogi, molt millor que no pas els altres esforços que per no anar envoltats de l’ambient de pau necessària no varen donar tants bons resultats.