29 de setembre de 1827.- L’Ajuntament de Manresa va resoldre enviar una Comissió que anés a felicitar a Ferran VII i a reiterar-li homenatge i obediència de la ciutat el dia que entrés a Catalunya, a la vegada que li fes present tot ço que els manresans havien fet lluitant per ell, per tal de veure si els premiava la conducta observada en la guerra dita de la Independència.
La Comissió la formaven, amb el secretari de l’Ajuntament, En Caietà Mas, els senyors Joaquim de Llisach, Bernat Pejoan, Maurici Soler i Josep Anton Perramon.
Tanmateix és el nostre deure dir-hi una paraula sobre tot això i sobre la figura de Ferran VII (El desitjat). Però per a seguir escrivint ens cal pregar al senyor censor que vulgui fer-nos la mercè d’acompanyar-nos a donar un cop d’ull sobre tota la premsa d’Espanya, la de Madrid particularment i la de Barcelona també, per a fer-se càrrec de què des dels diaris de la dreta als de l’esquerra, tothom ha parlat lliurement arran del centenari de Joan Martin (El Empecinado) de la [espai en blanc a l’original] figura d’aquell rei que els homes de govern de Manresa, d’un segle enrere, consideraven tant.
Ens plau creure que el dia que l’espai ens ho permeti, no trobarem cap més obstacle en la censura de l’Alcaldia, per a dir com els demès diaris de tot arreu, unes paraules sintetitzant el regnat de Ferran VII, tan ple d’etzagaiades, que calen algunes columnes per estractar-les totes, per tal de què el lector vegi, amb nosaltres com els nostres avantpassats que deu anys després de la guerra de la Independència, li anaven amb constants humiliacions, o no el coneixien o bé només sabien veure en ell el representant de la reialesa, llavors suprem símbol del govern, en aquest país.
(1) Consultar els Ensajos sobre la Guerra de la Independència de Sir W. Oman Professor d’Història de La universitat d’Oxford.
(2) El mateix autor, ultra de molts altres de diverses tendències, car és sabut que fins els absolutistes acabaren per apartar-se’n de Ferran VII, l’únic rei potser unanimament censurat.