11 de juliol de 1812.- En aquella data la Regència del Regne manà als tribunals, justícies, governadors, etc., <guardar i fer guardar, complir i executar el decret de les Corts de Càdiç sobre l’ús dels títols de <Molt Noble> i <Molt Lleial>, concedits a la nostra ciutat per l’actuació dels manresans durant la guerra, dita de la Independència, entre Espanya i França.
Bé comprendrà el lector que no és pas ara la millor oportunitat per a comentar els fets de la guerra de l’any 1808, ni per a posar unes acotacions al marge de la concessió a Manresa dels títols a que ens hem referit més amunt, però, no obstant, hem d’afirmar una vegada més, que la nostra caríssima ciutat havia merescut en diferentes avinenteses, dels grans reis d’aquella dinastia que acabà amb Martí l’Humà, el tractament de nobilíssima i lleial, a l’extrem que Joan I, a l’any 1393, des de València, li va concedir privilegi de tenir pel seu governament un consell igual al de Barcelona, o sigui, compost de cent persones representants dels diferents estaments socials.
Honra tan alta ja no podia ésser superada, i, no obstant, en els documents recollits pel gran manresà, el nostre il·lustre amic i mestre En Leonci Soler i March, en l’apèndix de l’obra que va editar dels apunts d’En Canyellas, hi trobem la transcripció d’una colla de dades que demostren com durant la guerra dels anys 1640, 41 i 42, Manresa va seguir en tot moment a la Diputació, que dirigida per En Pau Claris defensava els privilegis, llibertats i constitució de la terra. Es més, Manresa va ésser la primera (1) ciutat de Catalunya que acudí al camp de Tarragona, on sota la bandera de Santa Eulàlia s’hi reuniren tots els ciutadans que havien pres les armes obeïnt les ordres de l’heroica Diputació.
En millor avinentesa parlarem extensament de les glorioses jornades de la guerra contra Felip IV i el duc d’Olivares, i de la lleialtat i noblesa amb que va procedir Manresa durant aquells anys. Llavors es veurà més clarament encara, con la nostra ciutat era per tots conceptes nobilíssima i havia estat sempre lleial, molt abans de que ho reconeguessin les Corts de Càdiç, arran d’una actuació en una guerra que ens plauria poder comentar lliurement.
(1) Vegi’s l’acta signada en 10 de novembre de 1641, a la vila de Montblanc, pel <Dr. Pere Joan Rossell, Conceller ters de la Ciutat de Barcelona y son Coronel lloctinent y capitá General de l’exércit català en lloc del Senyor Diputat> i el secretari En Climent Cortell.
En aquesta acta, que porta el segell i les armes de Barcelona, s’hi llegeix també que els serveis prestats per Manresa <son mereixedors de tota mercè y honrra>.