31 de desembre de 1812.– Per tal d’evitar una colla de raons de cada any veu’s aquí ço que es va acordar avui fa 113 anys en la nostra ciutat sobre la molturació i panificació del blat.
De bell antuvi s’establí l’obligació de pesar el blat abans de moldre, donant un tipus de pes unitat per regir-se millor. Des de la molturació era precís pesar la farina i els segons, havent d’abonar el pagès al Moliner nou quartos per quartera mòlta i un quarto pel pes i repès.
La diferència màxima que es va considerar legal entre el blat sencer i els productes mòlts era de dues lliures per quartera, i era obligació del Moliner repossar tot altre diferència.
En les fleques hom havia de pagar un ral per quartera de pa a coure, admetent-se les conques de franc si eren en quantitat proporcionada a la cuita de pa. Ara si les coques les havia de treballar el flequer llavors el client havia d’abonar ademés un quarto per cada coca.
Com que hi havia gent que preferia pagar el forner amb una determinada quantitat de pasta en lloc de moneda, es va dictar una ordre prohivint-ho en absolut per evitar alteracions sanitàries, car el flequer que cobrava amb pasta forçosament havia de barrejar tots els trossos que hom li donava.