9 de juliol de 1812.- Les Corts de Càdiç decretaren que Manresa pogués usar des d’aquella data els títols de Molt Noble i Molt Lleial.
Tanmateix l’acord de les Corts de Càdiç no va ésser més que el reconeixement legal de dos títols que des de molts anys la nostra ciutat mereixia ostentar, car Manresa era noble pels anys i pels mèrits que des de molts segles tenia contrets amb la pàtria, i li pertocava l’atribut de Molt Lleial, perquè des de temps immemorial havia restat fidel a la nació i als reis (1).
En aquella mateixa sessió les Corts de Càdiç decretaren que quan les circumstàncies ho permetessin s’aixequés a Manresa una piràmide o monument (2) que recordés a les generacions futures la conducta heroica dels ciutadans.
(1) Només cal recordar l’actitud dels manresans contra la Casa d’Antequera i a favor d’En Jaume d’Urgell, els sacrificis fets per la ciutat en el 1640, 41 i 42, per ajudar la Generalitat de Catalunya, i la seva resistència contra Felip V, causa de l’incendi de la Seu en 1714.
(2) Més tard s’acorda fer el Grup Escolar, enlloc del monument.