10 d’octubre de 1808.- Una de les coses que més ens abelleix, és poder parlar a bastament de la guerra dita de la Independència, parlar-ne amb tota claredat i dient les coses, totes les coses i tots els actes, des dels heroismes a les barbaritats dels francesos i de la gent pel seu nom, estudiant-les des del seu origen. Però tanmateix és tasca difícil. S’ha escrit molt sobre aquella guerra, i els llibres generosament apassionats editats pels mateixos que hi lluitaren o els seus fills, són encara les més generalitzades fonts d’informació.
Parlar-ne fredament, nusos de tota passió, és el nostre anhel, i assenyalar-ne els encerts i els errors sense prejudicis nascuts dels llibres escrits amb lirismes. Per això només hem estudiat aquells casos que els documents directes ens plantegen, i un dia, un bon dia, comentarem l’aspecte general d’aquella guerra en els casos que tinguin relació amb la nostra Manresa, i anotarem tota bona i dolenta facècia.
Avui només és oportú dir que fa 117 anys que la companyia d’homes manresans que lluitava contra els francesos, per tornar a dur Ferran VII, va fer celebrar solemnes funerals pels seus nombrosos companys morts en aquella guerra, que tot just començava i que va ésser tan tràgica i dolorosa per la nostra ciutat.
(publicat el 12 d’octubre de 1925)