2 d’abril de 1708.– En aquella època el nostre poble sostenia una lluita gegantina més que la successió de la corona a favor del primer Carles III (el d’Àustria) defensava les llibertats i privilegis.
Es pot ben dir que llavors pels esforçats manresans la qüestió dinàstica estava a segon terme, per bé que preferissin la continuació dels d’Àustria. Per això trobem com regnant el primer Carles III, en demanar el seu enviat que la ciutat pagués en 3 anys el dot de guerra senyalat voluntàriament per 10 anys, el Consell va respondre que si bé hi estava disposat, en principi, calia que alguna altra ciutat comencés a fer-ho. La ciutat no volia donar motius perquè hom la sospités servil al Monarca.
(publicat el 9 d’abril de 1926)