14 de gener de 1691.– De l’antic Consell de la Ciutat hom en pot anotar sovint motius dignes i lloables. Després del Decret de Nova Planta els nostres elogis es van fent més clars, perquè hom no veu pas emprar sempre la energia que cal davant dels poders més alts.
El vell Consell de Manresa era zelós dels drets i privilegis de la ciutat i els defensava costés el que costés. Hem citat molt casos. Avui encara anotarem que per una petita qüestió formulària de Dret, plantejada ara fa els anys, els Consellers de Manresa no vacil·laren davant de la excomunió, amb tot i ésser catòlics fervents. És clar que estaven en poder de la raó i a l’apel·lar-se contra la decisió del Bisbe obtingueren un fall favorable que anul·lava l’excomunió, però amb tot calia que l’esperit racial i l’amor a les prerrogatives de la ciutat fos ben intens en cada Conseller per arribar tant enllà.
La causa originària va ésser ben petita en el fons: La Priora de Santa Clara havia admès una religiosa sense el previ consentiment del Consell, tal com estava estipulat el Consell va retirar al Convent tots els privilegis. El Bisbe, mal informat, va excomunicar als Consellers. Després va reconèixer la raó i va alçar el càstig amonestant a les citades religioses.
(Publicat el dia 15 de gener de 1926)