1689: Carta de gratitud a Manresa del rei Carles II
10 de desembre de 1689.– El funest regnat de Carles II, que tan trist desenllaç va tenir, quan morint sense successió directa va ésser pròdig en lluites i commocions populars, culminà durant els anys 1687, 88 i 89, quan la actitud de les forces del marquès de Leganés feia preveure una nova revolta general com en el Corpus de Sang.
Les guerres anteriors havien extenuat al país, i la misèria augmentà amb la plaga de llagosta que va destruir les collites en molts llocs. Malgrat això s’exigien suministres i tributs molt crescuts, i per acabar d’exasperar a les bones gents, se’ls obligava a cedir les millors cambres i els millors plats als allotjats, que llavors no eren pas com ara, soldats sortits del mateix poble en virtut de les quintes, sinó tropes mercenàries.
El caient que prenien les coses va determinar al govern de Madrid a rellevar al Virrei i a reconèixer tots els càrrecs populars, nomenant-se per Virrei al duc de Medinasidonia, persona grata als catalans. No obstant les calamitats van augmentar amb la represa d’hostilitats entre França i les tropes castellanes, car el teatre de la guerra va ésser la terra catalana.
Els francesos no arribaren fins a Manresa aquella vegada, i el Consell de la ciutat, obrant amb hàbil sentit polític va secundar l’esforç de les tropes del rei Carles, per tal d’acabar d’un cop amb tanta guerra i malestrugança. Aquella actitud dels manresans ha fet creure a algun autor que la nostra ciutat va fer la part dels Virreis contra la terra i això és fals, car ho desmenteixen tots els actes heroics d’abans i després.
No es pot judicar per la carta de gratitud que avui fa els anys va enviar el rei Carles car era una cosa formulària, ja que molts altres pobles la reberen igual. De més, en el cas que diu la carta, Manresa es va limitar a entregar la grana exigida per les forces de cavalleria, perquè davant d’una força tan superior no li quedava altre recurs.