Coses de la velluria
Dues centúries enrere
En unes notes tretes d’una relació escrita i signada per Bernat Miralda, Mustafà de tot l’any 1688, hi trobo els següents curiosos detalls del tristament cèlebre <Motí de les faves>, ocorregut aquell any en la nostra ciutat: <El dia 13 de juny de 1688 es mogué en aquesta ciutat un avalot o motí amb motiu d’una causa que aportava el Capítol de Vich i de Manresa en contra dels ciutadans demanant delme de faves, alls, sebes i altres fruits de la terra.
>A cosa de migdia alguns pagesos, en la seva majoria escodinaires, ensibornats per alguns capitosts, no pagesos, armaren a cosa de 50 minyons que amb la fals al coll i canyes a les mans, guarnides amb enfilalls de faves i cabesses d’alls, els feren rodar per tot ciutat, precedits d’un que sonava un corn, dient a crits: Els favers! i trucant a les portes de les cases dels senyors canonges dient: Aquest és faver! El senyor Batlle sortí i els va fer dispersar.
>A cosa de les dues de la tarda es reproduí l’avalot, prenent ja major increment, de manera que el Batlle en va arrestar alguns.
>Al vespre prosseguí el motí, i ja eren més de 500 persones les que cridaven: Visca la terra i morin els traïdors!, i encenent un foc davant de la porta del canonge Gelabert, li arrabassaren els mobles i els cremaren. Repartits després en grups feren també el mateix en les cases del senyor Sagristà i canonges Marian Garba i Bartomeu Soldevila, veïns tots de la davallada de la Seu.
>Alarmats els senyors Consellers sortiren consularment i amb masses altes de Casa de la Ciutat, acompanyats de molts jurats, anant al lloc dels successos amb En Lluís Alemany i Descatlla. L’actitut esvalotada del poble els obligà a retirar-se a la Seu, d’on sortiren després en processó, portant el Santíssim Sacrament fins davant dels focs. Mentrestant, el poble en el seu esverament havia assaltat les cases dels canonges Andreu Savall i Francesc Diner del carrer d’Urgell i de Lluís Daví.
>La processó que des de les Bastardes anà a la Plana i pujà pel carrer de Sant Miquel a la Plaça Major aquietà una mica els ànims, evitant que fossin cremats els mobles de la casa de canonge Escorcell. Entrada la processó sortiren amb Sant Crist les Comunitats, evitant el saqueig i crema de la casa del senyor Batlle.
>Al vespre els Consellers cridaren a Casa de la Ciutat a tots els jurats, als cavallers don Lluís Descatllar i Alemany, don Bernat d’Aymeric, don Marian Vedrund etc. etc., a tots els prelats i priors de les Comunitats religioses per consultar. En compliment de la resolució presa, el senyor Mustassaf, precedit de dues atxes enceses, recorregué les Escodines i la ciutat per a veure d’aquietar els ànims. A les onze o quarts de dotze, es retiraren els Consellers, però alguns d’ells acompanyats de senyor Mustassaf, que no els volgué deixar, i alguns jurats, fins a formar una comitiva de 30, amb sis atxes rodaren novament tota la ciutat durant la nit, fins a cosa de tres hores.
>A les quatre de la matinada tornà a reproduir-se l’avalot als crits de Visca la terra!, Morin els traïdors!, Ningú vagi a treballar avui!
>En poc més d’un quart es reuniren més de mil persones amotinades; en vista d’això es reuní novament el Consell, resolvent que el senyor Mustassaf sortís per places i carrers a veure d’aquietar la gent.
>Sortí aquest acompanyats de tres frares Dominics, dos jesuïtes, dos caputxins i de don Lluís de Descatllar. En veure’ls els amotinats, començaren a crits a formular comandes desbaraiades: Fora els drets de moltes coses, el perdó del Rei i altres. Alguns amotinats entraren als corrals de la carniceria i s’apoderaren de 42 moltons. Quan era major l’avalot comparegueren més d’un centenar de segadors forasters a quins el Mustassaf i els Consellers convenceren d’anar, i els hi acompanyaven, a l’Arrabal de Sant Andreu on els donaren a cada u un pa de sou, carn i una meitadella de vi, fent-los així marxar de ciutat, a fi de que no agreugessin el conflicte fent causa comú amb els amotinats.
>Aquests, mentrestant, anaven augmentant en número, i a crits i en la Plaça demanaven: 1er.-Que els pagesos també tinguessin borsa per Consellers en la Casa de la Ciutat. 2on.-Acta de tot el pactat. 3er.-Que aquesta fos cridada amb trompetes al peu de la Creu de la Plaça (1). 4è.-Que fos tornada la carn als Caputxins. 5è.-Que fos tret el sou de dret per càrrega de verema. 6è.-Que fos tret el sou de dret per quartera de farina. 7è.-Que fos tornat el Moll de la Travessa. 8è.-Que els micers fossin desinsaculats de Casa la Ciutat. 9è.-Que la ciutat fes francs a tots del delme d’alls, cebes, faves, etc., etc. 10è.-Que la ciutat pagués la Missa de Sant Antoni. 11è.-Que el Conseller en cap se n’anés a casa seva sense la Xia (2) ni el ropó (3). 12è.-Que el senyor Batlle, don Francesc Vicents, fos fora de batlle. 13è.-Que la ciutat a ses despeses alcancés del Rei N.S. el perdó per a tots els amotinats.
>Mentres això durava, part dels amotinats es dirigiren a la Seu a cercar el canonge Guardià, molt volgut dels pagesos, que l’anomenaven el canonge bo, i el passejaren per tota la ciutat al so de trompetes i tabals; feren pujar a cavall al senyor Francesc Calsina, ciutadà honrat, veguer de Manresa, a qui tragueren del llit on el retenia el poagre, i feren seguir també, baix pena de la vida, al senyor Mostafà Bernat Miralda i obligant lo a formar en la manifestació. Rodada així tota la ciutat feren celebrar la missa al susdit canonge i l’oiren els amotinats amb les armes. Acabades les cerimònies, prop les dotze, es dissolgué la manifestació.
>Al matí del dia 15 es reproduí el motí a pretext de que el canonge Gelabert venia amb 400 homes; però ja per ésser mentida, ja per estar cansats o ja per què els menestrals menaven de fer-ho cosa seva, desistiren.
>El dimecres dia 16, el senyor de Descallar envià a cercar fadrins armats i un veguer junt amb alguns menestrals de la ciutat, a la tarda del dijous -festivitat de Corpus- anaren a les dues de la tarda cap al carrer de Santa Llúcia. En ésser a la placeta de Santa Llúcia i carrer de Codinella, hi hagué moltes escopetades, ferint el senyor Crisòstom Soler, estudiant de Lleis, que morí a les 24 hores (4)
>Es començà a detenir a alguns dels amotinats, uns 17, i això calmà un xic els ànims dels més exaltats i es dispersaren.
>El 5 de juliol de 1688, en foren penjats quatre i el 9 d’agost sofriren igual pena tres homes i una dona. Tots en Plaça Major.
>El dia de Corpus no hi hagué processó i el 15 d’agost tampoc.
Fins aquí les notes tretes del relat escrit per En Bernat Miralda, i testimoni dels fets.
De una altre relació del mateix fet i d’autor anònim són les notes que segueixen:
>El plet sobre el delme de faves etc. etc. el portava ja molts anys la ciutat a l’Audiència contra els Capítols de Vich i Manresa fins que l’any 1688 -el del motí- li donà sentència a favor dels Capítols.
>La ciutat participà aquesta sentència a les Confraries. L’haver de pagar sabia greu a tots; més el moure el motí fou cosa solament dels pagesos. Qui el començà fou Francesc Planas, pagès de les Escodines.
>Dit Planas el mes de març de 1689 fou agafat sortint del sagrat de nostra església de la Seu. Portat a Barcelona fou penjat com a promotor del motí.
>Cosa rara: El tal reu Planas era manresà; el botxí (conegut per Cigalet) també era de Manresa; l’escarceller nomenat I. Solà era fill de aquesta ciutat, i manresans eren també el sacerdot que assistí el reu fins al suplici; era el P. Ignasi March, jesuïta, i els dos Germans teòlegs que tingué d’ajudants el P. March, eren els GG. Jordi Torres de Bages i Felip Neri Andreu. Fins el jutge que fallà la causa condemnant al Planas, era descendent de la casa Amigant, de Manresa.
L’Avi vell.
-
Al cim de la pujada del Pòpul arribant a la Plaça, a mà esquerra, hi havia en 1688 una creu de pedra. Caiguda aquesta, el sòcol fou després aprofitat per a col·locar-hi unes graelles. A 1822 encara hi eren.
-
Xiu. Banda o faixa de domasc vermell que portaven els Consellers per a sortir al carrer, i no a la vista, sinó al ropó.
-
Ropó. Gambeto ample de tafetà negre i amb mànegues. També el portaven els Consellers sempre que sortien de casa.
-
Un cop passat el motí i apaivagats els ànims, els seus companys i amics feren celebrar un solemne ofici a la Seu en sufragi de l’ànima de Crisòstom Soler, amb oració fúnebre que digué el Dr. en Lleis En Josep Vilatorrada i Barrera.