14 de febrer de 1676.– Pel 1673, una nova guerra entre França i el Govern de Carles II, féu contribuir-hi a Catalunya amb recursos de tota mena i homes armats, per bé que el motiu de semblants guerres no fos gaire entusiasmador. No obstant com si les guerres anteriors haguessin infiltrat un esperit bel·licós dintre el seny català, s’organitzaren partides espontànies que ajudaren força als èxits del Marquès de Sant German, sobre el Mariscal Schomberg.
Manresa, entre altres esforços, va organitzar una companyia que assistí als atacs de Puigcerdà, d’on tornà avui fa els anys, després d’haver lluitat des del 5 d’agost de l’any abans.
Cap resultat d’ordre moral, ni pràctic cal anotar d’aquelles lluites. És més, anys a venir els esdeveniments polítics desvirtuaren totes aquelles lluites i llur fi, i hom va veure com un fill del rei de França ocupava la corona de Castella, i després de l’heroica resistència dels catalans en 1714, amb el Decret de nova planta, constituïa l’actual unitat de l’Estat espanyol.
(publicat el 17 de febrer de 1926)