5 d’agost de 1675.- Per ordre del duc de Sant German (1), aleshores virrei del Principat, la ciutat de Manresa organitza una companyia de tropa equipada, municionada i pagada amb els cabals del comú.
Dita companyia va servir a Puigcerdà fins el dia 14 de febrer de l’any següent, que els francesos desistiren de continuar el setge.
Tanmateix fóra una interessant ocupació, resumir en un full d’aquests la situació de la nostra terra, durant el regnat del pobre Carles II, que pujà a cenyir-se la corona després de la mort del seu pare, el funest Felip IV, però seria molt extens i a més les circumstàncies no són massa propícies per a comentar honradament les conseqüències polítiques de la guerra que anys abans havia sostingut l’heroica Diputació, en defensa dels drets, privilegis i llibertats de la terra.
Direm només que quan a l’any 1675, Manresa armava una companyia d’homes per a lluitar contra França, encara no estava adormit l’esperit que havia llegat el gran Pau Claris i ja començaven a esdevenir fondes les diferències que havien de fructificar més tard, durant la trista època en què el nostre poble va trobar-se enclòs entre dos enemics poderosos, que se’l passaven com una pilota.
En el full corresponent, sinó enguany, quan sigui possible, ja parlarem de la intervenció que va tenir Manresa en els aconteixements d’aquella època, fins arribar a les gestes glorioses dels nostres avantpassats, des de la guerra encesa, després del Corpus de Sang, en 1640, fins a la trista i gloriosa data de 1714, car és un gran orgull per nosaltres constatar a cada pas el ben sentit i el fervent patriotisme dels nostres avis.
(1) Respectem la nota que hem trobat en l’arxiu particular, d’on treiem les dades per aquests fulls, en la que hi llegim duc de Sant German, en lloc de marquès que encara era aleshores.