14 de juny de 1657.- Per sentència d’avui que més tard va ésser confirmada per la Audiència superior del regne (14 de març de 1673), a instància dels cabildes eclesiàstics de Vich i Manresa, es condemnà als terratinents a pagar el delme de cebes, alls i cànem i se’ls féu franc del de faves i llegums.
De la rivalitat que aleshores va néixer entre els partidaris de l’existència del delme i dels protestataris, varen néixer els dos bàndols coneguts per <favets> i <tremendos> que més tard esdevingueren confraries religioses.
El lector ja sab del motí que per mor d’aquest delme va haver-hi mes tard, i que no podem repetir donat el poc espai de què disposem.
(publicat el 15 de juny de 1925)