17 de desembre de 1655.– Durant l’estada de Joan d’Àustria en la nostra ciutat s’estatjà en la casa de Lluís Soler, a la Plaça. El seu consell i nobles del seguici varen ésser allotjats a Casa de la Ciutat i les dels principals prohoms.
Avui fa els anys, l’endemà de l’arribada acudiren dos Síndics a complimentar a Joan d’Àustria en nom del Consell i per demanar autorització per fer-li un present. Canyelles explica així l’ordre de la comitiva i la valor dels presents:
“Se partí lo present de la Casa de la Ciutat dret a Palacio de la forma que segueix:
Primerament, los menestrils tocant.
2. 4 fadrins, de dos en dos, aportant dos vedelles escorxades grasíssimes i dignes d’ésser vistes.
3. 2 fadrins amb sa barra aportant 12 porcells nets ab sa taronjeta a la boca.
4. 12 fadrins de dos en dos, ab sa barra aportant 6 moltons, nets i grassos, lo que es podia desitjar.
5. 6 fadrins ab tres barres de perdius.
6. 6 fadrins ab tres barres de conills.
7. 6 fadrins ab tres barres de gallines.
8. 4 fadrins ab dos barres de capons.
9. 4 fadrins quiscun ab un barraló vi blanch.
10. 8 fadrins quiscun amb barraló vi negre.
11. 6 fadrins quiscun ab un paner de raïms.
12. 4 fadrins quiscun ab un cànter de mel.
13. 2 fadrins quiscun ab una gerra de llet.
Diu també que S. A., després de remerciar el present, solament reservà la mel, els raïms i la llet, repartint tot el demés entre els hospitals, convents comitiva. També va fer repartir setze dobles d’or entre els fadrins que li portaren el present de la ciutat.
És interessant aquest cas ocorregut el de l’arribada: Joan d’Àustria sabia prou bé com Manresa se havia distingit lluitant contra les forces del seu pare, fins que ell va reconèixer tots els drets i privilegis dels catalans, i, no obstat, en fer la cerimònia d’entregar les claus de la ciutat (1), va tornar-les al Consell dient que sabia prou bé que amb el mateix esforç que lluitaven pels seus drets complirien en la pau els pactes fets. De més va voler que cuidés de la seva guarda personal, una de les companyies de la ciutat, en lloc de la força que l’acompanyava.
Val a dir, però, que la lleialtat dels manresans i que Joan d’Àustria savia el cas que en l’avinentesa de tornar Barcelona reconèixer Felip IV, mitjançant la conservació dels drets i privilegis de tot Catalunya, algunes ciutats demanaren municions a Manresa, però els nostres avantpassats les negaren dient que la Generalitat ja havia pactat i que calia ésser lleial en la pau.
(1) No era pas una entrega de claus per rendiment de guerra, sinó una costum formulari.