21 d’octubre de 1655.- Un cop feta la pau amb Catalunya, Castella va orientar amb més esforç la guerra contra França. Els catalans hi ajudaren, naturalment, perquè després d’haver tornat a reconèixer a Felip IV la Diputació catalana, quan en 1652 estava reunida a Manresa (1) i després de la cerimònia del Guinardó, on el Conseller en cap de Barcelona, el dia 11 d’octubre següent arribava a un acord amb Joan d’Àustria (2), s’havien oblidat els rencors i es complia lleialment la paraula donada.
Per això trobem que durant els anys de guerra que seguiren, Manresa contribuí sempre amb homes i diners. Avui mateix fa 270 anys que sortiren de la nostra ciutat dues companyies, que no costaven pas res al governament ni al rei, cap a Vich, per tal de prendre part al setje (*). Salvant les baixes, aquests manresans retornaven a les seves llars el febrer de l’any següent.
(1) Es ben sabut que l’heroica resistència iniciada en 1640 per la Diputació que presidia En Pau Claris, va acabar, fiant els catalans en les reials promeses que serien respectades totes les llibertats de la terra i de que no es variarien les Constitucions i lleis catalanes.
(2) Ens referim al Joan d’Àustria fill natural dels amors del rei Felip IV i la Maria Calderón.
(*) És possible que hi hagi una confusió amb el setge de Berga, que estava en mans dels francesos. Les tropes catalanes que atacaren Berga es van reunir a Vic. (Nota del transcriptor).