18 de juny de 1653.- Joan d’Àustria (3) que després del siti de Barcelona (4) no es va moure de Catalunya per seguir lluitant contra els francesos, reconeix a Manresa el privilegi de graduació, dividint el Consell general de la ciutat, que havia d’ésser integrat per 80 persones de la manera següent:
Dotze consellers de braç noble o militar per mà major, 28 del braç mitjà d’arts i oficis, 40 menestrals i 12 militars.
En fulls successius ja tindrem avinentesa de parlar de les vicissituds que passà Manresa durant aquella època, de resistència contra el comte-duc d’Olivares (durant la qual Catalunya va ésser sacrificada als interessos polítics de França i a la ineptitud del primer ministre de Felip IV) i de l’actuació del nou Consell en defensa de les llibertats i privilegis del Principat.
(3) Ens referíem a Joan d’Àustria, fill natural de Felip IV i Maria Calderón i no al Joan d’Àustria, fill natural de Carles i germà de Felip II. Podem tenir idea de com es governava durant el desgraciat regnat de Felip IV si tenim en compte que la Maria Calderón era filla de Roderic Calderón, home de pocs escrúpols, que mentres va ésser home de confiança del marquès de Lerma, primer ministre i privat de Felip III, va deixar o va fer que la seva filla esdevingués l’amant de l’aleshores hereu de la Corona (després Felip IV) per veure si així ignorava ésser l’àrbitre de l’Estat, sense necessitat de primers ministres intermitjos.
(4) Ens referim al siti del 1651, quan Catalunya lluitava per obtenir el reconeixement de les llibertats i els privilegis.