30 de setembre de 1653.- Després de la resistència començada per la Junta de Braços en 1640, que acabà amb l’acord de la Diputació Catalana que reunida a Manresa va reconèixer de nou a Felip IV, prèvia la promesa formal que va fer Joan d’Àustria de respectar tots els drets, privilegis, usos i costums de la terra, va continuar la guerra contra França, que va durar fins el 1719 a conseqüència de la qual va quedar Catalunya partida i separada: Rosselló i Conflent per una banda, sota el domini francès, i la Cerdanya i la Catalunya d’avui, no ben bé encara confosa i absorvida per Castella, però continuant els esforços per part dels reis i els seus delegats, cap al camí de la unitat.
Les promeses del seu fill natural, Joan d’Àustria, no les va pas atendre Felip IV. De moment amb l’escusa de la guerra contra França, va mantenir guarnides amb gent seva les fortificacions de tot el país i així pas a pas anava reduint les llibertats.
Catalunya, en canvi, va complir puntualment les seves promeses i durant tota la guerra va entregar homes, armes i diners, fent tota mena de sacrificis per acabar d’un cop i arribar a la pau tan desitjada.
Manresa va contribuir-hi constantment. Avui fa 272 anys que el Capítol va rebre de l’infant Joan d’Àustria una lletra de remerciament per les companyies d’homes que Manresa li va enviar a fi de lluitar en el siti de Girona. Segons Canyelles, durant el mes de setembre de 1653, entre Manresa i la Vegueria es va formar un terci complet, a les ordres de Joan B. de Pianella. De Manresa solament ja hi havien 200 homes armats i municionats, tres capitans i oficials i un coronel.
Ja anirem veient tots els sacrificis que durant aquella guerra va fer Manresa, com tot Catalunya, per haver d’arribar després a la pau feta pels delegats de Felip IV, cedint a França part de la nostra terra i desfent-se d’aquella manera la unitat catalana.