20 de desembre de 1651.– Era aleshores que respectats els drets i privilegis de la terra catalana, els manresans tornaven a sacrificar-se en les guerres del govern de Felip IV contra França. Avui trobem una carta del duc de Cardona, des de Perpinyà, dirigida al Capítol de Manresa i als senyors Canonges agraint els serveis prestats i demanant nous socors per a la guerra.
Hem de recordar que fins que va venir la pau dels Pirineus, la qual va donar per resultats el desmembrament de Catalunya, no varen saber veure els catalans l’horrible tragèdia de la falta d’un sentit polític que guiés el seu encès patriotisme. Els grans cabdills de la terra, dividits en acceptar els uns la unió amb Castella i els altres amb França, no varen saber preveure que per damunt de tot calia que asseguressin la unitat catalana, i seguir la sort del país que fos.