13 de novembre de 1647.- Durant aquella guerra iniciada pel gran Clarís, que bé podríem qualificar de guerra contra el militarisme, varen tornar a haver-hi períodes de gran esplendor en la nostra terra, quan aliada amb França, tenia per rei a Lluís XIV i per virrei a Enric de Lorena, comte de Horcourt, al príncep de Condé i al cardenal Mazzarino, germà del primer ministre francès.
En ésser rellevat Condé el 7 de novembre, per mor de la dissortada batalla de Lleyda, avui fa 273 anys que sortiren una altra colla de manresans per reunir-se amb el gros de l’exèrcit d’En Margarit, que s’esforçava per mantenir l’avenç de les forces castellanes dels marquès de Aitona, cosa que es va lograr després de molts esforços.
Llavors es va poder normalitzar bon xic la decadència que el poc encert de Condé semblava haver portat a la causa catalano francesa, oimés quan Mazzarino va dividir el governament civil i militar del país.