19 de setembre de 1642.- En plena guerra dels Segadors, quan Catalunya aliada amb França lluitava contra Felip IV, després de la mort del gran Pau Claris i d’haver tornat de França l’ambaixador català En Josep de Margarit, que anà a exigir de Richelieu el compliment dels pactes contrets; fets ocorreguts l’any abans, en 1641, Manresa es va distingir pel seu amor a les llibertats de la terra i pels sacrificis que féu obeint les ordres de la Generalitat.
En el siti de Perpinyà mateix, la nostra ciutat hi col·laborà enviant companyies d’homes armades i pagades del comú, que lluitaren amb gran bravura per fer rendir la plaça, cosa que tingué lloc en 8 de setembre de 1642, retirant-se les tropes castellanes cap a la Catalunya occidental.
Avui fa 283 anys que en Josep de Margarit i de Biure, cabdill dels defensors de la terra escrivia als senyors Consellers de Manresa, donant l’enhorabona per la part que pertocava a la ciutat de l’èxit de les darreres victòries i dient que estimava i agraïa l’esforç dels manresans d’haver acudit amb soldats i somatents i oferint donar-ne compte al Rei (llavors Lluís XIII de França) per tal de que ho recompensés degudament.
Del gran Margarit són aquestes paraules, que transcrivim d’una còpia autèntica de la lletra de 19 de setembre de 1642, que encara es guarda, parlant del rendiment de Perpinyà:
<…pus la puntualitat que han tingut Vostres Magnificencies, en acudir al servei ha causat molta part de la victoria pus l’enemic no s’atrevi a pasar amb tal socorro.>
No hem pas de detallar avui aquella guerra, però tanmateix és un orgull per nosaltres recordar com els nostres avantpassats sabien lluitar per una causa justa, com les causes defensades des del 1640 al 1714.