30 d’octubre de 1642.- En aquesta data l’il·lustre català, cabdill dels exèrcits que lluitaven contra Felip IV, En Josep de Biure i de Margarit, va enviar una extensa lletra al Consell de Manresa, per advertir que calia fer un esforç més, amb homes i diners per arribar a la tan desitjada pau, car amb tot i tenir l’apoi del rei de França reconegut ja com a rei de Catalunya, se sabia que per a rescabalar-se de les derrotes de Perpinyà i de Lleyda, l’exèrcit castellà preparava un nou atac decisiu sobre la darrera capital.
En la citada lletra, el gran Margarit, esmenta els nous sacrificis que fa Barcelona i expressa la seva confiança que Manresa sabrà respondre una vegada més amb gran patriotisme i explica les conseqüències que tindria per al país un triomf de les armes castellanes en aquells moments.
Manresa, va respondre com sempre a la crida del gran cabdill, i entre els cossos de l’exèrcit francesos i catalans que comanaven, el Mariscal de La Motte Houndancourt i En Margarit, Lleyda va restar en el nostre poder, encara.
Diverses lletres del mariscal francès i de la Diputació catalana, demostren clarament que Manresa en aquella guerra va portar-se com calia. Per això és un motiu d’orgull per a nosaltres l’ésser descendents dels manresans de 1642.