25 d’octubre de 1637.- Ja en plena època de descontent per la política que en la nostra terra seguia el privat del rei Duc d’Olivares, la bona gent del país aguantava totes les tropelies, perquè l’instint prou els advertia de què el dia que el cor els digués prou, les horrors de la guerra es desencadenarien més fort sobre Catalunya.
Mentrestant, Manresa, com tantes altres ciutats i viles catalanes, acudia a ajudar els exèrcits de Felip IV, creient que els mèrits contrets serien prous perquè el rei impedís la continuació dels excessos que la gent del Duc d’Olivares cometia per tot arreu. Prova de la bona fe dels manresans de llavors, és el sometent que varen aixecar per socórrer els exèrcits espanyols que eren derrotats a Perpinyà. Avui fa 288 anys que el capità general, Duc de Cardona, escrivia a Manresa remerciant el gran esforç que s’havia fet.
No obstant, tot va ésser endebades, i el poble no va poder aguantar més. Va venir el Corpus de sang i la guerra dels segadors i va ésser proclamat rei de la nostra terra En Lluís de França. Catalunya no va tornar a reconèixer a Felip IV fins que, canviant de procediments, va prometre respectar els drets de la terra.
(publicat el 26 d’octubre de 1925)