12 de desembre de 1617.– Aquell any eren administradors de la Confraria de la Minerva els compatricis, el Rvnd. Canonge de la Seu, Dr. Francesc Ferrer, el beneficiat Rvnd. Josep Capdepós i els senyors Bernat Vilatorrada, Rafel Valls, Francesc Closa i Baltasar Anglada, els quals acordaren enriquir la custòdia i, per tant, s’entrevistaren amb l’argenter Antoni Lloreda, convenint en afegir vuit figures i deu columnes de plata a la custòdia antiga i daurar el vericle.
El tracte es va fer davant del notari Maurici Goma, i l’argenter es va comprometre a tenir acabat el treball per les festes del Corpus de l’any següent.
És tradició – i això ho recollim amb les naturals reserves- que en veure la rica custòdia, un cop acabada, un ciutadà va lamentar-se que no duraria gaire més de 200 anys. A més, algú afirma que era el mateix Anglada, al qual, no solament se li atribueix la dita, sinó que fins es diu si va senyalar com a durada màxima l’any 1823.
El que hi ha de cert és que en 1823 l’Ajuntament la va dur a Barcelona per a fer-la fondre.