Amb la interessant nota històrica sobre el cèlebre avalot conegut a la història pel <Motí de les faves>, que inseríem ahir, hem començat aquesta secció de <Fulls de la nostra història>, que hem confiat a un entusiasta company aimant de les glòries de la nostra ciutat.
La seva cultura i coneixements de la nostra Història ciutadana, són una garantia de seriositat i de honradesa per a la nova secció que inaugurem. La qual creiem que interessarà en gran manera als nostres lectors, doncs a més a més del seu aspecte periodístic, adaptant-se amb més o menys escala als esdeveniments actuals, constituirà sens dubte un mitjà ben eficaç de divulgació de les gestes dels nostres avantpassats, en algunes de les quals hi trovarem un bell exemple a seguir…
6 de juny (1373, 1473, 1772 i 1857)
Es pròdic en rememoracions ben interessants, el mes de juny per la història de Manresa. En els pocs dies del mes que s’han escolat fins avui hauríem pogut anotar infinitat de coses: Privilegis reials del juny de l’any 1373 i 1473, sentències judicials del juny de 1772 refermant els drets de l’Acéquia, efemèrides ben suggestives de diferents segles, fins a la R.O. del 4 de juny de 1857 autoritzant la construcció del f.c. de Manresa a Lleyda, però fora tasca massa llarga i més en la data d’avui, aniversari de fets interessants, alguns dels quals anotem.
6 de juny de 1614.- Va ésser el dia 6 de junt d’avui fa 311 anys quan va morir Germes, autor entre altres obres, de la Història dels gloriosos màrtirs Agnès, Fructuós i Maurici, sants Patrons de Manresa.
Del Rvnt. P. Germes se’n troven poques dades biogràfiques, perquè devia ésser un home molt humil, i en els seus brillants escrits no ens parla mai d’ell mateix.
En una petita nota inèdita recollida pel malaguanyat Mossèn Joan Cantarell, hom hi llegeix que era persona molt estimada a Manresa, que eren buscats els seus consells i que la seva mort va ésser tan exemplar com la seva vida.
La nota citada acaba així: <El P. Germes morí en olor de santetat>.