13 de juny de 1596.- Comencen les enramades de la capvuitada de Corpus. Des d’aquell any fins el 1679, les enramades consistien en que cada barri adornés, en el corresponent dia de la capvuitada, el seu altar de la Seu.
En el transcurs dels anys va néixer una gran rivalitat entre els barris per tal de veure quin el lluïa més. De moment es va començar per l’enllumenament dels altars, i en l’afany de superar cada any les proeses dels qui més s’havien lluït l’any anterior, hi ha haver any que un sol barri va arribà a instal·lar 1.500 llums entre ciris i blandons.
Després va estendre’s al carrer la rivalitat i va començar la pintoresca costum d’enramar les cases i lluir cobrellits, celebrant cada barri una processó, costum que avui encara perdura.
Les enramades han anat perdent color local a l’ensems que assimilaven exòtiques influències, havent-se arribat en el segle XIX a una total anul·lació de l’esperit tradicional. Avui, però, tornen a ésser una festa més nostra: Les solemnes processons que segueixen a la magna festa del Corpus, són simplement una serena manifestació de fe i les diversions populars tenen un més sa regust de casa nostra.