13 de juliol de 1552.- El rei Felip II d’Espanya i de Catalunya i Aragó (2), concedeix el privilegi de que la nostra ciutat pugui celebrar dos mercats setmanals.
Encara que Felip II (3) hagués fet millors beneficis per Manresa, no per això hauríem de deixar de dir unes paraules que com a catòlics i com a patriotes ens situesin, en aquestes hores, que l’Acadèmia de la Història projecte l’homenatge d’aquell rei tan funest, que volent que se’l considerés com a campió del catolicisme va perseguir a Santa Teresa de Jesús i Sant Francesc de Borja, va tenir cinc anys empresonat a Fray Lluis de Leon, per haver traduït al castellà el Càntic dels càntics de Salomó.
És una tristíssima història la del rei Felip II, al qui ben poca part li pertoca de les poques glòries del seu regnat, si deixem apart la construcció de l’Escorial, després de la batalla de St. Quintí, car la pau amb França es pot ben dir que era cosa de consuetut cada vegada que pujava un nou rei i la batalla de Lepant va ésser guanyada pels nostres Lluís de Requesens i Joan de Cardona (4) i el rei Felip no en va treure les avantatges polítiques que calia, car va dirigir les armes contra Portugal, que ben poc temps abans havia de suportar l’esclavatge, i va abandonar la sàvia política catalana de dominar el Mediterrani.
Fray Lluís de Granada i el gran teòleg el dominic Melcior Cano varen ésser perseguits per aquell monarca, que segons molts autors, va deixar morir tancat el seu fill Carles quan només tenia 23 anys pel crim de no compartir en absolut les seves opinions.
(2) Encara que el seu pare Carles I no abdiqués fins a 1555, des del 42 el príncep Felip actuava molt a Catalunya.
(3) Encara que realment per nosaltres ha d’ésser Felip I, li donarem el nom amb que és generalment conegut.
(4) Es sabut que Joan d’Àustria va ésser general purament de nom en aquell fet.