26 de setembre de 1476.- El Consell de la Ciutat de Manresa que des del març de 1393, per reial privilegi del gran Joan I, l’instaurador dels Jocs Florals i gran protector de les arts i de la ciència i de la indústria, era format per cent representants dels diversos estaments i era conegut amb el nom de Consell de Cent, en el dia d’avui fa 449 anys va ésser reduït a simple Consell de trenta representants, sense causa ni motiu que ho justifiqués, pel rei Ferran II (El Catòlic).
Tanmateix no va pas ésser aquest l’únic error del marit d’Isabel de Castella que, absorvit i dominat per la seva muller, va descuidar molt les coses que afectaven a la nostra terra per ésser el simple marit de la reina en els estats de la seva muller, i consentir entre altres coses, que es fes extensiva a Catalunya l’expulsió dels jueus i que un Consell reial castigués d’una manera horrible, contra el dret penal català, els usos del país, a l’infeliç alineat Joan de Canyamars, que havent atemptat a la vida del rei va produir-li una lleu ferida. Els tribunals catalans aplicant el nostre dret l’haurien condemnat tot simplement a mort, sense mutilar-lo. La tradició democràtica del nostre poble i dels reis catalans i fins i tot d’Alfons Vé d’Antequera era renyida a l’absurda intolerància que representà l’expulsió en massa dels jueus.
Un cop morta Isabel, Ferran II abandona Castella i intenta refer els seus errors, limitant-se a governar Catalunya. Va organitzar, solament amb gent nostra, la armada contra Nàpols i es casà amb la germana de Foix per tal de donar successió a la Corona catalana, però l’únic fill que tingueren morí tot seguit.
Després va tornar a Castella a regentar aquell regne per haver-se tornat boja la reina Joana, mare de Carles i àvia de Felip II. Allà, lluny dels seus estats, va morir resumint-se les corones d’Aragó i Castella en un mateix rei.
El lector comprendrà perquè no comentem les conseqüències que això ens reportà. Ajudant Déu ho farem en millor avinentesa.
(publicat el 28 de setembre de 1925)