9 d’abril de 1473.– Feia mig any que Joan II tornava a ésser rei de Catalunya, gràcies a un pacte pel que va haver de tornar a jurar les lleis de la terra com abans d’ésser destronat per la voluntat del poble.
El nou i curt període d’aquest regnat va ésser motiu per veure com un home despòtic esdevenia respectuós amb la llei.
Joan II que en un moment de despit contra Catalunya havia entregat el Rosselló, va consagrar-se llavors a alliberar-lo. El bon poble nostre sempre generós no volgué recordar-se de què el mateix rei era el culpable i tothom va combatre esforçadament per alliberar aquell país i fer bell nou la Catalunya extricta. El rei, avui fa els anys, que es va tancar dintre Perpinyà, malgrat el començar el siti dels francesos.
Manresa ajudà a aquella guerra amb gent i tota mena de recursos, però el rei morí amb el remordiment de no veure alliberada aquella terra heroica, on Joan Blancas, governador de Perpinyà, feia empal·lidir la figura de Guzmán de Tarifa, deixant que els francesos degollessin el seu fill, davant seu, abans d’entregar la ciutat, que el poble de Catalunya li havia confiat.
(publicat el 14 d’abril de 1926)