21 de novembre de 1442.- Durant el regnat de N’Alfons V, el segon rei de la casa d’Antequera, sovint el governament dels afers interiors de Catalunya estava en mans de la reina Maria, car el seu marit, en l’afany de conquestes i ocupat pels negocis de Castella i Nàpols, poca cura en podia tenir. En la història de la nostra terra, els regnats de Ferran d’Antequera i de Alfons es poden assenyalar com el moment inicial de la decadència de la nostra democràcia racial. Alfons, més hàbil que el seu pare, va anar imposant suaument la preponderància individual del cap de l’Estat, evitant de topar amb l’esperit dels nostre poble, car sabia prou bé l’experiència del seu pare que va haver d’abatre el seu orgull davant de Fivaller.
Per a la integritat espiritual de Catalunya varen ésser més perjudicials els procediments d’Alfons V, car la confiada gent era influenciada sense adonar-se’n. Però no hem pas de fer ara l’estudi d’aquell regnat, que per altra part va ésser de resultats feconds.
Avui només ens cal assenyalar entre alguns encerts que el dia 21 de novembre d’ara fa 483 anys, va concedir a la ciutat de Manresa des de la ciutat de Tortosa, on es trobava accidentalment, en premi dels serveis prestats per la ciutat en diferentes avinenteses, especialment en la conquesta de Nàpols.
El privilegi a què ens referim no era pas cosa que es concedís a tot arreu així com així, el qual consistia en ordenar als oficials (agents de policia, que diríem ara) de justícia que tots els ciutadans de Manresa que haguessin d’ésser detinguts per delictes comuns, no fossin pas conduïts a les presons, sinó es tractava de casos o delictes que mereixessin pena de mort, de mutilació o esquarterament, sinó que se’ls retingués, privats de llibertat, en les pròpies habitacions de les cases llurs.