8 de juny de 1429.- L’eminent compatrici En Joan d’Aimerich, Conceller de Joan II i agutzil major del regne d’Aragó i Principat de Catalunya, extén el seu testament i nomena marmessors al propi Reu, al Paborde de Manresa i al Prior del nostre Convent del Carme.
Apart de l’aspecte econòmic i familiar, el testament del noble senyor d’Aimerich, conté una clàusula ordenant que l’enterrin en la nostra ciutat a la sepultura dels seus avantpassats, situada a l’església del Carme, al peu de les grades de l’altar major.
Joan d’Aimeric, va caure en desgràcia a la Cort per no compartir els projectes del rei Joan de casar el seu fill Ferran amb la princesa Isabel, hereva de la corona de Castella. Aquest fet demostra que fou un home íntegre i un vident.
El qui anota aquests fets, no troba més dades del senyor d’Aimerich en el limitat radi d’acció del seu Arxiu familiar i no pot comprovar si després d’haver deixar la Cort pogué morir tranquil, logrant ésser enterrat en la nostra església del Carme.