25 de setembre de 1428.- Per primera vegada Manresa logra per la seva acèquia la protecció i salvaguarda reial, que segons el decret signat a València pel rei Alfons V.è, fill de Ferran d’Antequera es feia extensiva no solament al canal resclosa, restalladors, cases, ponts, etc., sinó que també als funcionaris i obrers des dels mestres d’obres als manobres i totes les altres persones que intervinguessin, en nom i per ordre de la Ciutat, en la conservació i reparació del canal.
El regnat d’Alfons V no va ésser tan lamentable com el del seu pare, però es va entestar en la guerra contra Nàpols durant 30 anys fent impossible així que la decadència de Catalunya s’aturés. Ademés durant el seu regnat, si bé amb més diplomàcia que el seu pare, va lograr avençar la reialesa cap a l’absolutisme, tant renyit amb la tradició de la terra. Tampoc va sapiguer castigar els seus germans Joan rei de Navarra i Enric i Pere infants de Aragó que el dia 1.er de juny de 1433 entraren al castell de Xàtiva i assassinaren al venerable vellet Jaume d’Urgell, el dissortat Compte que de dret devia haver regnat a Catalunya en lloc de la dinastia d’Antequera. Molts escriptors creuen a Alfons del tot aliè a l’assassinat, però tanmateix existeix la declaració (1) del senyor del Castell afirmant que els assassins li digueren haver obrat en nom del rei. Ademés la lletra del rei al Castlà del castell autoritzant l’entrada dels seus germans l’acusa, ja que per donar cumpliment als pactes fets amb el Rei Pere de Portugal gendre del Comte Jaume d’Urgell bé podia fer-ho públicament.
Potser caldria dir unes quantes coses més sobre aquell regnat car no per haver obtingut els nostres avantpassats un privilegi d’aquell rei hem de fer el seu elogi, però ho deixarem per millor avinentesa, dient ara només, que si els historiadors no catalans veuen brillant aquell regnat, entre els demés del segle XV, és perquè no han tingut en compte que entre el desconeixement de les lleis de la terra, les reformes ultra autoritàries i el no voler seguir la política dels nostres Comtes, la dinastia d’Antequera va precipitar la nostra terra cap a ésser absorvida.
(1) Es pot llegir aquesta declaració i la còpia de l’escriptura en el llibre <La fi del Comte d’Urgell>, pag. 39.