“Fulls de la nostra història”
Les 700 notes de
Francesc Farreras i Duran
sobre la història de Manresa

1375: Bernat Oller és elegit prior general de l’orde carmelitana

10 de juny de 1375.- En Capítol general de la Ordre Carmelitana celebrat en aquest dia el savi religiós, aleshores professor de Teologia de la Sorbona de París, Rnt. Fra Bernat Oller, és elegit Prior General de l’Ordre Carmelitana, en substitució del difunt Rnt. Fra Joan Ballester, mort durant aquell mateix any.

El Rnt. P. Oller, era fill de Manresa i en diferents avinenteses va palesar el seu afecte a la ciutat natal principalment durant aquells anys del Cisme d’Occident en el que va prendre part tant activa.

El cisme (1) va néixer arran de l’elecció del Sant Pare a l’any 1378, perquè es va creure que el Cardenal Bartomeu Prignano, bisbe de Bari, qui prengué el nom d’Urbà VI, no havia estat elegit lliurement a causa de les amenaces del poble romà, que amb actitud violenta i amenaçadora, cridava <Romano le volemo>, durant el Cònclave. Més tard es reuniren a Fondi 16 Cardenals dels que assistiren a Roma i després de declarar que no havien obrat lliurement elegiren Pontífex a Robert de Ginebra, qui a Avinyó prengué el nom de Climent VII.

El nostre P. Oller, amb la seva gran influència, car el seguia gairebé tota l’Ordre Carmelitana, es mostrà decidit partidari de Climent VII, que fou reconegut per Catalunya, França, Castella i Aragó.

En aquell temps (29 de maig de 1379) el P. Oller va presidir el Capítol General de l’Orde celebrat a Brujas, on va fer-se extensiva la preponderància que tenia entre els Carmelites (2), per sobre de Fra Melcior de Bolònia, nomenat General per Urbà VI.

Climent VII (3) el feu regent d’estudis a Avinyó i fou aleshores quan va escriure les seves millors obres, entre les que s’hi compten: <De successione in titulatione et confirmatione Odinaris B. Mariare de Monte Carmelo>, <De Ordinaris sal origine liber unus ad Urbanum VI> (4), <It. De Immaculata Conceptione Beatae Virgines Mariae, liber singularis>.

El dia 26 de juliol va fer present a la nostra ciutat del cap de Sant Urbà (5), papa i màrtir, que es començà a venerar en l’església del Carme.

Estudiar a fons la complexe i magna figura del gran manresà Bernat Oller, no es pot pas fer en un breu full d’aquets. Hauríem de citar diversos autors que parlen d’ell i diferents obres d’escriptors que beuen en les fonts del nostre savi compatrici, ademés d’haver d’estudiar els antecedents dels complicadíssims problemes religiosos d’aquella època. Això ho farem ajudant Déu en l’avinentesa d’un altre aniversari del savi religiós. Avui al fer 500 anys de la seva elevació al Generalat de l’Ordre Carmelitana volem solament recordar als manresans el nom gloriós d’aquell preclar varó que d’haver viscut uns anys més potser haurà contrarestat la influència de St. Vicens a Casp (6).

No se sap exactament la data de la mort del P. Oller. Alguns autors afirmen que morí a Manresa en 1390 i altres diuen que morí en 1383 o 1385.

F. Duran

(1) Cal que el llegidor tingui cura de distingir entre cisme i heretgia.

(2) Malgrat que el Cisme no va quedar clos fins el 1418, després de l’elecció de Oton de Colona (Martí V) per Papa, l’Ordre Carmelitana s’uní de nou en 1411.

(3) Aquest Climent VII ha quedat a la història com un anti Papa, i el Cardenal Medicis en 1523 va prendre el nom de Climent VII, no considerant vàlida l’elecció de Robert de Ginebra.

(4) Aquesta obra no es va imprimir a Venècia fins després de més de cent anys.

(5) No pas Urbà VI contemporani del nostre Oller, sinó Urbà II.

(6) Les divisions provincials, reglamentació i orientació de l’Ordre Carmelitana en el temps del seu Priorat General, són fonaments prou vàlids per basar la nostra opinió.