1 de novembre de 1370.- El Príncep Joan, Duc de Girona com el seu pare i els demés reis de la dinastia catalana, estimava molt la ciutat de Manresa, que tan fidelment i amb tant patriotisme es comportava sempre. No obstant, l’Infant Joan, coneixia millor la nostra ciutat perquè el gran manresà Bernat de Cabrera que havia estat el seu preceptor li havia contat la història dels lleials manresans. Per això va voler ostentar entre els seus títols el de Senyor de Manresa que com sap el lector formava part del Ducat.
Com a Príncep hereu i després com a rei, el Duc de Girona va distingir sovint amb privilegis i concessions a la nostra ciutat. Avui fa els anys que regoneixent l’amor que els manresans tenien a la seva Pàtria va autoritzar-los perquè en temps de pau poguessin tenir desguarnides les muralles i les torres, car sabia prou bé que els braços que tornaven a la seva terra respondríen ardits quan la Pàtria necessités d’ells.
(publicat el 2 de novembre de 1925)